divendres, 1 de juny de 2007

De què parlem quan parlem d'abstenció?

El resultat del 27-M ha desvetllat de nou el debat mediàtic i acadèmic sobre el fenòmen de la baixa participació. A la blocosfera gironina n’han parlat en Narcís, en Saül, l'Eduard i la Pia entre d'altres. Personalment, com també confessa l’amic Miquel Calsina en aquest article, sóc una mica políticament incorrecte en la valoració d’aquest fenòmen. No nego que les nostres societats pateixin una certa desafecció envers els mecanismes de participació de la democràcia representativa. Una desafecció però, que si la valorem en termes d’abstenció, no ens pot portar a concloure taxativament una clara tendència a un increment del fenòmen, donat que les sèries estadístiques mostren resultats oscil·lants i, segurament, ens falta encara una perspectiva temporal adequada. Per contra, en molts aspectes, la nostra societat és més participativa que uns decenis enrera.

Mai com en el passat 27-M hi ha hagut tantes candidatures als nostres pobles i ciutats, i això no es pot atribuir només a les maniobres dels aparells dels partits ja que també s’han incrementat les candidatures independents. Com lliga això amb el pretès distanciament del ciutadà?. Tampoc no es pot parlar d’una manera concloent de desafecció quan altres manifestacions de participació als afers públics estan més presents que mai (plataformes diverses, associacions, voluntariat o els encara incipients, però fins fa poc inexistents, mecanismes de participació ciutadana a escala local que estan implementant molts pobles i ciutats).

D’altra banda, una anàlisi acurada del mapa de l’abstenció de diumenge passat ens indica que el descens de la participació és un fenòmen bàsicament urbà. Fixem-nos per exemple a la comarca del Gironès (l’he triada perquè hi coexisteixen la major àrea urbana de la demarcació amb municipis mitjans i d'altres de població inferior als 500 habitants). Observem-ne els resultats: Mentre a Girona i Salt la participació era del 51-52% (no gaire lluny de les xifres de l’àrea metropolitana de Barcelona), en pobles com Sant Andreu Salou, Viladasens o Juià es superava el 85%. En municipis mitjans, com ara Cassà, Vilablareix, Celrà o Llagostera la participació es movia al voltant del 65%. En la resta de municipis la mitjana s’acosta al 70% (fins i tot en llocs com Campllong on es presentava una sola candidatura). De l'abstenció com a relitat bàsicament urbana se'n feia ressò també el Punt en aquesta notícia.

Ja que intueixo que a partir d’ara esmerçarem moltes energies a buscar solucions a la desafecció, almenys que sàpiguem definir adequadament les principals manifestacions d’aquest problema.




2 comentaris:

  1. El que no és normal és que Catalunya tingui els índexs d'abstenció més alts de tot l'Estat espanyol. I no és només una qüestió de dimensió del municipi, perquè les ciutats de València o Madrid, per exemple, tenen un nivell de participació prou alt...

    ResponElimina
  2. L'altre dia vaig caure al sofà davant el canal parlament del 3/24, i mentre els polítics argumentaven i argumentaven tot el tema de l'abstenció, em vaig adonar que moltes, moltes, moltes, cadires del Parlament, estaven buides. I us estranya que no anem sempre a votar?

    ResponElimina