diumenge, 11 d’abril de 2010

Semprún i la memòria jueva: Buchenwald, 65 anys després.

Avui, l'intel·lectual apàtrida i exconfinat Jorge Semprún ha participat, juntament amb un centenar d'exdeportats més, en els actes de commemoració del 65è aniversari de l'alliberament del camp de concentració de Buchenwald, el més gran construït durant el nazisme en territori alemany.

En el seu discurs, Semprún s'ha adreçat a aquell lluitador comunista de 22 anys que fou ell mateix: "En la frontera última d'una vida de certituds destruïdes, d'il·lusions mantingudes contra vent i marea, permetint-me un record serè i fraternal cap a aquell jove portador de bazooka de 22 anys". Aquell 11 d'abril de 1945, juntament amb d'altres joves deportats, Semprún agafà les armes contra els nazis del camp tot intuïnt proper l'exèrcit nordamericà. En el seu discurs, l'autor ha recordat que els primers alliberadors de l'exèrcit dels Estats Units que arribaren a Buchenwald foren, paradoxes de la història, dos jueus nordamericans d'orígen alemany!.

Conscient també d'assistir possiblement a la darrera commemoració de l'alliberament del camp (donat que es celebren cada cinc anys), Semprún ha reflexionat sobre l'extinció per raons d'edat de la memòria directa dels sobrevivents als camps d'extermini. Ben aviat doncs, segons Semprún, la darrera i única memòria de l'horror serà la memòria del poble jueu: "Així, en la memòria dels nens i adolescents jueus que segurament sobreviuran encara el 2015, és possible que perduri la imatge global de l'extermini, una reflexió universalista. Això és possible i penso que fins i tot desitjable; en aquest sentit, doncs, una gran responsabilitat que afecta a la memòria jueva... Totes les memòries europees de la resistència i el sofriment només tindran, com a darrer refugi i baluart, d'aquí a deu anys, a la memòria jueva de l'extermini. La més antiga memòria d'aquella vida, ja que fou, precisament, la més jove vivència de la mort".

Aquí he trobat el discurs sencer, traduït pel diari El País.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada