Festivals.

Dissabte a la nit el mític José Luís Urribarri en prou feina aconseguia dissimular la seva incomoditat. Perplexe, no entenia que els ciutadans del seu país votéssin Rodolfo Chikiliquatre per competir a Eurovisión. Urribarri no comprèn, no vol comprendre, uns temps en què s'escullen concursants freakys a través d'eines com el Myspace o els missatges SMS. "Jo no sóc d'eixe món", semblava intuir-se dels seus pensaments...

Aquests darrers dies han passat ràpid i els aconteixaments s'acumulen sense donar-me temps a un relat coherent a través del bloc. L'assassinat d'Isaias Carrasco, els resultats electorals amb majoria absoluta del PSC a Catalunya, els vots per sota dels esperats del meu partit, la renúncia del Conseller Puigcercós... No sé vosaltres, però jo sóc de digestió lenta.

Urribarri fent un clam al rigor, reivindicant en solitari la seriositat d'Eurovisión mentre la tossuda realitat s'imposa: Chikiliquatre escombra, i representarà Espanya a l'edició del festival que es farà a Sèrbia.

I una Raffaella Carrá, intemporal com Felipe González, donant fe de tot plegat.

Estrany l'associar imatges que ens han deixat quatre dies intensos.