diumenge, 6 de maig del 2007

Sarko i Tintin.

No podien fallar totes les enquestes, i la victòria de Sarkozy s'ha confirmat. Ho vaig comentar ja fa uns dies; utilitzant el vot estratègic que és possible en sistemes de dues voltes, potser el vot dels anti-Sarko hauria d'haver anat en primera volta per a Bayrou, i així concentrar esforços per a catapultar a la segona volta l'únic candidat amb possibilitats de derrotar Sarkozy, al meu modest entedre. D'altra banda, informo que els visitants d'aquest bloc no tenen res a veure amb l'electorat francès, donat que en un 91 % han votat per Ségolène en l'enquesta que vaig penjar fa una setmana.

Continuant a França, però canviant radicalment de tema, vull recordar que el febrer de 1999 va tenir lloc una històrica sessió parlamentària a l'Assemblée nationale. En el si d'una comissió constituïda amb totes les formalitats reglamentàries es va tractar, com a únic punt de l'ordre del dia, la qüestió de si Tintín és de dretes o d'esquerres. Entre d'altres personalitats convidades, assistí a la sessió l'ambaixador de Bèlgica. Precisament aquells dies jo em trobava a Paris i a banda de seguir a través dels mitjans la sessió parlamentària, vaig poder adquirir l'album Objectif Monde, amb el qual Le Monde va voler homenatjar Hergé. N'adjunto la portada com a il·lustració que acompanya aquest comentari.

Alguns diputats postulaven que Tintín és de dretes, tenint en compte el caràcter profundament anticomunista de l'album Tintín en el país dels sòviets, o el fet que Hergé continuà treballant còmodament al Soir col·laboracionista sota l'ocupació nazi de Bèlgica. D'altres polítics progressistes invocaren la defensa de Tintín dels més febles en la majoria d'històries, així com el caràcter antiimperialista i pro-indígena d'albums com el Lotus Blau, Tintín a Amèrica, etc..., per acreditar-ne la seva condició d'esquerranós. En qualsevol cas, no cal dir que no s'arribà a cap conclusió.

D'altra banda, hi ha qui postula que mentre Tintín és per definició antinacionalista, Astèrix seria clarament nacionalista... En qualsevol cas, en aquest any del centenari d'Hergé, tot esperant la trobada tintinaire que es farà a l'octubre a Figueres, recomano a tots els tintinòfils algunes cites al nostre país:

-La Vanguardia Grandes Temas, Tintín Vive. Abril 2007.
-Exposició de Jordi Tardà a la Fontana d'Or de Girona.
-Saló Automòbil de Barcelona. Tintín i els cotxes. Juny 2007.
-Tintincat.
-Comentari d'en Rufí.
I... la pàgina oficial de Tintín.

6 comentaris:

  1. Ja només quedeu vosaltres, l'esquerra catalana, la més tronada d'Europa. De derrota en derrota fins a la patacada final. Esteu preparats per la baixada a les municipals? Allez Sarko!

    ResponElimina
  2. Recomano per a qui s'ho ha perdut, que miri a la pàgina web de TV3 el capítol de L'Illa del Tresor que van dedicar a a Tintín. Es pot veure íntegrament.

    ResponElimina
  3. Gràcies Juan Manuel! No havia tingut l'oportunitat de veure aquest capítol de l'Illa del Tresor i crec que val molt la pena. Una abraçada. Jordi

    ResponElimina
  4. Si et ve de gust afegir algun ofici, pots visitar el meu bloc a la entrada: Oficis necessaris?

    ResponElimina
  5. Poca feina, els diputats francesos. No sé si en Tintin és de dretes o d'esquerres, però en tot cas és un dels meus personatges de còmic preferits. En tot cas, i en relació a l'altra gran discussió, prefereixo l'Astèrix: és més divertit i hi ha més mala llet. Un gran retrat (a la francesa) de la nostra Europa.

    Salutacions des de Finlàndia!

    ResponElimina
  6. Narcís, segur que a Finlàndia no pateixes, com jo pateixo aquí, de les molèsties alèrgiques primaverals. Que et vagi molt bé tot el que tens entre mans!. Ja ens ho explicaràs al teu bloc.

    ResponElimina