dissabte, 24 de maig del 2008

Entre el frikisme i la costellada.

Després d'uns dies intensos a la feina, aquest vespre de dissabte m'abandono al sofà i a la tele, com la majoria de la humanitat en aquest racó occidental. Pràcticament a la mateixa franja horària coincideixen a la pantalla dos esdeveniments: el partit Catalunya-Argentina i el festival d'Eurovisió. Aparentment els dos actes no tenen cap relació, semblen activitats absolutament diferents. Però, és realment així?.

Potser un ocult nexe vincula el partit de la nostrada selecció -de la qual, per cert, no conec pràcticament cap jugador- i el festival on hi participa la producció catalana de El Terrat Chiquiliquatre. Intueixo que aquest misteriós punt de contacte pot tenir a veure amb els matisos inescrutables de l'ànima d'aquest país. Les dues Catalunyes?. No. I és que simplificaríem en excés pretenent enquadrar els seguidors d'ambdós espectacles a determinades opcions o segments sòciopolitics. El futbol té la virtud d'aplegar ideologies ben diverses, i fins i tot un partit de la selecció catalana té seguidors no procedents del catalanisme. I estic segur que la teledeixalleria, una de les manifestacions de la qual és la del nostre Chiquiliquatre, té adeptes fins i tot entre els quadres independentistes.

País complexe, la Catalunya dels partits de costellada i de la frivolitat omnipresent. Tanta passió de simbolismes, tanta buidor i tant transvestisme ens poden igualar al pitjor dels països més decadents. Arribats a aquest punt, només resta proposar substituir la Moreneta per una Raffaella Carrá embolcallada amb l'estelada.

6 comentaris:

  1. hola, parles de eurovision i futbol pero crec que estaria millor que comentesis els fets del dia anterior a torroella, com hem arrivat fins aqui i quina es la teva responsabilitat sengons el carrec que tens

    ResponElimina
  2. Jordi tu ets jove, has sentit parlar de l´época FRANQUISTA i dels GRISOS dons a Torroella mai s´habia vist quelcom semblent fins el dia 23 de Maig del 2008. dia de la visita del president MONTILLA.

    ResponElimina
  3. En alguns comentaris a aquest bloc, i també en diversos encontres presencials, se’m demana que detalli en aquests Camins de Ferro determinats aspectes de la meva feina com a Delegat Territorial del Govern a Girona. Tot i que agraeixo l’interès, i que sempre que es doni l’ocasió parlaré d’aspectes vinculats al càrrec en alguns dels meus comentaris, voldria deixar clar que aquest és un dietari d’anotacions personals tal com diu el seu mateix títol.

    Els polítics i els responsables institucionals ens beneficiem d’una certa discriminació positiva mediàtica, i gaudim de múltiples plataformes per donar a conèixer la nostra tasca (a diferència d’altres actors socials, la meritòria feina dels quals queda injustament silenciada). Per tant, no tinc la necessitat de detallar sistemàticament el que fem a la Delegació del Govern en aquest bloc. Us avorriria, i a mi personalment no m’aportaria res. Concebeixo aquest modest bloc com un espai complementari per a la reflexió de caire més personal, que em permet fins i tot desconnectar de la feina. I reivindico la meva llibertat per seguir fent-ho així. No vull ser esclau de res a l’hora d’escriure.

    Dit això, tothom que tingui interès a comentar amb mi qualsevol tema relacionat amb la meva tasca com a Delegat, té les portes del meu despatx obertes. Crec amb la participació dels ciutadans, i totes les aportacions, fins i tot les més crítiques, poden ser enriquidores. Podeu contactar-me telefònicament a la Delegació o al meu correu eletrònic. Alguns lectors d’aquest bloc ja ho han fet en motiu d’algun tema de la meva tasca que els ha interessat. Fins i tot he estat molt amablement convidat en trobades i sopars per explicar polítiques i iniciatives que estem impulsant, així com escoltar les demandes de diferents sectors.

    Però aquests Camins de Ferro volen seguir gaudint d'una certa independència. Demano que em sigui respectada i que no se m'exigeixi (i menys en forma de comentaris anònims que no tinc manera de replicar) com, quan i què he d’escriure.

    Gràcies.

    ResponElimina
  4. Jordi,

    crec que aquestes dues Catalunyes de les que parles, a vegades tenen un nexe en comú encara que amagat, és a dir, venen de la mateixa arrel cultural, no oblidem que el Chikilicuatre és producte de la factoria Buenafuente i aquestés un dels nostres agitadors culturals més potents. Que sigui o no conscient la gent de com del mateix niu cultural poden extreure's productes tan diversos podria ser objecte d'estudi, però la meva hipòtesi és que no estan tan lluny...de fet, la distància física entre Sant Just i el camp del Barça vindria a ser tan petita que tot s'entortolliga...el problema és destriar el gra de la palla,i això es fa difícil quan el que es busca, tan al futbol com a eurovisió, és diners...encara que sigui per un Catalunya-Argentina...malgré tout..
    salut

    ResponElimina
  5. Ànims Jordi,

    Saps que el nostre país és complexe però tenim la responsabilitat generacional d'intentar que no sigui així. Entre tots, en som responsables de les virtuts i els defectes i només el col·lectiu pot lluitar per fer progressar el país.

    ResponElimina
  6. No veig gaire lògic que tinguis el bog ple de referències institucionals (està anunciat com blog personal del Delegat del Govern; s'hi publica l'agenda d'activitats oficials; les fotos d'actes institucionals .... etc. etc.)i quan et pregunten pels incidents de Torroella diguis que és un blog de reflexió personal. Les coses no lliguen .....

    ResponElimina