dissabte, 3 de febrer de 2018

La bola de neu

Es comença a formar una nova bola de neu. Les veig a venir, perquè les he patides. La bola es va impulsant des de la comoditat del sofà de casa, i hiperventiladament agafa velocitat a cop de piulades i de frenètics grups de wats. Més d'hora que no pas tard la bola expedirà les primeres acusacions de traidorïa. Potser per això els qui podrien frenar el descens desisteixen de fer-ho; per què perdre energies per una racionalitat que serà vista com a claudicant?. El camp doncs quedarà lliure per a l'argumentari més estomacal, en una caiguda vertiginosa on ja no hi cabrà cap matís. El blanc puríssim de la bola, esdevinguda ja imparable, expulsarà tots els grisos possibles. Serà just abans d'impactar amb una roca indecentment injusta i brutal, granític concentrat de tots els poders estatals. Una roca que pot ser tan il·legítima com vulgueu però no per això menys dura; del xoc els seus materials en sortiran indemnes. Però per desgràcia hi haurà qui prendrà mal, d'aquell dolor especialment dur pel que té d'estèril. Mentre, els sempre eficaços productors de boles s'aixecaran del sofà i s'apressaran a buscar una cervesa a la nevera, que aviat comença el partit del Barça. Abans de fer el primer rot, escriuran una última piulada culpant els ferits de ser massa tebis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada