dilluns, 17 de desembre del 2012

Cançons d'un soldat de la llibertat


A l'exitosa i multitudinària manifestació del passat Onze de Setembre a Barcelona, mentre intentàvem obrir-nos pas entre la gentada que enfilava el carrer València en direcció al Passeig de Gràcia, ens va sorprendre descobrir-hi a Paco Ibáñez. Era fàcil reconèixer-lo: cabells blancs despentinats, camisa negra, mirada decidida. No semblava participar activament a la manifestació -ni duia cap pancarta ni cridava cap proclama-,  però tampoc es podria dir que es mantingués en la distància del mer observador.  

Setmanes més tard, llegíem a la premsa que Paco Ibáñez es declarava un soldat al servei de la causa catalana, afirmant que l'independentisme és la reacció normal dels qui estan farts de ser humiliats. Posicionament que contrastava amb l'actitud de Joaquin Sabina, per exemple, qui era notícia per haver "prestat" la seva lletra de l'himne espanyol a la candidatura de Ciutadans.

Precisament aquests dies Paco Ibáñez acaba de publicar tota una joia, "Paco Ibáñez canta a los poetas latinoamericanos". Un disc produït a Barcelona que recull les principals adaptacions de poetes llatinoamericans efectuades pel cantant basc. El gran protagonista és Pablo Neruda amb versos que no per populars resulten menys estremidors expressats amb la veu i la música d'Ibáñez:

Me gustas cuando callas porque estás como ausente,
y me oyes desde lejos, y mi voz no te toca.
Parece que los ojos se te hubieran volado
y parece que un beso te cerrara la boca…

O un dels inicis més colpidors de la poesia del xilè:

Puedo escribir los besos más tristes esta noche,
Escribir, por ejemplo: "La noche está estrellada,
y tiritan, azules, los astros, a lo lejos".

Els amants de les cançons de lluita, hi apreciaran versos esdevinguts gairebé himnes gràcies a la veu de Paco Ibáñez, com aquest cant al Che Guevara ple de tendresa i d'emoció que escrigué Nicolás Guillén:

No sabes quién es el muerto
soldadito boliviano
el muerto es el Che Guevara
y era argentino y cubano
y era argentino y cubano
soldadito de Bolivia.
Él que fue mejor amigo
soldadito boliviano
él fue tu amigo de a pobre
del oriente al altiplano
soldadito de Bolivia
del oriente al altiplano…

Poemes de César Vallejo, Alfonsina Storni i Rubén Darío, completen aquest delicat compendi d'autencitat, dignitat i bellesa.

Una bona vacuna de música i poesia per ajudar a fer més suportable l'habitual excés de sucre d'aquestes festes.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada