dimecres, 5 de novembre del 2008

Obamamania

Vaig seguir a estones la nit electoral nordamericana (bàsicament a les mitges parts de Gran Hermano). M’he alegrat del triomf d’Obama (àlies el Mal Menor). De ben segur, alguna cosa es mourà amb el nou President, tal com també alguna cosa s'hagués mogut amb MacCain, no tant potser amb Hillary Clinton. M'alegra el triomf d'Obama, però sense el foll entusiasme d’alguns polítics i analistes europeus. També em pregunto quan tardarà el nou president a decepcionar aquesta legió de fervents partidaris que, des d’aquest racó de món, s’han reconciliat per fi amb Estats Units. Quan serà? Quan es signi la propera sentència de mort? Quan Obama no limiti la tinença d’armes dels ciutadans? Quan en política exterior no canvïi res de substancial?. De vegades ens entossudim a acumular somnis trencats. I no aprenem la lliçò. Al temps...

2 comentaris:

  1. Jordi,
    no he volgut ser tan clara com tu, però el meu post de la victòria d'Obama s'acaba amb una frase: Va dir que podia i ha pogut...ara no és el moment de pensar en res més...salut amic

    ResponElimina
  2. El foll entusuiasme europeu s'acabarà a la mínima que Obama trepitgi Europa i comenci a defensar els interessos econòmics i militars dels EUA. Els mateixos que ara l'adoren l'odiaran i l'imitaran fent el mico com al futbol.

    ResponElimina