diumenge, 17 de juny de 2007

Una història de poetes.

Aquest vespre de diumenge, tot rellegint el Poema Inacabat de Gabriel Ferrater, i trobar-hi una referència a Jaime Gil ("...que si fa ús d'edat mitjana, no en fa abús, però té sextina i albada...") m'han vingut ganes de recuperar els versos que aquest segon dedicà al primer. Ràpidament he localitzat el meu vell exemplar de Las personas del verbo, on he ubicat A Través del Espejo:

Como enanos y monos en la orla
de una tapicería en la que tú campabas
borracho, persiguiendo jovencitas...
(...) Trabajos
de seducción perdidos fue tu vida.
Y tus buenos poemas, añagazas
de fin de juerga, para retenernos.

Mentre Jaime Gil passava els seus dies a la seu de Tabacos de Filipinas, a les Rambles de Barcelona, i algunes de les seves nits en aventures prohibides al Raval, Ferrater compaginava classes i traduccions amb les seves desfetes, esdevenint de vegades el darrer client de la nit i el primer del matí en algun bar de Sant Cugat. En els seus darrers i difícils anys Jaime Gil es retirà malalt a la seva casa d'Ultramort i Ferrater es suicidà el dia que feia cinquanta anys. Cap dels dos pretengué mai el rol d'intel·lectual antifranquista, tan idolatrat posteriorment. I ambdós eren profundament alèrgics amb els cercles artístics madrilenys... És la història de dos catalans irrepetibles que trobaren en l'amistat, la creació poètica i l'alcohol els seus propis paisatges de l'exili en la Barcelona dels anys de la grisor. No sé si té massa importància remarcar que mentre l'ún escriví sempre en espanyol, l'altre només ho feia en català.

Però deixem Ferrater i Gil de Biedma allà on siguin, potser encadenant copes i recitant poemes d'autors anglesos i alemanys, si és que a l'altre món que els acull hi és permès el beure i el llegir. Deixem-los rient plegats. Deixem-los que se'n fotin de nosaltres, mentre aquí a baix seguim discutint sobre què és i què no és cultura catalana.


PS: A tots i a totes els qui ahir vau prendre possessió per primera vegada del vostre càrrec d'electe local, d'entre els quals hi compto molts amics i amigues, us desitjo molta sort, amb el convenciment que ja mai tornareu a mirar amb els mateixos ulls els carrers, les places i els afers públics del vostre municipi.

1 comentari:

  1. totalment d'acord. Son dos poetes catalans cadascun a la seva manera, i dos grans poetes.-

    ResponElimina