dilluns, 26 de maig de 2008

Nota.

En alguns comentaris a aquest bloc, i també en diversos encontres presencials, se’m demana que detalli en aquests Camins de Ferro determinats aspectes de la meva feina com a Delegat Territorial del Govern a Girona. Tot i que agraeixo l’interès, i que sempre que es doni l’ocasió parlaré d’aspectes vinculats al càrrec en alguns dels meus comentaris, voldria deixar clar que aquest és un dietari d’anotacions personals tal com diu el seu mateix títol.

Els polítics i els responsables institucionals ens beneficiem d’una certa discriminació positiva mediàtica, i gaudim de múltiples plataformes per donar a conèixer la nostra tasca (a diferència d’altres actors socials, la meritòria feina dels quals queda injustament silenciada). Per tant, no tinc la necessitat de detallar sistemàticament el que fem a la Delegació del Govern en aquest bloc. Us avorriria, i a mi personalment no m’aportaria res. Concebeixo aquest modest bloc com un espai complementari per a la reflexió de caire més personal, que em permet fins i tot desconnectar de la feina. I reivindico la meva llibertat per seguir fent-ho així. No vull ser esclau de res a l’hora d’escriure.

Dit això, tothom que tingui interès a comentar amb mi qualsevol tema relacionat amb la meva tasca com a Delegat, té les portes del meu despatx obertes. Crec amb la participació dels ciutadans, i totes les aportacions, fins i tot les més crítiques, poden ser enriquidores. Podeu contactar-me telefònicament a la Delegació o al meu correu eletrònic. Alguns lectors d’aquest bloc ja ho han fet en motiu d’algun tema de la meva tasca que els ha interessat. Fins i tot he estat molt amablement convidat en trobades i sopars per explicar polítiques i iniciatives que estem impulsant, així com escoltar les demandes de diferents sectors.



Però aquests Camins de Ferro volen seguir gaudint d'una certa independència. Demano que em sigui respectada i que no se m'exigeixi (i menys en forma de comentaris anònims que no tinc manera de replicar) com, quan i què he d’escriure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada