dijous, 17 de setembre de 2009

L'estat de la llengua, motius per a l'optimisme





Presentàvem ahir a Girona amb en Bernat Joan, Secretari de Política Lingüística, l’enquesta d’usos lingüístics de la població de les comarques de Girona. Es tracta d’una eina que ens possibilita una bona fotografia dels hàbits lingüístics dels ciutadans residents a la nostra demarcació. L'enquesta s’ha elaborat amb una metodologia millorada respecte d’anteriors edicions, i partint d'una bona mostra: 746 persones de les comarques de Girona amb un marge d’error del 3,67 %.

Una ràpida conclusió dels resultats de l’enquesta ens porta a valorar negativament que a Girona disminueixi el coneixament del català, en relació a la darrera enquesta de 2003, amb una proporció que ronda un punt percentual en el cas de la comprensió de la llengua i deu punts percentuals en el cas de saber-la llegir.

Tot i així voldria destacar diversos elements que apunta l’enquesta i que en una lectura precipitada dels seus resultats podrien passar desapercebuts, malgrat la seva extrema importància. Ahir els va destacar molt bé en Bernat Joan i aquí m'agradaria resumir-los:

-Les comarques de Girona han tingut un increment de població importantíssim durant aquests anys, basat especialment en la immigració. Efectivament, el nombre de residents a la demarcació nascuts a l'estranger ha passat d'un 12 % fa cinc anys al 20 % actual. És a dir, pràcticament hem doblat el nombre de nouvinguts. Es tracta d'un fenòmen inèdit a la nostra història recent i sense massa referents a d'altres regions de l'entorn. Doncs bé, malgrat haver-se gairebé doblat el nombre de persones nouvingudes, el coneixament de la llengua catalana només ha disminuït, com a màxim, deu punts percentuals. Això vol dir que desenes de milers de persones vingudes de fora (la majoria) han integrat i fet seva la nostra llengua.

-L'enquesta també recull que més de 250.000 persones de les nostres comarques tenen interès a aprendre el català o millorar-ne els coneixaments. D'aquestes, més de 80.000 són persones nascudes a l'estranger, i representen el 64,2% del total d'estrangers de casa nostra. Això vol dir que el català és percebut per part de la majoria d'immigrants com a llengua útil i de futur.

-Pel que fa als usos lingüístics a la família, un 46% dels enquestats manifesta parlar en català amb els seus pares, mentre un que 57,3 % manifesta parlar en català amb els seus fills. No sé si us adoneu de l'extrema positivitat d'aquesta dada: El català disposa a Girona d'un procés de transmissió intergeneracional molt favorable. És a dir, en general parlem més en català amb els fills que amb els pares, i això és propi de les llengües potents. A la inversa, que una llengua es parli més amb els pares que no pas amb els fills (com ha passat en la nostra història recent amb el català a la Catalunya Nord, per exemple) vol dir que no és percebuda com a llengua de futur.

-L'anterior dada, juntament amb el fet que l'àmbit interpersonal on s'usa més la nostra llengua és l'educatiu (per damunt del laboral, d'amistats o de veïnatge) ens mostra novament la importància del nostre model d'immersió lingüística a l'escola, i la vital necessitat de preservar-lo.

Segur que molts hi seguiran veient el got mig buit i expressaran visions apocalíptiques sobre el futur de la nostra llengua. Però poques llengües al món, fins i tot llengües amb estat propi que les defensen i promouen, haguéssin resistit el repte de la incorporació de tants nouvinguts al seu territori com tan bé ho ha fet el català a les comarques de Girona els darrers cinc anys. Sense abaixar la guàrdia, podem estar-ne contents.

I una darrera dada de la qual l'espècie en vies d'extinció que som els francòfils n'hem d'estar orgullosos: la llengua francesa és molt més entesa, parlada, escrita i coneguda a les nostres comarques que no pas a cap altre territori del país, en percentatges que superen els cinc punts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada