dijous, 24 d’abril de 2008

El viatjar infinit. Claudio Magris.

Un bon llibre per després de Sant Jordi.

"No hi ha viatge que no travessi fronteres -polítiques, lingüístiques, socials, culturals, psicològiques, fins les invisibles que separen un barri d 'un altre dins de la mateixa ciutat, les que hi ha entre persones, les tortuoses que en els nostres inferns ens barren el pas a nosaltres mateixos. Traspassar fronteres; també estimar-les -en la mesura que definiexen una realitat, una individualitat, li donen forma i així la salven d'allò indistint-, però sense idolatrar-les, sense fer-ne ídols que exigeixen sacrificis de sang. Saber que són flexibles, provisionals i peribles, com un cos humà, i per això mateix dignes de ser estimades; mortals en el sentit de subjectes a la mort, com els viatgers, no ocasió i causa de mort, com han estat i són tantes vegades".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada