diumenge, 11 de maig de 2014

El tren de la costa a la nostra frontera Sud

Les estacions gironines

1.- ESTACIÓ DE BLANES


FITXA TÈCNICA. Adreça: Avinguda de l’Estació s/n. Trens: Línies Rodalies R1 (Molins de Rei – Massanet) i RG1 (Mataró-Figueres). Serveis: Cafeteria, Sala d’Espera, Venda de bitllets. Elements patrimonials a destacar: Edifici de l’estació, Antiga locomotora de la SAFA.


Escrivia Josep Pla que la civilització entrà a la Península Ibèrica per Empúries. Afegim humilment nosaltres que la modernitat ferroviària arribà a les comarques gironines per Blanes: L’any 1859 s’hi inaugurà l’estació de tren, quan la companyia Camino de Hierro del Este posà en funcionament el tram Arenys-Tordera, perllongant la primera línia ferroviària peninsular. S’iniciava així a les nostres comarques la revolucionària aventura del ferrocarril, les principals fites de la qual intentarem descobrir en aquests escrits.

El bell edifici de l’estació de Blanes segueix el patró de les de Sils o Caldes, construïdes per MZA a principis del segle XX, d’estructura modular amb façana de maó vist i emmarcaments de pedra. Aquí però les circulacions miren cap a Barcelona. Fins a l’arribada de les esperades rodalies gironines, les freqüències han estan més orientades al Sud. Precisament, la darrera remodelació del recinte l’ha dotat d’una aparença i funcionalitat metropolitanes. S’hi han instal·lat tanques, màquines validadores i vigilants malhumorats, impedint l’accés a les andanes a qui no tingui bitllet. No hi podran entrar doncs ni jubilats observadors del pas dels trens, ni furtives parelles adolescents, ni tampoc nosaltres, malalts del vagareig ferroviari. Com una parada barcelonina qualsevol, l'estació ja no és una finalitat en si mateixa. Reduït a mera instrumentalitat, el vestíbul té l’aire gris de les zones d’embarcament dels aeroports. Només la simpatia encomanadissa de l’encarregat del bar —supervivent de la històrica cantina que funcionà a Blanes durant decennis—, humanitza el conjunt. Per cert, el cafè que hi provem supera el notable alt.

En una ciutat vinculada a escriptors com Maragall, Ruyra o Segarra, a l’estació no li faltaran mirades literàries. A la  façana, una placa senyalitza l’inici de la ruta Roberto Bolaño, recordant l'estada del gran autor xilè a Blanes, on arribà precisament en tren:“Ya no recuerdo cuándo llegué aquí. Sólo sé que fue en tren y hace muchos años (…). Cuando uno llega a Blanes en tren sólo encuentra la estación y alrededor de la estación algunos huertos y un poco más allá el cuartel de la Guardia Civil, solitario la mayoría de las veces, y la Fábrica”.

A Blanes, parlar de “La Fàbrica” en singular i determinat —a la manera de Martí i Pol— és parlar de la SAFA. Ara anomenada Nylstar, ha estat l'empresa més important de la zona, definidora de l’economia i la demografia de la Blanes del segle XX. També ha contribuït a forjar el moviment obrer gironí; sota la placa de la ruta Bolaño, avui un cartell convoca a l’enèsima manifestació en suport a la plantilla de la factoria, bona part de les instal·lacions de la qual, visibles de l’estació, presenten un decrèpit estat d’abandó.

La relació entre ferrocarril i SAFA a Blanes, compartint veïnatge, és notòria. El tren determinà d’inici la ubicació de l’empresa, la proveí de matèries primeres i ajudà a distribuir els seus productes. Fàbrica i estació foren conjuntament bombardejades per l’aviació feixista el 1938, ocasionant la mort de 9 persones. I recordem també que la SAFA disposava d'un circuït interior de tren, comptant, entre altres materials, amb una preciosa locomotora avui exhibida en un giratori proper. Els automobilistes que hi circulen, segurament ignoren la singularitat d’una màquina construïda el 1926 que es movia gràcies a un enginyós sistema de vapor injectat.

Volem localitzar el lloc on l’antiga via de l’empresa es connectava a la xarxa ferroviària, tement que la remodelació del recinte n’hagi eliminat el rastre. Seguint la tanca de la SAFA paral·lela a les vies, prop de la carretera de Malgrat descobrim finalment al terra les traces dels antics carrils, que s’endinsen cap a desèrtiques instal·lacions. La nostra recerca de l’hàbitat originari de la vella locomotora ha estat seguida per la mirada recelosa d’un vigilant de seguretat. Esquivem vigilants i filferreres, per enfilar-nos ara al tram final de  l'andana. De lluny, l’atrotinat quarter de la Guardia Civil conserva la força intimidatòria. En el seu dia els propietaris de la SAFA el regalaren al benemèrit cos, per així, amb els vigilants a casa, controlar adequadament els treballadors. Descobrim, per cert, unes càmeres de videovigilància que possiblement han immortalitzat el nostre accés a les vies. En sortim, no sense treure abans el cap per darrera vegada a l’interior del vestíbul, on el taquiller ens dedica la seva pitjor cara.

Des de l’aparcament de l’estació una alenada fresca delata el mar proper, just quan un Rodalies surt cap a Tordera. Recordem un altre escriptor xilè, Pablo Neruda: “El ferroviario es marinero en tierra / y en los pequeños pueblos sin marina / pueblos del bosque, el tren corre que corre desenfrenando la naturaleza (...)”. Com un gemec, un breu grinyol trenca el soroll elèctric i sostingut del tren. Obligats a fer via cap al no res de Maçanet-Massanes, els vagons es resisteixen a deixar una Mediterrània que els acompanya des del Maresme, just ara, quan s’inicia la Costa Brava. Nord enllà, els rails ja no es retrobaran amb el mar fins a la última frontera de Llançà i Portbou. Junt amb el tren, abandonem també nosaltres l’estació, clavada a les nostres esquenes la mirada d’un vigilant de la frontera Sud.

 Publicat al Dominical del Diari de Girona de 13/04/2014





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada