dijous, 27 de desembre de 2007

1 any de Camins, 7 blocs de qualitat i el cor de Macià.


M'adono que porto més d'un any de bloc. Efectivament, ja han transcorregut 91 entrades i més de 11.800 visites des d'aquell 22 de desembre de 2006, quan aquests Camins començaven a funcionar. És hora doncs de celebrar-ho. Com que l'ocasió s'ho mereix, encento una Moska, la cervesa artesana gironina per excel·lència, produïda amb molta estimació i qualitat pels amics de Birrart. Immortalitzo l'ocasió amb una foto mitjançant el mòbil.

Un bon moment per parlar del fenòmen blocaire. I ho lligo amb el meu compromís adoptat dies enrera de seguir la cadena dels blocs solidaris. Personalment tinc diversos blocs de referència, bona part dels quals els trobareu enllaçats a la dreta d'aquest meu bloc. Tots ells són mereixadors, fins i tot més que jo, de ser guardonats com a blocs solidaris. Però per no reinterar-me (gairebé tots ja han estat nomenats), us relaciono aquí set altres blocs i llocs web de consulta obligada, no sé si solidaris o no, però que per mi tenen una vàlua indubtable tot i que no he comentat gairebé mai:

-Tornareu a Falgons. Pla de l'Estany en estat pur. Difícilment accessible als qui no tingueu alguna arrel clavada a l'indret de més concentració creativa de l'hemisferi Nord, que és la vall del Campmajor. Juntament amb el Baix Ter, és clar...

-Alfons Cama. L'Alfons és un amic de Tarragona amb orígens baix-empordanencs. Un dels pioners a la blocosfera, tot i que no escriu tan sovint com m'agradaria. Sense fer soroll, modestament i sàvia, com és l'Alfons, escriu de solidaritats i d'injustícies.

-El Barrank. Dels del Pisopuesto sempre se n'aprenen coses. Gràcies a El Barrank es canalitzen inquietuds artístiques i vitals de tota la seva gent, i ens permet a tots nosaltres saber de les noves aventures, rebel·lies i desassossecs d'una penya del tot especial.

-Emporion. Revista torroellenca quinzenal en format digital. Recupera una capçalera mítica del Baix Empordà i aplega signatures que ja voldrien molts mitjans d'abast més gran, i que són tot un referent com en Joan Surroca, en Vicenç Fiol, en Xavier Ferrer... tots ells sota la batuta d'en Jaume Bassa i companyia.

-L'Home que Mira. Apunts sobre filosofia, vida i cultura. Uns escrits de nivell, els de Ramon Alcoberro.

-La Dona del Pescador, bloc d'en Marc Teixidor. L'escalosfera és més completa i activa que mai. En teniu una mostra amb aquest excel·lent bloc d'en Marc Teixidor.

-Tramuntana TV. Notícies en forma de reportatges audiovisuals a la primera televisió supracomarcal per internet de les comarques de Girona.

Tot just acabada, ja m'adono que la llista és incompleta i, per tant, poc justa amb tants blocaires que segueixo dia a dia. En tot cas, vegeu-la com una mostra de diversos racons de la xarxa on s'hi couen idees i projectes que tindran molt a dir en el futur.

Macià
El dia de Nadal vaig veure la pel·licula El Coronel Macià a TV3. En la meva humil opinió crec que en Josep Maria Forn ha superat el repte d'equilibrar rigor històric i el sempre complexe tractament de personatges simbòlics, amb l'ínterès òptim exigible a tota narració en format cinematogràfic. I no ho tenia fàcil. La llàstima és que el film aguantés poquíssim a les sales d'exhibició comercials. Ja sé que allò fàcil és buscar-ne els culpables a set-cents quilòmetres de casa, imputar-ho a conxorxes espanyolistes, però, nois, em sap greu dir-ho, però aquí els qui hem fallat som els espectadors catalans.

Parlant de Macià comento una notícia que acabo de llegir al suplement Culturas de la Vanguardia que, per desconeguda i singular, m'ha resultat xocant. En el moment de la seva mort al President Macià se li extirpà el cor per a conservar-lo a manera de relíquia. El 1939, Tarradellas, camí de l'exili, s'emportà el cor de Macià conservat en formol dins d'una urna de plom. Els alemanys detinguéren en un tren l'esposa de Tarradellas amb el cor de Macià, creient que transportava una bomba. Més endavant, el cor presidencial fou depositat en una caixa de seguretat a Tours però, amb el pas dels anys, l'urna perdé líquid i es filtrà a d'altres caixes provocant queixes d'usuaris i la posterior retirada del cor de l'Avi per part de Tarradellas. El 1977 el president retorna de l'exili portant, en secret, l'òrgan de Macià. Finalment, el setembre de 1979, en un acte privat al Palau de la Generalitat, es lliura a la família el cor del President Macià, que fou reintegrat amb la resta de les seves despulles al cementiri de Montjuic.

Curiosa història per a un curiós país.

7 comentaris:

  1. Benvolgut Jordi,

    No et coneixia. Ara et començaré a llegir, ves. Veig que m'has trobat per aquí. Moltes Gràcies pel comentari del meu blog. Ès el primer que em fan em sembla: m'has donat una alegria. Ara aviat publicaré, que fa temps que no ho faig. Així, quines proves tens de la vall de Campmajor com a centre creatiu? Bé, jo conec en Lluís Roura, en Lluís Güell i en Josep Estarriola, principalment. Apa bon any nou blogaire!

    ResponElimina
  2. Gostei muito desse post e seu blog é muito interessante, vou passar por aqui sempre =) Depois dá uma passada lá no meu site, que é sobre o CresceNet, espero que goste. O endereço dele é http://www.provedorcrescenet.com . Um abraço.

    ResponElimina
  3. Eduard, jo hi afegiria en Mossèn Pius, i en Xicu Cabanes que també el teniu a prop... I de ben segur que molts més, com ara tu mateix, tal com demostres en el teu bloc. Salutacions d'un nét d'avis de Falgons!. Jordi

    ResponElimina
  4. Sóc massa jove per haver conegut bé Mossen Pius però la seva fama és ampla. I així, de quina casa eren els teus avis? Jo sóc d'avis de cal Sabater. L'autor de Xisca de Gardi també és net de Falgons, anem prenent la xarxa.

    ResponElimina
  5. Cal Cargol i Cal Secretari, si no recordo malament. Els besavis estan enterrats al cementiri de Falgons... Jordi.

    ResponElimina
  6. Jordi, em sembla que hi ha una errada ,no serà el setembre de 1977 que el cor del President Macià fou entregat a la seva família i no el de 1967?

    ResponElimina
  7. Tens raó Dolors. Va ser el 1979. Aquí he trobat una crònica de El País. Gràcies. Jordi. http://www.elpais.com/articulo/espana/MACIA/_FRANCESC/TARRADELLAS/_JOSEP/CATALUnA/CATALUnA/GOBIERNO_HASTA_1999/Tarradellas/entrego/ayer/corazon/Macia/familia/elpepiesp/19791010elpepinac_31/Tes/

    ResponElimina