dilluns, 23 de juliol de 2007

Reflexions de final de curs.

Aires de fi de curs en aquests dies calorosos de juliol. Dóna la impressió que són moments d'anar tancant temes, de deixar-ho tot enllestit per afrontar la pausa vacacional. Tot sembla estar a punt per a la partida, la fugida d'agost.

Miro enrera cap als darrers mesos. La major novetat pertany a l'àmbit personal i familiar, ja que aquest "curs" ens ha canviat la vida a la Mònica i a mi, gràcies al naixement del nostre fill Biel. No m'hi detenc massa ja que és difícil trobar les paraules justes per a descriure la suma de sensacions viscudes.

A la feina estem tancant uns mesos intensos, on hem pogut resoldre satisfactòriament importants reptes que ens havíem traçat a Girona. Alguns de gran importància estratègica, com ara el tema de la Facultat de Medicina a la UdG o el tret d'inici per a la constitució d'una entitat de cooperació transfronterera entre les comarques gironines i la Catalunya Nord -que es protocolitzarà a Ceret aquest divendres-. També ens n'estem sortint relativament bé d'altres temes "menors", que no entro a detallar perquè aquest no és el lloc ni el moment oportú. I, d'altra banda, els mèrits dels encerts també es deuen a d'altres actors que han intervingut en cada tema, a banda de la institució que represento. Evidentment també hi ha coses que no han sortit tal com les voldríem, i potser aquí sí que els demèrits ens corresponen.

Entrant plenament en temàtica estiuenca, és impressionant el nivell dels festivals de música gironins d'enguany: Torroella, Porta Ferrada, Cadaqués, Cap Roig, Perelada... No deu haver-hi gaire llocs al món on en un espai petit de temps i de territori trobem concentrats el millor del panorama de la música mundial. Ahir mateix vaig assistir al magnífic concert del trio de jazz de Keith Jarret a Perelada, i si tot va bé divendres seré a la cita amb Mehldau i Metheny a Cap Roig. I evidentment no penso prendre'm alguns concerts d'un dels festivals més rigorosos i sense segons quines concessions a la seva programació: el festival de Torroella. Ja que parlo de pianistes, us recomano el concert de Joaquin Achúcarro a aquest festival el proper 23 d'agost.

Faig totes aquestes reflexions bevent una Quilmes, a la salut del meu amic Guille, tot animant-lo que es decideixi a publicar el seu blog.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada