dimarts, 20 de maig de 2008

Contra l'autoengany, rigor i coherència.

Al conjunt del país, i especialment a les comarques de Girona, estem a les portes d’una etapa de definició, concreció i execució de moltes i diverses infraestructures. Em refereixo, entre d’altres qüestions, a desdoblaments de carreteres, el TGV, noves infraestructures de producció i transport energètic, obres hidràuliques, actuacions de transport ferroviari, etc. Apassionats com som –mediterranis-, obrirem, de fet ja fa temps que tenim oberts, debats ciutadans, polítics i mediàtics. Benvinguts siguin, que totes les veus són igualment vàlides i legítimes. Això sí, hauriem de procurar que les propostes d'interès general que formuli qualsevol actor tinguin un caràcter complet i coherent.

Ho concreto:

Que qui no desitgi un abocador en una determinada ubicació en proposi una altra o bé digui com pensa evitar de manera realista la producció de residus.

Que qui es mostri contrari a noves infraestructures de generació o transport d'energia admeti clarament que aposta per limitar el creixament o defensi obertament el decreixament, actuant en conseqüència.

Que qui pretengui la continuïtat del ritme d'ocupació del territori que hem vist els darrers anys no obviï els costos ambientals i paisatgístics, quantificables econòmicament, així com d'altres externalitats que comporta la continuïtat del model.

Que qui, en definitiva, desfili sota una pancarta de "No als transvassaments" contra la captació provisional del minitransvassament de l'Ebre expliqui com aplicar tal principi al macrotransvassament del Ter.

Acceptem que en un plànol més individual els humans som éssers profundament contradictoris: Anem a manifestacions ecologistes amb vehicles 4x4 que emeten CO2 a dojo, prediquem contra el canvi climàtic i instal·lem aire condicionat a la segona residència, proclamem limitacions a la immigració mentre contractem una persona nouvinguda per a tenir cura d'un familiar depenent, qüestionem noves infraestructures viàries i utilitzem el cotxe pel mínim desplaçament, lloem l'escola pública quan els nostres fills s'escolaritzen a la privada...

D’acord. Assumit. Som contradictoris. Però el realment preocupant és que aquests vicis privats es traslladin, generalitzant-los, a l'esfera política, als debats sobre el futur del país. Això és fer trampa. I em temo que els catalans ens estem especialitzant en fer-nos trampa de manera conscient a nosaltres mateixos!.

2 comentaris:

  1. Jordi,

    A ERC doncs teniu molta feina, per què heu anat a totes les manifestacions: "contra la Mat", "contra els transvassaments", "contra el túnel de Bracons".

    I realment, estan al govern, la vostra contradicció contínua ens mareja!

    Així que ja està bé que facis aquest mea culpa, però seria bo que el traslladéssis internament als companys de partit i fins i tot a tots els consellers que es posen darrera de les pancartes.

    Com ho veus?

    ResponElimina
  2. Korsanskai, m'ha fet molta il"lusió saber de tu i llegir les teves sempre interessants aportacions.

    Admeto totes les opcions, només demano que siguin coherents i completes. Es pot estar a favor de "A" o contra "A", però assumint totes les conseqüències de cada opció.

    Hi ha grups que defensen honestament el decreixament econòmic, entenent que la nostra societat ha arribat al màxim d'ocupació del territori i de perjudici al medi ambient. Consideren que no s'han de fer més infraestructures de cap tipus. Aquest model em sembla coherent i rigorós.

    Hi ha d'altres grups que consideren que encara hi ha d'haver més creixament, per generar més riquesa i benestar, més ocupació i més cohesió. Defensen més obres públiques i infraestructures. Aquest model també em sembla coherent.

    El que no admento és que prenguis el que més t'agradi de cada model. Aquest és un comportament demagògic i poc seriós.

    I la nostra propera cervesa?

    ResponElimina