La puresa enemiga de la llibertat.

Èxit de la jornada Cap a la Independència celebrada ahir dissabte a Torroella. Èxit tant per la nombrosa assistència de públic com per la qualitat de les intervencions que hi vam escoltar. El Secretari General d'ERC, qui tancà la jornada, em feu recordar que, efectivament, amb aquest mateix títol, Cap a la Independència, el partit concorregué a les eleccions catalanes de 1992. Era la primera vegada que un partit parlamentari es presentava amb la paraula independència, fins aleshores -i això va pels més joves- ubicada en la més absoluta perifèria i marginalitat del sistema polític. Dissent anys més tard tenim independentistes amb responsabilitats institucionals en tots els nivells de govern de país, i l'independentisme s'ha homologat a d'altres conceptes centrals en la vida i l'opinió públiques de casa nostra.

Molt suggerents les intervencions de López Tena, de Maria Mercè Roca i d'Elisenda Paluzie, entre d'altres. Interessants els arguments a l'entorn de l'independentisme pràctic.
En qualsevol cas, retinc una de les frases finals de la intervenció de Puigcercós: mai com ara la Catalunya pura és enemiga de la Catalunya lliure. I és que la Catalunya lliure serà inclusiva o no serà. Una bonica música pels qui mai ens hem sentit purs en gairebé res.

Ah!, i moltes felicitacions i tot el reconeixament a la feina feta per la gent de la secció local d'Esquerra a Torroella.

(Una bon resum de la jornada, acompanyat d'oportunes reflexions, als comentaris de la Dolors Bassa i d'en Camil Ros).