dilluns, 22 d’octubre de 2007

Paradoxa.

Tot analitzant els moviments dels darrers mesos als partits polítics catalans, observem que en dos casos, PP de Catalunya i PSC, el seu corresponent màxim responsable ha abandonat la formació (per cert, amb un sorollós cop de porta). De vegades, la voràgine informativa ens fa oblidar la importància d’esdeveniments com aquests. Cal subratllar-ho: els qui han esparrecat el carnet no són actors secundaris, sinò ni més ni menys els càrrecs orgànics de major jerarquia del respectiu partit i protagonistes indiscutibles de la política catalana del darrer deceni. També una altra formació, CiU, ha vist ben a prop la possible ruptura de la federació, i tots els catalans hem assistit a proclames expresses per al trencament de la mà de diversos membres de la mateixa. En totes aquestes formacions el procés ha anat acompanyat d'intensos debats que no només han estat interns. Per tot plegat em sembla certament esbiaixada la tendència d'associar només ERC a les tensions internes intrapartidàries. I més tenint en compte la impossibilitat de les bases dels altres partits d'expressar-se directament a les sessions congressuals.

En qualsevol cas, tal com vaig manifestar en aquest post, els debats interns als partits, per apassionats que siguin, em semblen convenients i extremament saludables.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada