diumenge, 30 de març de 2008

El tema de l'aigua.

No és fàcil abordar amb rigor i responsabilitat la qüestió de l'aigua. Menys en un moment de sequera extrema i colpidora com l'actual. I encara menys tenint en compte aquesta tendència tan nostrada a posicionar-nos a cops de pancarta, i a tancar-nos en prejudicis excloents i en els respectius llocs comuns de cada posició partidària -"No al transvassament!", "Sí al Roine!"-. Tot i així, i conscient de què la matèria dóna per molt més que un simple i apressat post en aquest bloc, voldria apuntar algunes notes:


Primera.- No hem de caure en les confrontacions entre territoris i en les concepcions patrimonialistes dels recursos hidràulics. Crec que s'ha de tendir al principi d'autosuficiència de cada conca però, mentre això no sigui possible, o en situacions d'excepcionalitat com l'actual, es fa necessari arbitrar mecanismes de solidaritat, com ho faria qualsevol país seriós.


Segona.- Han passat decenis abans que un govern, com l'actual, programés (amb compromís pressupostari, i és que ja sabem que els brindis al sol surten gratis...) un seguit d'actuacions que han de permetre un augment significatiu dels recursos disponibles. Es poden criticar i considerar més o menys acertats, però el cert és que aquests projectes (estalvi, regeneració, dessalinització, noves captacions, millora de l'eficiència de les xarxes...) podran permetre, per primera vegada en molt temps i en condicions climatològiques normals, un retorn de cabal al riu Ter.


Tercera.- El Ter. Aquests dies hem sentit moltes veus posant el crit al cel contra una possibilitat de transvàs provisional d’aigua del Segre al Llobregat per a situacions d'emergència. S’hi han manifestat en contra polítics, intel·lectuals i responsables institucionals de Lleida, de Tarragona, de les Terres de l’Ebre, de Madrid (de la mà de la Vicepresidenta Fernández de la Vega) i de Barcelona. El curiós és que alguns opinadors de la nostra capital, contraris a aquest projecte i a quelsevol transvassament, ignoren que es dutxen cada dia amb aigua transvassada del Ter. Paradoxalment, amb aquest transvàs s’hi compta, com una variable fixa del sistema. No és qüestionable. Tenen raó els regants i els ajuntaments del Baix Ter quan volen posar sobre la taula de debat l’existència d’aquest transvàs, gran oblidat fora de la nostra demarcació. En qualsevol cas, defenso que si manca aigua a les comarques de Barcelona (on hi viuen tres quartes parts dels catalans), cal que la resta de territoris siguin solidaris. Això sí; en la mesura de les capacitats de cada conca. És evident que no podem carregar totes les necessitats hídriques de Barcelona sobre l’aportació del Ter, un dels rius més estressats i sobreexplotats del país, i amb molt menys cabal que d'altres conques catalanes.

(Interessants les aportacions sobre la matèria dels amics Rufí a El Punt, i Camil al seu bloc).


1 comentari:

  1. Can Quintana - Museu de la Mediterrània31 de març de 2008, a les 15:01

    Us volem convidar a la propera conferència que es realitzarà a Torroella de Montgrí, a Can Quintana - Museu de la Mediterrània "L'aigua a la mediterrània: causes i conseqüències de la sequera al riu Ter"
    a càrrec d'Albert Ruhí biòleg i doctorand de l'Institut d'Ecologia Aquàtica de la UdG
    Divendres 4 d'abril a les 20,30h

    www.museudelamediterrania.org

    ResponElimina