diumenge, 7 de desembre de 2008

Entrevista a El Punt

> Jordi Martinoy.: «A les comarques gironines estem millor que en crisis anteriors per superar-la bé»

El màxim responsable de la Generalitat a Girona es mostra confiat que la inversió en obra pública, la millora de les infraestructures i la feina de modernització feta per molts sectors productius permetrà remuntar la situació econòmica

-Fa un any ens deia en una entrevista que havia visitat un centenar de municipis gironins. Ja els ha voltat tots dos-cents vint-i-un?
-«Me'n falta algun, però a molts d'ells hi he anat més d'una vegada. La idea és, en un futur proper, haver-los visitat tots. Sí que he parlat amb tots els alcaldes.»

-Trepitjar el territori és una manera privilegiada de detectar els problemes. Ha pogut percebre la remor de crisi que s'acostava, o l'ha sobtat?
-«Tots teníem molt clar que la dinàmica econòmica vinculada al sector de la construcció arribaria un moment que davallaria, el que segurament no ens pensàvem és que fos tan ràpid i brusc.»

-Patirem molt?
-«Preocupa especialment l'atur. Tot i que cal dir que la memòria és fugissera, perquè la d'ara és una taxa a la que fa cinc o deu anys estàvem acostumats. Això no vol dir que no sigui preocupant i hi estem dedicant molts esforços. El principal és compensar amb inversió, fonamentalment en obra pública, la baixada que té la construcció vinculada al sector residencial. Sumant totes les administracions, avui tenim una quantitat d'obra pública en marxa a la demarcació de Girona que no s'havia vist en cap altre moment històric.»

-N'hi ha prou per mantenir la maquinària productiva en marxa?
-«Crec que estem millor que en crisis anteriors per superar-ho i sortir-ne bé. Primer hi ha el consum. Els ciutadans tenen una eina molt important per ajudar a sortir de la crisi, que és el consum. Hem de fer un esforç per consumir productes gironins, per exemple aquest Nadal. Són bons, tenen preus raonables i ajuden a fer rutllar les empreses d'aquí. A banda d'això, sóc optimista, perquè detecto alguns elements objectius que ens donen possibilitats.»

-Com ara?
-«Hem superat aquell caràcter individualista que tenia l'empresariat gironí. En tenim molts exemples, com els vins de l'Empordà, sectors estratègics com els clústers de la carn i el suro, el lligam entre universitat i empresa. També hi ajuda un teixit de petites empreses que, per definició, són més adaptables.»

-I les que necessiten més suport financer, cosa que no està passant.
-«L'Institut Català de Finances hi està entrant, però és innegable que el motor aquí és la banca privada. I és veritat que constatem aquestes dificultats de l'empresariat, fins al punt que de vegades algunes regulacions d'ocupació o situacions de crisi no es deuen a la falta de comandes o demanda sinó a problemes de liquiditat.»

-El turisme encara no ha rebut fort. Què passarà l'estiu vinent?
-«Per una banda, la crisi és global i per tant hi haurà una retenció en la sortida de turistes cap aquí. Per contra, es preveu que hi haurà més turisme interior i això és una oportunitat. Un altre avantatge és que hem fet un esforç en qualitat. Quinze estrelles Michelin: devem ser la demarcació amb més estrelles per habitant! Això ens posa en el mapa, no quantitativament, però sí qualitativament. També s'ha treballat molt en el turisme interior. I el cas de l'aeroport de Girona és espectacular. Amb sis anys ha passat de 500.000 a 5 milions d'usuaris. S'ha demostrat que quan fem les coses des d'aquí les fem millor.»

-Ryanair també hi ha tingut alguna cosa a veure...
-«Sí, però si ha vingut és perquè hi ha hagut ajut institucional. El que hem fet amb l'aeroport ara cal amb el port de Palamós.»

-Barcelona és una competència molt gran.
-«De la mateixa manera que els aeroports han acabat sent complementaris, amb el port podem fer alguna cosa similar. Un altre repte pendent al sector turístic és la desestacionalització. Segurament, el turisme no vindrà marcat en els pròxims anys tant per factors quantitatius, a veure quants en vénen, sinó per qualitatius i per la desestacionalització.»

-La crisi també toca de ple els ajuntaments. Ara l'Estat, que fa anys que escanya país i municipis amb un finançament deficient, es treu del magí un pla que planteja fins i tot dubtes competencials...
-«Hem de dir sense embuts que hi ha una vulneració de competències estatutàries. Fet aquest discurs, hem d'ajudar els nostres ajuntaments a agafar fins a l'últim euro d'aquest pla.»

-Complicat d'argumentar, no?
-«No podem deixar de reivindicar, perquè el pla estatal no resol el problema de fons, però alhora no podem desaprofitar-lo. De totes maneres, el que agraeixen els ajuntaments és l'estabilitat i la transparència, i això ho hem fet amb el pla d'obres. Hem quadriplicat els diners de l'últim pla del govern de Convergència. I això d'una manera estable i sostinguda, no ens hem despertat de cop. També s'ha rebut molt bé la llei de barris.»

-La crisi pot incidir en el món local en qüestions relacionades amb la immigració. Com s'abordarà això?
-«La demarcació de Girona té un percentatge d'immigració per sobre la mitjana. Ja he esmentat el programa de barris, tenim 163 aules d'acollida. I tenim un programa que pot semblar secundari però que ens està funcionant molt bé, que és el voluntariat lingüístic. A les comarques gironines hi ha 1.400 parelles lingüístiques, una xifra espectacular. No és gratuït que a Girona, tot i ser una de les zones amb més immigració, és on es parla més català. Tenim una societat amb orígens molt diversos però amb un nivell de cohesió raonable.»

-Es preveu que la crisi generi un cert moviment de retorn?
-«Es detecta gent que ha fet estalvis, que és emprenedora i decideix tornar al seu país per muntar un negoci. Però la majoria de nouvinguts tenen el seu projecte de vida aquí.»

-Aquests últims dies ha tornat a sortir a la llum el tema del vot dels immigrants.
-«Crec molt en el model de drets i deures. Si el que reclamem són deures cívics i socials, també ha d'haver-hi un contrapès de manera que aquests ciutadans puguin participar en la presa de decisions. Per tant, jo ho veuria bé tenint en compte que hi ha d'haver reciprocitat amb el país d'origen.»

-Tornant a les obres, un dels grans projectes en marxa, que vostè personalment està vetllant més, és la nova seu de la Generalitat al Santa Caterina. Va tot a l'hora?
-«Sí, però vull fer un trasllat que ocasioni el mínim de trastorns als ciutadans. És millor fer-ho bé que no pas de pressa. Posar a treballar junts tots els departaments, que tenen pressupostos, normatives, equips informàtics i, sobretot, una cultura organitzativa d'anar molt cadascú a la seva, és complex, però ens n'estem sortint. No és una simple mudança, perquè ajuntant-ho tot generem eficiència i estalvi, però no només és això, sinó que millorem molt l'atenció al ciutadà. Ara bé, repeteixo que no tenim cap urgència. Un cop lliurada l'obra, hi haurà un temps de prova fins a finals d'any, i estaríem en condicions de fer el trasllat a finals de l'any vinent o a principis del 2010.»

-Té la sensació que està muntant la casa perquè un cop parada l'ocupi un altre?
-«La meva visió és que aquí hi som de pas i, per tant, no em preocupa. De totes maneres, d'una manera o altra hi continuaré, perquè sóc funcionari.»

-Vostè, a diferència d'altres delegats que hi han estat de pas, com Xavier Soy o Carles Llorens, té un perfil públic menys polític, més tècnic. El fet de representar un govern tripartit el fa ser més prudent a l'hora d'opinar?
-«En dos anys, el govern de la Generalitat a les comarques gironines no hem generat cap polèmica. Estem força cohesionats, i les dificultats i disputes que hi hagi pogut haver, no tenen res a veure amb les adscripcions polítiques de cadascú sinó amb temes pràctics. El paper del delegat jo no el veig tant de gestió directa com de motor, de coordinació. El perfil que pretenc donar és el d'anar per feina. Sense renunciar a fer política, perquè al capdavall tot és política.»

-Parlant de política, el dubte no és si ens el retallaran, l'Estatut, sinó quan. Què hem de fer?
-«Una retallada de l'Estatut és un gran perjudici per als ciutadans. De vegades sembla una discussió de caire molt polític, però l'Estatut és una cosa tan senzilla com poder fer un servei de rodalies a Girona, gestionar l'aeroport des del territori, o tenir recursos per a la llei de la dependència.»

-La cohesió que tothom demana per fer front a la retallada de l'Estatut, la veu factible?
-«A mi em reconforta molt escoltar el president de la Generalitat quan és molt contundent defensant el text aprovat pel poble de Catalunya. Hi ha veus a tots els partits que diuen que no s'ha de transigir amb una retallada. La resposta a una sentència molt adversa del Tribunal Constitucional ha de venir marcada per la contundència, la unitat i per tornar a cridar el poble a consulta, si convé, com deia el president Maragall.»

-Quan diu una retallada «molt» important, «molt» què vol dir?
-«Pot ser una retallada molt gran en nombre d'articles, o perquè afecti articles que són el moll de l'os, com la definició de Catalunya com a nació o el tema de la llengua.»

-Som a mitja legislatura. Quines són les prioritats per la segona part?
-«Vam passar una etapa planificant, l'anterior legislatura, i ara estem executant. Per exemple, teníem un transport públic molt precari. Hem creat l'eina, l'autoritat territorial de la mobilitat i que està donant indicadors molt positius, hem passat a un increment del 20% i a tenir 5 milions d'usuaris d'autobús, que han tret tots aquests cotxes de la carretera. Això s'ha de potenciar en aquests dos anys, fent participar el tren d'aquesta integració tarifària que va tant bé. També veurem com es completen les grans obres d'infraestructures viàries que tenim, i tot això sumat a les obres que fa l'Estat, ens situarà en una xarxa viària molt al dia, amb totes les principals vies d'accés a la demarcació desdoblades.»

-Hi ha la sensació que es va a dos ritmes diferents, perquè les obres de l'Estat són un rosari d'endarreriments.
-«L'Estat ens diu que té pressupost i té partides, però la realitat és que són obres que s'eternitzen. Ara bé, en aquests moments es mou.»

-Hi ha bona relació amb la Subdelegació del Govern estatal?
-«Molt bona. Tenim moltes trobades del dia a dia, a part de les formals. Estem orientats a resoldre problemes pràctics.»

-Una assignatura pendent és el futur del Ter.
-«Les obres hidràuliques són una altra prioritat i hi hem invertit més de 300 milions, amb el compromís de retorn del cabal del Ter.»

-Compromís que ha de complir la Generalitat.
-«D'acord, però això passa des dels anys setanta i només es posa en el punt de mira el govern actual. La situació és injusta, però el primer govern que ho ha reconegut és aquest. Cal impulsar obres a Barcelona que evitin estirar aigua del Ter, i a Girona també estem fent actuacions per no estressar tant el riu, com la millora dels regadius o les xarxes d'aigua. Això ens permet tenir un horitzó clar pel retorn.»

-Horitzó amb data?
-«No sóc partidari de posar dates. Les dates tindran a veure amb l'execució de les infraestructures a Barcelona i amb les mesures d'estalvi que adoptem aquí. De totes maneres, em preocupa molt més la situació a la conca de la Muga. Aquí la solució no és única, però passa per una dessalinitzadora.»

-On?
-«És un procés incipient, i s'ha de pactar amb el territori, i s'ha de dir que hi ha molta receptivitat.»

-Com a torroellenc, com veu el debat del parc del Montgrí?
-«Com a delegat, acabaré fent el que acordin els departaments implicats. Com a torroellenc, penso que podem debatre si és oportú crear un parc natural. Ara bé, si arribem a la conclusió que sí que cal, el que no té sentit és deixar-ne fora els espais humits, els arrossars. Jo no entenc un parc només amb el Montgrí i les Medes. Per fer això, no sé si val la pena mobilitzar tants recursos.»

CARLES RIBERA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada