dimarts, 13 de maig de 2008

Xifres i lletres.

2500 nens jueus foren els que salvà del genocidi nazi Irena Sendler, morta aquesta setmana, traient-los amb els mètodes més diversos i imaginatius del ghetto de Varsòvia. L'àngel de Varsòvia, aquesta heroïna gairebé anònima, es mereix el nostre major agraïment i el més gran dels homenatges. Descansi en pau doncs qui no només salvà nens jueus sinò també una certa nostra dignitat. Recordem-la en uns dies de noves víctimes, les del terratrèmol de la Xina. Noves víctimes i segurament nous herois que no apareixeran als diaris. Per ells el nostre major reconeixament.
60 anys de la creació de l'Estat d'Israel. Precisament de la mala consciència de la comunitat internacional, especialment europea, per l'intent d'extermini del poble jueu, neix la decisió de constituir la pàtria dels jueus a Palestina. El 14 de maig de 1948 el futur primer ministre Ben-Gurion llegí a Tel-aviv la declaració d'independència del nou estat, de conformitat amb el Pla de l'ONU. El poble sense pàtria ja es podia establir així a la terra promesa, la dels seus ancestres bíblics. Adquiria més sentit que mai la famosa expressió jueva "L'any que ve a Jerusalem!".
Per cert, per a commemorar demà aquests seixanta anys, qui ho vulgui commemorar, recomano brindar amb el vi kosher Flor de Primavera, del Celler Agrícola de Capçanes (comarca del Priorat, tot i que denominació Montsant). Un dels grans vins de casa nostra, i amb això ens posarem ràpidament d'acord jueus, budistes, agnòstics o catòlics. Per donar una major solemnitat a la cata, podeu posar-vos de fons la Hatikva, l'himne de l'Estat d'Israel. Aquí el teniu amb format mp3.
5 països àrabs, veïns del jove estat, declararen la guerra a Israel poques hores després de la seva creació. A partir d'aleshores s'institucionalitza la dinàmica de violència a la regió que tots coneixem. Israel ha d'entendre que la seva subsistència com a Estat passa pel respecte al dret a ser dels estats àrabs, entre ells l'estat palestí quan es crei. Tal com diu Claudio Magris a El viatjar infinit, "El terrible rècord jueu de sofriment patit i de dignitat per afrontar-lo no ens autoritza a conferir als jueus el monopoli del sofriment i de la solidaritat; són el poble escollit, un símbol universal de l'home, únicament si en la seva tragèdia sabem llegir la tragèdia de tots i si la solidaritat que se'ls deu no s'atura en ells, sinò que s'estén al dolor de tothom, fins i tot de qui no és capaç de fer-ne arribar el crit fins a les nostres orelles."
Shalom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada