diumenge, 20 de maig del 2007

I els reis d’Orient passaran per Parlavà.

Aquests darrers dies he participat en presentacions de candidatures municipals a diversos pobles del Baix Ter. En unes formes molt allunyades dels grans actes electorals amb primeres espases i càmeres de televisió, avui he assistit a la presentació de la llista d’Esquerra a Parlavà. Aquest migdia, un centenar llarg de persones, ben endiumenjades les que acabaven de sortir de missa d’onze, s’han aplegat per escoltar aquests nois i noies del poble que han decidit traspassar el llindar que separa l’elector del candidat. Sense himmes, eslogans ni globus, la dimensió d’aquests actes permet el contacte més directe entre ciutadà i electe. Democràcia en la seva dimensió més humana; àgora rural i autèntica.

La de Parlavà és una candidatura que vessa ganes de fer feina. Gent preparada, provinent en bona part de l’economia agrària, i que ha sabut forjar-se un futur al territori gràcies a l’esforç, la innovació i una formació constant. En Quim Sabrià és el nostre alcaldable. Ja quan l’amic Rufí me’l presentà fa uns mesos a l’explotació de vacú de llet que regenta a Parlavà mateix, vaig pensar que podria simbolitzar el jove pagès sobradament preparat. Avui en Quim ens ha fet una lliçò magistral de política. Ha parlat de la identitat. En un missatge planer i integrador ha proclamat el dret dels pobles, de Parlavà i de Fonolleres, a no perdre els signes d’identitat rural que els caracteritza. I el dret dels seus habitants a no diluir-se en processos d'urbanització física i mental. Però també ens ha fet saber com habilitaran una zona infantil a Fonolleres, instal·laran una WIFI local... o demanaran als Reis d’Orient que puguin ésser esperats a Parlavà.

Aquest migdia en una sala municipal plena de gom a gom s’ha esdevingut el misteri de la política. Mentre, un parell de jubilats -caliquenyo a la boca, mans aspres, mirada sorneguera, Empordà en estat pur- s’ho miraven des d’una certa distància vital. Tot esperant que arribés el cava i el pica pica, en un moment donat, els dos avis han mirat les criatures que jugaven fora de la sala. M’ha semblat llegir-los un sentiment de satisfacció als seus rostres. Secretament, potser es sentien satisfets per la feina feta i pel futur del poble. I per aquesta mainada que podran esperar els reis a Parlavà.

El que us deia, avui he rebut un màster en política.

4 comentaris:

  1. Jo també era a Parlavà, i francament, l'acte m'ha decepcionat. A banda de les presentacions personals –la majoria dels que érem allà els coneixem sobradament– s'han limitat a reproduir els punts que exposen en el díptic informatiu que han repartit. La decepció ha arribat quan han decidit que no acceptarien preguntes de l'auditori (les respondrem personalment han dit). Crec que si hi ha preguntes o concrecions a fer en determinats punts del programa, tothom mereix escoltar-les. Espero que el màster que has rebut no s'apliqui en aquest sentit a les teves rodes de premsa o presentacions. Malgrat la crítica, atribueixo aquesta relliscada a la inexperiència i crec que en Quim i la resta de la candidatura formen un bon equip i que, si guanyen, ho poden fer bé.

    ResponElimina
  2. Jo també hi era. Un acte molt digne i un equip jove, solvent i amb il·lusió, que és el que fa falta. Es van oferir a contestar qualsevol dubte tot fent el vermut i oferint-se personalment, una opció molt ben pensada. El que passa és que sempre hi ha algun frikie que voldria el lluïment personal i monopolitzar l'acte. Algú deu pensar que això de l'Ajuntament és com una herència:trio l'hereu i així manem els de sempre. Però això sí que és democràcia. Diferents opcions i llibertat per triar.O només creiem en la democràcia quan guanyem sense rival! L'equip que formen en Quim i els altres companys icompanyes guanyaran, segur.

    ResponElimina
  3. Un acte molt digne i un equip jove, treballadot, amb il:lusió i empenta. Em sembla que no vas escoltar gaire, anònim anterior. Es van oferir a contestar qualsevol dubte personament en l'aperitiu que ens van oferir posteriorment. O és que ets d'aquells frikies que els agrada el lluïment personal i monopolitzar els actes? Això sí que és democràcia: dferents opcions i poder escollir lliurement.
    Algú es deu pensar que això de la democràcia és com una herència. Triem l'hereu i s'ha acabat. Així poden continuar manant els de sempre. O potser és que només creuen en la democràcia quan guanyen sense rival.
    Els temps canvien Nova gent nova empenta. L'equip d'en Quim guanyarà, segur.

    ResponElimina
  4. Jordi:
    Les teves paraules han estat molt importants per nosaltres. T’agraïm que hagis apadrinat la nostra estrena en el món de la política local i la teva visió de com va anar tot diumenge al migdia. Probablement, si ho haguéssim de repetir canviaríem algunes coses, però estem contents i il·lusionats.
    Volem aprofitar aquest espai per precisar un dels comentaris que s’han fet al teu blog:
    Benvolgut veí/veïna: Volem agrair la teva assistència a la nostra presentació. Ens sap greu que no ens poguessis formular preguntes en acabar l’acte. Potser és veritat que la nostra inexperiència i l’emoció del moment ens va fer aixecar abans d’hora. En cap moment, però, no preteníem perjudicar a ningú.
    De tota manera, tenies la possibilitat de trobar-nos a qualsevol de nosaltres en la finalització de l’acte o en els dies posteriors. Esperem que la teva decisió el proper diumenge no es vegi influenciada per aquest fet.

    ResponElimina