diumenge, 21 de març de 2010

Lliçons per a després de la nevada

Una setmana després de l’excepcional nevada que ha afectat les nostres comarques, mentre encara molts dels nostres conciutadans no han recuperat la normalitat i quan comencem la ingent tasca d’inventariar els danys i perjudicis soferts i d’implementar línies de suport, voldria compartir algunes reflexions sobre els fets viscuts i la manera com s’han gestionat. Tot plegat en positiu, intentant extreure’n un aprenentatge cara el futur, i en clau estrictament gironina.

La prevenció

Dies abans del dilluns 8 de març tots estàvem avisats que un intens temporal de neu afectaria les nostres comarques. Des de finals de la setmana anterior s’havien activat els avisos de Protecció Civil, i la predicció meteorològica era clara, precisa i abastament difosa pels mitjans de comunicació. Recordo per exemple com el diumenge 7, en horari de màxima audiència i per part del propi Director General de Protecció Civil, s’alertava des del TN de TV3 del risc d’agafar el vehicle privat l’endemà.

Pla Neucat activat, predicció clara, recomanacions amplament difoses... El mateix dilluns al matí vaig intervenir en les principals emissores de ràdio gironines insistint que els ciutadans evitessin el vehicle privat. Es va dir expressament que no s’utilitzessin les carreteres de l’entorn de la ciutat de Girona. Tot i així, ben entrada la tarda, encara hi havia cotxes que sortien de Girona amb tota temeritat, sense cadenes. Comportaments clarament incívics d’alguns conductors van impedir també el pas de vehicles de servei, com llevaneus o d’emergències. No es tracta de traslladar la responsabilitat als ciutadans. Només apunto un primer motiu de reflexió entenent, a més, que quan un missatge no arriba adequadament al seu destinatari sovint hi té una responsabilitat clara l’emissor.

Els serveis de provisió pública

Des de mig matí de dilluns ens vam mobilitzar a Girona per tal de garantir en tot moment la provisió al ciutadà dels serveis públics essencials durant la situació d’emergència. Vam estar reunits o en contacte permanent comandaments policials i d’emergències i tots els serveis territorials implicats. Operatius similars es van desplegar també a tots els ajuntaments afectats. En aquest sentit, es va fer un esforç molt important per netejar la xarxa viària. Així, i amb l’excepció d’un tram de la N-II, a primera hora de la tarda de dimarts les principals vies estaven obertes al trànsit.

Aquella nit i matinada també vam posar en marxa una massiva tasca de recuperació de persones aïllades en vehicles i combois ferroviaris. Gràcies sobretot a l’esforç dels ajuntaments en habilitar espais, es van poder acollir unes dues mil persones en equipaments municipals. Al llarg del matí de dimarts es va tancar aquest dispositiu sense lamentar cap afectació per a la integritat física de les persones.

També ens vam ocupar de mantenir els nostres centres sanitaris en funcionament, així com bona part dels geriàtrics i equipaments residencials de caràcter social. Vam gestionar, fins i tot durant el pitjor moment de la nevada, diversos trasllats de pacients que s’havien de dialitzar i d’embarassades en risc, resolts en tots els casos de manera satisfactòria gràcies a l’acció del SEM, Bombers i Mossos, sota la coordinació de l’operatiu que vam instal·lar a la seu de la Regió d’Emergències de Girona. També vam mobilitzar el màxim d’efectius policials a les nostres viles i ciutats que, sumats a les policies locals, van treballar per a garantir la seguretat i el servei al ciutadà. En aquest sentit, cal destacar la ràpida resposta de totes escoles en garantir el retorn segur dels alumnes als seus domicilis, tasca conjunta de totes les administracions locals i la Generalitat.

Gràcies a tota aquesta feina feta, al capvespre de dimarts la mobilitat dels ciutadans estava garantida en les principals vies de comunicació gironines, el transport públic tornava a funcionar i la gent recuperada de les carreteres i ferrocarrils ja era als seus domicilis, havent-se restablert la majoria de serveis públics de caràcter essencial (municipals o de la Generalitat). Raonablement, no sembla pas desmesurat aquest termini de vint-i-quatre hores, donada l’excepcionalitat de la tempesta de neu.

Els serveis de provisió privada

A partir de la mitjanit, quan ja portàvem diverses hores sense subministrament elèctric, vam començar a perdre el contacte telefònic, tant de la xarxa fixa com la mòbil, amb alcaldes i d’altres interlocutors. La xarxa de telefonia anava caient sigui per l’esgotament de les bateries dels repetidors o per la caiguda dels cables. La manca de subministrament energètic va perjudicar també diverses xarxes de distribució d’aigua potable, en fallar bombes d’impulsió i d’altres mecanismes que s’alimenten de l’electricitat. Així es va produir una situació d’incomunicació que a través de tots els mitjans possibles vam intentar solucionar.

Ben aviat doncs ens vam adonar que la intensitat del temporal, la quantitat de neu acumulada i la caiguda d’arbres afectaven greument les nostres línies de transport elèctric, en alta, en baixa o en mitjana tensió. Els danys en la xarxa elèctrica en fenòmens meteorològics d’aquesta excepcionalitat poden ser comprensibles. I el cert és que les afectacions es van donar tant en línies noves, com la de les Gavarres, com en antigues. Insisteixo, això no deixa de ser lògic en un episodi com el de la nevada que ens ocupa. Quan fins i tot cauen arbres aparentment robusts, no és d’estranyar que les torres elèctriques acabin afectades. També s’ha de reconèixer la ràpida mobilització de tècnics i operaris de Fecsa-Endesa. El gran problema en relació amb l’actuació de la companyia ha estat la poca fiabilitat de la informació que s’ha donat a l’usuari i a les administracions. Els interlocutors de l’operador elèctric van errar successivament les previsions que ens van donar sobre el termini de recuperació del servei i la diagnosi de les afectacions a la xarxa de la seva titularitat. I en moments així, la incertesa i la manca de fiabilitat de les informacions fan tan o més mal que la mateixa mancança del servei.

La manca de subministrament elèctric ha generat molt de patiment als gironins i gironines. A tots els que ho han sofert cal demanar-los disculpes i compensar-los degudament. En tot cas aquesta serà la línia de treball des del Govern a Girona. Cal arribar al fons de tot el que ha passat en l’àmbit del subministrament elèctric i fer efectives totes les responsabilitats exigibles.

I finalment, ha quedat clar que no podem ajornar més temps el debat sobre el model energètic gironí. Un model fràgil que ha manifestat tossudament la seva precarietat i que constitueix un fre a la nostra competitivitat i a la qualitat de vida dels nostres ciutadans.

Epíleg

Agraeixo expressament la dedicació decidida i el treball per a superar la situació que han fet molts voluntaris, servidors públics i, sobretot, molts ciutadans anònims.

I no vull acabar sense fer un reconeixement als alcaldes i alcaldesses dels municipis afectats. El seu treball de vegades solitari, sovint incomprès i sense els recursos òptims, ha estat fonamental per a la recuperació de la normalitat després de la nevada. El món local, de la mà dels nostres alcaldes i alcaldesses, ens dóna un exemple de dignitat de la política i del servei públic. En podem estar ben orgullosos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada