Per vosaltres, quina és la música de la tardor?. Per mi, si una cançò pot constituir la banda sonora de la tardor, només es pot tractar de Les feuilles mortes. La cançò de quan la vida separa als qui s'estimen, tot dolçament, sense fer soroll. De quan la mar esborra de la sorra el pas dels amants desunits. La cançò de les fulles que s'amunteguen, com els records i l'enyor. I de quan el vent del nord s'ho emporta tot cap a la nit freda de l'oblit...
La lletra de Prévert ha estat magistralment interpretada per Édith Piaf, el gran Yves Montand o la Gréco.
Però la versió instrumental que avui us proposo és la de Keith Jarret, amb els seus inseparables Gary Peacok i Jack DeJohnette. Del seu àlbum Tokyo'96 (l'Àlex Sáez de ben segur tindrà aquest disc).
Per aturar-ho tot i defallir, amb el piano de Jarret, mentre el vent remou les fulles mortes.
Les Feuilles Mortes
Jacques Prévert
Oh ! je voudrais tant que tu te souviennes
Des jours heureux où nous étions amis.
En ce temps-là la vie était plus belle,
Et le soleil plus brûlant qu'aujourd'hui.
Les feuilles mortes se ramassent à la pelle.
Tu vois, je n'ai pas oublié...
Les feuilles mortes se ramassent à la pelle,
Les souvenirs et les regrets aussi
Et le vent du nord les emporte
Dans la nuit froide de l'oubli.
Tu vois, je n'ai pas oublié
La chanson que tu me chantais.
C'est une chanson qui nous ressemble.
Toi, tu m'aimais et je t'aimais
Et nous vivions tous deux ensemble,
Toi qui m'aimais, moi qui t'aimais.
Mais la vie sépare ceux qui s'aiment,
Tout doucement, sans faire de bruit
Et la mer efface sur le sable
Les pas des amants désunis.
Les feuilles mortes se ramassent à la pelle,
Les souvenirs et les regrets aussi
Mais mon amour silencieux et fidèle
Sourit toujours et remercie la vie.
Je t'aimais tant, tu étais si jolie.
Comment veux-tu que je t'oublie ?
En ce temps-là, la vie était plus belle
Et le soleil plus brûlant qu'aujourd'hui.
Tu étais ma plus douce amie
Mais je n'ai que faire des regrets
Et la chanson que tu chantais,
Toujours, toujours je l'entendrai !
divendres, 31 d’octubre del 2008
diumenge, 26 d’octubre del 2008
Etxea
Us imagineu escoltar Miguel Bosé, Teresa Salgueiro, Loquillo, Andrés Calamaro, Estrella Morente, Lluís Llach, Miguel Ríos, Pau Danés, Santiago Auserón o Luís Eduardo Aute interpretant en euskera cançons tradicionals basques? Doncs ho podeu trobar a Etxea, el darrer treball de Kepa Junquera. Un disc que no només destaca per aplegar totes aquestes col·laboracions, sinò principalment per l'excel·lent producció musical que n'ha resultat. Per mi, el millor de Juquera.
Us deixo un parell de mostres del treball. En primer lloc, una cançò que posa els pèls de punta. Lili Eder Bat Badut Nik, interpretada per Maria del Mar Bonet (obriu el següent l'enllaç en una altra finestra, espereu uns segons i el tema començarà a sonar; espero que l'enllaç sigui legal, però és l'únic que he trobat).
http://www.yes.fm/musica/Kepa-Junkera/Etxea/Lili-eder-bat-badut-nik--con-Maria-del-Mar-Bonet-.html
En segon lloc, el video del tema interpretat per Calamaro, Urritia i Loquillo, Oh Pello Pello:
Us deixo un parell de mostres del treball. En primer lloc, una cançò que posa els pèls de punta. Lili Eder Bat Badut Nik, interpretada per Maria del Mar Bonet (obriu el següent l'enllaç en una altra finestra, espereu uns segons i el tema començarà a sonar; espero que l'enllaç sigui legal, però és l'únic que he trobat).
http://www.yes.fm/musica/Kepa-Junkera/Etxea/Lili-eder-bat-badut-nik--con-Maria-del-Mar-Bonet-.html
En segon lloc, el video del tema interpretat per Calamaro, Urritia i Loquillo, Oh Pello Pello:
dimarts, 21 d’octubre del 2008
La daina
Les fotos les vaig fer durant la baixada de mulats d'Espinavell.
Just a trenc de dia, baixant cap a la vall. Presidint el paisatge, el sol tímid, un majestuós Costabona, i un silenci reverencial només estroncat pels renills d'eugues i poltres, que potser intueixen la separació definitiva que s'esdevindrà a la tria d'Espinavell. I uns homes i dones que baixàvem, tremolant, a voltes per les ràfegues gèlides, a voltes per l'indecent mostrari de groc i marró de la tardor pirinenca.
De cop i volta, una daina.
Vaig poder captar aquestes dues fotografies amb el mòbil. Lleuger, jovial, el cèrvid acompanyava els poltres en el descens cap a Espinavell. Es movia entre els cavalls amb una misteriosa complicitat. Feia costat als qui foren, durant els mesos d'estiu, companys de joc allà dalt, als plàcids i solitaris prats pirinecs. L'ancestral tradició no té aturador i el temps de descompte va corrent per eugues i poltres. I la daina que s'ho mira, amb distància foteta. O potser amb perplexitat, davant el fatal destí dels seus companys de viatge. Em miro de nou la daina en aquestes fotografies, preses just abans de què l'animal s'acomiadi del grup i torni lliure cap amunt, lluny d'Espinavell. Amunt, on coneixarà altres poltres que encara ignoren les cadenes de la vall. Em miro de nou la daina.
Quina misteriosa metàfora de la llibertat i de la fragilitat intenta llegar-nos?
Just a trenc de dia, baixant cap a la vall. Presidint el paisatge, el sol tímid, un majestuós Costabona, i un silenci reverencial només estroncat pels renills d'eugues i poltres, que potser intueixen la separació definitiva que s'esdevindrà a la tria d'Espinavell. I uns homes i dones que baixàvem, tremolant, a voltes per les ràfegues gèlides, a voltes per l'indecent mostrari de groc i marró de la tardor pirinenca.
De cop i volta, una daina.
Vaig poder captar aquestes dues fotografies amb el mòbil. Lleuger, jovial, el cèrvid acompanyava els poltres en el descens cap a Espinavell. Es movia entre els cavalls amb una misteriosa complicitat. Feia costat als qui foren, durant els mesos d'estiu, companys de joc allà dalt, als plàcids i solitaris prats pirinecs. L'ancestral tradició no té aturador i el temps de descompte va corrent per eugues i poltres. I la daina que s'ho mira, amb distància foteta. O potser amb perplexitat, davant el fatal destí dels seus companys de viatge. Em miro de nou la daina en aquestes fotografies, preses just abans de què l'animal s'acomiadi del grup i torni lliure cap amunt, lluny d'Espinavell. Amunt, on coneixarà altres poltres que encara ignoren les cadenes de la vall. Em miro de nou la daina.
Quina misteriosa metàfora de la llibertat i de la fragilitat intenta llegar-nos?
dilluns, 13 d’octubre del 2008
Política 2.0. Que les noves tecnologies no ens facin traïdors.
Aplaudeixo les iniciatives que diputats com José Antonio Donaire, Carles Puigdemont o el mateix president Benach estan explorant a l'entorn del concepte de política 2.0 i, més concretament en el cas del nostre òrgan legislatiu, de Parlament 2.0. El mateix Donaire ens convida a pensar-hi en el seu darrer post, i en Narcís Sastre, assumint el repte, ens recupera de l'oblit l'experiència de Democràcia.web --encara recordo alguna entusiasta presentació d'en Jordi Sánchez sobre aquesta iniciativa de la Fundació Bofill-- que com recorda l'amic Narcís ha quedat pràcticament desactivada.
La idea de millorar de manera substancial la nostra democràcia representativa aprofitant, entre d'altres eines, el potencial de les noves tecnologies, em recorda diferents experiències del darrer deceni per tal d'utilitzar aquestes noves tecnologies en la millora de les relacions entre administració pública (poder executiu, per entendre'ns) i ciutadà. Molts ens il·lusionàrem amb el potencial d'aquestes eines per canviar el nostre model administratiu, obsolet i burocratitzat. I què hem aconseguit?. Informatitzar la burocràcia. És a dir, ara podem inscriure'ns a través d'internet a les activitats esportives municipals o podem pagar els nostres impostos on line, cosa que està molt bé. Però no hem propiciat un veritable canvi de model a les nostres organitzacions públiques. El que dic: hem passat d'un model burocràtic a un model burocràtic informatitzat.
El mateix podria passar amb les iniciatives de la política 2.0. És a dir, penso que és molt suggerent el debat que se'ns proposa amb aquest concepte. Que són molt valentes les iniciatives dels diputats esmentats i que és molt imaginatiu l'ús que fan d'eines com el Facebook, els blocs, o el Twiter. Fins i tot podria ser que ens trobéssim davant els primers senyals d'un nou i esperat paradigma. Però amb determinades visions, excessivament tecnocèntriques, o tecnooptimistes, correm el risc de limitar-nos a informatitzar les eines de la vella i gastada democràcia.
Facebook, blocs, Twiter? Molt bé, gràcies. Però ¿i quelcom molt més entenedor, com ara les llistes obertes?. O posar al dia la legislació electoral amb una llei catalana que apropi realment els representants de la nostra nació al ciutadà?. Potser tot això no és gaire tecnològic, però si veritablement 2.0.
La idea de millorar de manera substancial la nostra democràcia representativa aprofitant, entre d'altres eines, el potencial de les noves tecnologies, em recorda diferents experiències del darrer deceni per tal d'utilitzar aquestes noves tecnologies en la millora de les relacions entre administració pública (poder executiu, per entendre'ns) i ciutadà. Molts ens il·lusionàrem amb el potencial d'aquestes eines per canviar el nostre model administratiu, obsolet i burocratitzat. I què hem aconseguit?. Informatitzar la burocràcia. És a dir, ara podem inscriure'ns a través d'internet a les activitats esportives municipals o podem pagar els nostres impostos on line, cosa que està molt bé. Però no hem propiciat un veritable canvi de model a les nostres organitzacions públiques. El que dic: hem passat d'un model burocràtic a un model burocràtic informatitzat.
El mateix podria passar amb les iniciatives de la política 2.0. És a dir, penso que és molt suggerent el debat que se'ns proposa amb aquest concepte. Que són molt valentes les iniciatives dels diputats esmentats i que és molt imaginatiu l'ús que fan d'eines com el Facebook, els blocs, o el Twiter. Fins i tot podria ser que ens trobéssim davant els primers senyals d'un nou i esperat paradigma. Però amb determinades visions, excessivament tecnocèntriques, o tecnooptimistes, correm el risc de limitar-nos a informatitzar les eines de la vella i gastada democràcia.
Facebook, blocs, Twiter? Molt bé, gràcies. Però ¿i quelcom molt més entenedor, com ara les llistes obertes?. O posar al dia la legislació electoral amb una llei catalana que apropi realment els representants de la nostra nació al ciutadà?. Potser tot això no és gaire tecnològic, però si veritablement 2.0.
dijous, 2 d’octubre del 2008
V Jornada Ernest Lluch
Al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí es celebra aquest proper dissabte 4 d'octubre la V Jornada Ernest Lluch, dedicada enguany al diàleg intermediterrani.
Pel seu interès us adjunto el programa.
Pel seu interès us adjunto el programa.
dimecres, 1 d’octubre del 2008
Premis Blocs Catalunya
He observat en els darrers dies una certa campanya electoral a la blocosfera catalana: links a la pàgina de votacions, peticions de vot, propostes de permutes de sufragis, etc... Aquest fet ens indica ja, més enllà d'una legítima i engrescadora competència, l'èxit de la convocatòria de la gent de STIC.cat, la primera edició dels premis Blocs Catalunya.Ja falta poc per l'acte a l'Auditori de Girona on es lliuraran els premis. De ben segur serà un èxit. Però més enllà del proper dia 10 STIC.cat tindrà també molt a dir i molt a oferir.
Des d'aquí, modestament, volia agrair-los el seu treball i desitjar-los --desitjar-nos-- un camí ple d'èxits en el creixament en l'àmbit de les TIC als Països Catalans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)