dissabte, 29 de desembre de 2012

Xile al cor.

Ho confesso: Sempre m'ha agradat Xile. Un país que és tota una col·lecció de paisatges concentrats en una estreta franja de territori: des de la costa d'un infinit Pacífic gairebé es poden tocar els gegantins Andes; però també és el país d'Atacama, un dels deserts més càlids del món, i dels gèlids territoris antàrtics. I de la Illa de Pasqua. De l'altiplà i l'Araucanía. La illa Chiloé i el Canal Beagle. Però sobretot, unes terres que contenen també una altra immensitat: la de la seva cultura.

Efectivament, la gran cultura xilena. La dels seus escriptors, per exemple.  Amb els dos "nobels" Gabriela Mistral i Pablo Neruda, però també molts d'altres fins a l'actual Jorge Edwards, ara ambaixador xilè a Paris, càrrec que també ocupà Neruda en el seu moment (ja diu molt de sí un país que es fa representar a l'exterior pels seus millors poetes i novel·listes!).  I permeteu-me esmentar també l'apassionant i encara desconegut per aquí Francisco Coloane, el gran narrador de les sol·lituds australs, de la vida extrema als confins del món.

Un país, d'altra banda, que poc a poc intenta digerir les atrocitats que s'iniciaren aquell 11 de setembre de 1973, amb el violent derrocament de Salvador Allende. Ho hem vist aquests dies amb el processament de set exmilitars per l'assassinat del cantautor Víctor Jara. La història és coneguda: L'autor del Te recuerdo Amanda fou detingut l'endemà del cop de Pinochet junt a centenars d'alumnes i professors de la Universitat. Després de ser traslladats tots plegats a l'Estadi Xile, Víctor Jara fou reconegut pels militars i separat dels altres presoners. Després de dies de tortures, fou acribillat amb 44 impactes de bala als soterranis del mateix estadi el dia 16 de setembre. 

Vet-ho aquí doncs: la notícia del processament dels pressumptes autors de la mort de Jara constitueix una nova lliçò de democràcia, de justícia i de defensa dels drets humans, que se suma a moltes altres empreses al seu moment sota el mandat de la presidenta Bachelet, filla d'un militar també assassinat per Pinochet. Mentre, a l'altre costat de l'Atlàntic, antics càrrecs franquistes són gratificats amb llocs de designació governamental (Martín Villa) o acomiadats amb grans honors d'estat (Manuel Fraga). Ai… la "modèlica" transició espanyola!



A la foto, la meva visita a la tomba de Neruda, a Isla Negra, prop de Valparaíso, davant la immensitat del Pacífic.


2 comentaris:

  1. jO TAMBÉ ESTIMO XILE, TOT I NO HAVER-HI ESTAT. EN ELS MEUS VIATGES A AMÈRICA HE COMPARTIT ESTONES MOLT INSTRUCTIVES AMB GENT D'AQUEST PAÍS. COINCIDEIXO EN TOT EL QUE DIUS.
    Miquel Sitjar i Serra

    ResponElimina