dilluns, 13 d’octubre de 2008

Política 2.0. Que les noves tecnologies no ens facin traïdors.

Aplaudeixo les iniciatives que diputats com José Antonio Donaire, Carles Puigdemont o el mateix president Benach estan explorant a l'entorn del concepte de política 2.0 i, més concretament en el cas del nostre òrgan legislatiu, de Parlament 2.0. El mateix Donaire ens convida a pensar-hi en el seu darrer post, i en Narcís Sastre, assumint el repte, ens recupera de l'oblit l'experiència de Democràcia.web --encara recordo alguna entusiasta presentació d'en Jordi Sánchez sobre aquesta iniciativa de la Fundació Bofill-- que com recorda l'amic Narcís ha quedat pràcticament desactivada.

La idea de millorar de manera substancial la nostra democràcia representativa aprofitant, entre d'altres eines, el potencial de les noves tecnologies, em recorda diferents experiències del darrer deceni per tal d'utilitzar aquestes noves tecnologies en la millora de les relacions entre administració pública (poder executiu, per entendre'ns) i ciutadà. Molts ens il·lusionàrem amb el potencial d'aquestes eines per canviar el nostre model administratiu, obsolet i burocratitzat. I què hem aconseguit?. Informatitzar la burocràcia. És a dir, ara podem inscriure'ns a través d'internet a les activitats esportives municipals o podem pagar els nostres impostos on line, cosa que està molt bé. Però no hem propiciat un veritable canvi de model a les nostres organitzacions públiques. El que dic: hem passat d'un model burocràtic a un model burocràtic informatitzat.

El mateix podria passar amb les iniciatives de la política 2.0. És a dir, penso que és molt suggerent el debat que se'ns proposa amb aquest concepte. Que són molt valentes les iniciatives dels diputats esmentats i que és molt imaginatiu l'ús que fan d'eines com el Facebook, els blocs, o el Twiter. Fins i tot podria ser que ens trobéssim davant els primers senyals d'un nou i esperat paradigma. Però amb determinades visions, excessivament tecnocèntriques, o tecnooptimistes, correm el risc de limitar-nos a informatitzar les eines de la vella i gastada democràcia.

Facebook, blocs, Twiter? Molt bé, gràcies. Però ¿i quelcom molt més entenedor, com ara les llistes obertes?. O posar al dia la legislació electoral amb una llei catalana que apropi realment els representants de la nostra nació al ciutadà?. Potser tot això no és gaire tecnològic, però si veritablement 2.0.

1 comentari:

  1. Jordi,
    exactament això ho varem comentar en el dinar al qual vam assistir uns quants blocaires amb el president Benach al parlament sobre la inciativa que comentes. Perquè si no som capaços de redefinir a l'alça les possibilitats de la democràcia amb les eines de la xarxa és que no vivim realment el món que ens ha tocat viure..
    salut

    ResponElimina