dilluns, 31 de desembre del 2007

FELIÇ ANY NOU!

A tots i a totes. Als qui teniu ganes d'oblidar el 2007. Als qui no espereu massa res del 2008. Als qui desitjeu girar pàgina ràpidament d'aquestes festes cada vegada més disneytzades. I a tothom,

UN 2008 PLE DE PAU, JUSTÍCIA, LLIBERTAT I BELLESA.

El pressupost del 2008, compromís públic.

El Parlament de Catalunya acaba d'aprovar els pressupostos de la Generalitat per a l'any 2008. Com ja se sap, aquest és un dels moments polítics més importants de cada any. I és que la llei de pressupostos és el marc que ha de fer possible les principals polítiques públiques del govern. Unes polítiques públiques que troben la seva base, objectiu per objectiu, en el pla de govern 2007-2010.

El govern ha volgut que els pressupostos reflecteixin la voluntat i el compromís per a la millora de la cohesió social i el creixement en competitivitat dins el rigor d'un projecte coherent i clar. En aquest sentit, cal recordar que els eixos del nostre pla de govern són el reforç de l'estat del benestar per assolir una societat més justa i cohesionada, l'increment de l'eficàcia dels nostres governs i institucions i la potenciació d'una economia dinàmica i competitiva en un territori sostenible.

De la lectura de la llei de pressupostos podem constatar el creixement de recursos en temes de recerca, desenvolupament i innovació, habitatge, cicle de l'aigua, mobilitat, acció social i transferències destinades al món local. S'ha posat un èmfasi especial en noves mesures fiscals, elevant el valor exempt per habitatge habitual fins a mig milió d'euros en l'impost sobre successions i donacions, i reduint els tipus impositius en donacions. En medi ambient es culmina el pla de sanejament, assolint l'equilibri financer previst. És important remarcar també que s'enforteix la despesa social, amb una participació del 52% sobre la despesa pública, i que es milloren en un 17% els serveis públics, com ara justícia, seguretat i cooperació exterior.

Pel que fa a les comarques gironines podem destacar diversos punts que exemplifiquen les esmentades polítiques sectorials i concreten la voluntat del govern. Potser el més gràfic es veu en les infraestructures: s'inicien els treballs de desdoblament de l'eix transversal per import de 34,5 milions, (d'un pressupost total de 708 milions del 2007-2011), s'inverteixen 94 milions pel desdoblament de Vic-Ripoll (d'un pressupost total de 220 milions de 2006-2009) i pel tram Vic-Bracons -Vall Bas, 29,2 milions (d'un cost global de 187 milions del 2003-2008). Tal com informava fa pocs dies el conseller Nadal, el pressupost del Departament de Política Territorial i Obres Públiques a les comarques gironines per al 2008 suposa una inversió de 316 milions. I si prenem com a referència les actuacions en curs a la xarxa viària gironina, trobem que s'executant obres per un import rècord, de gairebé 700 milions.

Hem vist algunes lectures parcials i interessades del pressupost, que critiquen una possible davallada d'inversió a les nostres comarques. Aquests arguments es desfan a través d'una mirada atenta al pressupost. Si bé és cert que es parteix d'un escenari realista de contenció econòmica, és incorrecte fixar-se només en la inversió que resulta del capítol 6 comarcalitzable. Són xifres d'un apartat de les actuacions del govern, a les quals hi hauríem de sumar l'obra no territorialitzable (com ara l'eix transversal), les obres amb finançament específic (com ara l'eix Vic-Olot per Bracons, el centre penitenciari de Figueres i l'Edifici Judicial de la Bisbal) així com les actuacions de GISA, Regsa, Regsega, Forestal Catalana, ICO... També hi cal sumar altres programes de transferències territorials gestionats mitjançant convocatòria, com ara el pla únic d'obres i serveis (amb què es beneficiarà d'un notable increment de recursos), el pla d'electrificació rural, les ajudes d'agricultura per camins o el pla d'equipaments esportius, per posar exemples significatius. Tot plegat, ben sumat, demostra una considerable millora qualitativa i quantitativa de les actuacions del govern a les nostres comarques.

Finalment, una breu reflexió sobre la situació econòmica a les comarques de Girona. L'informe de l'Anuari Comarcal 2007 de Caixa Catalunya presentat fa poc constata per a tot el país un canvi del patró de creixement, amb una recuperació industrial que s'ha fet notar més a les comarques centrals que a les de Girona.

Aquest fet ens obliga a redoblar esforços per evitar en el futur perdre posicions en el mapa del creixement comparat de les demarcacions catalanes. Per la meva part estic segur que, millorant les infraestructures com fem, comptant amb l'enorme capacitat d'adaptació i dinamisme de les petites i mitjanes empreses gironines, i gràcies també a la desestacionalització del turisme –a la qual contribueix positivament el rellançament de l'aeroport de Girona–, tots plegats serem capaços d'afrontar els reptes estratègics que el futur ens té plantejats. De moment, l'esforç inversor del pressupost de 2008 per Girona ja hi apunta.

(Article publicat a El Punt el dia 30 de desembre de 2008)

dijous, 27 de desembre del 2007

1 any de Camins, 7 blocs de qualitat i el cor de Macià.


M'adono que porto més d'un any de bloc. Efectivament, ja han transcorregut 91 entrades i més de 11.800 visites des d'aquell 22 de desembre de 2006, quan aquests Camins començaven a funcionar. És hora doncs de celebrar-ho. Com que l'ocasió s'ho mereix, encento una Moska, la cervesa artesana gironina per excel·lència, produïda amb molta estimació i qualitat pels amics de Birrart. Immortalitzo l'ocasió amb una foto mitjançant el mòbil.

Un bon moment per parlar del fenòmen blocaire. I ho lligo amb el meu compromís adoptat dies enrera de seguir la cadena dels blocs solidaris. Personalment tinc diversos blocs de referència, bona part dels quals els trobareu enllaçats a la dreta d'aquest meu bloc. Tots ells són mereixadors, fins i tot més que jo, de ser guardonats com a blocs solidaris. Però per no reinterar-me (gairebé tots ja han estat nomenats), us relaciono aquí set altres blocs i llocs web de consulta obligada, no sé si solidaris o no, però que per mi tenen una vàlua indubtable tot i que no he comentat gairebé mai:

-Tornareu a Falgons. Pla de l'Estany en estat pur. Difícilment accessible als qui no tingueu alguna arrel clavada a l'indret de més concentració creativa de l'hemisferi Nord, que és la vall del Campmajor. Juntament amb el Baix Ter, és clar...

-Alfons Cama. L'Alfons és un amic de Tarragona amb orígens baix-empordanencs. Un dels pioners a la blocosfera, tot i que no escriu tan sovint com m'agradaria. Sense fer soroll, modestament i sàvia, com és l'Alfons, escriu de solidaritats i d'injustícies.

-El Barrank. Dels del Pisopuesto sempre se n'aprenen coses. Gràcies a El Barrank es canalitzen inquietuds artístiques i vitals de tota la seva gent, i ens permet a tots nosaltres saber de les noves aventures, rebel·lies i desassossecs d'una penya del tot especial.

-Emporion. Revista torroellenca quinzenal en format digital. Recupera una capçalera mítica del Baix Empordà i aplega signatures que ja voldrien molts mitjans d'abast més gran, i que són tot un referent com en Joan Surroca, en Vicenç Fiol, en Xavier Ferrer... tots ells sota la batuta d'en Jaume Bassa i companyia.

-L'Home que Mira. Apunts sobre filosofia, vida i cultura. Uns escrits de nivell, els de Ramon Alcoberro.

-La Dona del Pescador, bloc d'en Marc Teixidor. L'escalosfera és més completa i activa que mai. En teniu una mostra amb aquest excel·lent bloc d'en Marc Teixidor.

-Tramuntana TV. Notícies en forma de reportatges audiovisuals a la primera televisió supracomarcal per internet de les comarques de Girona.

Tot just acabada, ja m'adono que la llista és incompleta i, per tant, poc justa amb tants blocaires que segueixo dia a dia. En tot cas, vegeu-la com una mostra de diversos racons de la xarxa on s'hi couen idees i projectes que tindran molt a dir en el futur.

Macià
El dia de Nadal vaig veure la pel·licula El Coronel Macià a TV3. En la meva humil opinió crec que en Josep Maria Forn ha superat el repte d'equilibrar rigor històric i el sempre complexe tractament de personatges simbòlics, amb l'ínterès òptim exigible a tota narració en format cinematogràfic. I no ho tenia fàcil. La llàstima és que el film aguantés poquíssim a les sales d'exhibició comercials. Ja sé que allò fàcil és buscar-ne els culpables a set-cents quilòmetres de casa, imputar-ho a conxorxes espanyolistes, però, nois, em sap greu dir-ho, però aquí els qui hem fallat som els espectadors catalans.

Parlant de Macià comento una notícia que acabo de llegir al suplement Culturas de la Vanguardia que, per desconeguda i singular, m'ha resultat xocant. En el moment de la seva mort al President Macià se li extirpà el cor per a conservar-lo a manera de relíquia. El 1939, Tarradellas, camí de l'exili, s'emportà el cor de Macià conservat en formol dins d'una urna de plom. Els alemanys detinguéren en un tren l'esposa de Tarradellas amb el cor de Macià, creient que transportava una bomba. Més endavant, el cor presidencial fou depositat en una caixa de seguretat a Tours però, amb el pas dels anys, l'urna perdé líquid i es filtrà a d'altres caixes provocant queixes d'usuaris i la posterior retirada del cor de l'Avi per part de Tarradellas. El 1977 el president retorna de l'exili portant, en secret, l'òrgan de Macià. Finalment, el setembre de 1979, en un acte privat al Palau de la Generalitat, es lliura a la família el cor del President Macià, que fou reintegrat amb la resta de les seves despulles al cementiri de Montjuic.

Curiosa història per a un curiós país.

diumenge, 23 de desembre del 2007



BONES FESTES DE NADAL A TOTHOM


... i ja hi ha el programa del Concert d'Any Nou de la Filarmònica de Viena. És aquest.
Pels afortunats que aquests dies sereu a Paris, no deixeu de veure l'exposició al Grand Palais L'Art entre en gare.

dijous, 20 de desembre del 2007

Les noves tecnologies, un compromís necessari.

Les infraestructures bàsiques -ferrocarril, carreteres, aeroports- monopolitzen avui el debat sobre el futur del nostre país. Però mentre reclamem i treballem per assolir la posada al dia d'aquestes infraestructures tradicionals és indispensable no oblidar que tenim un altre tipus d'infraestructures de les quals n'hem d'assentar les bases per assegurar ser capdavanters en els propers anys. M'estic referint a les Noves Tecnologies de la Comunicació i la Informació. Cal que les comarques gironines sapiguem estendre totes les nostres potencialitats també en aquest àmbit, on és necessari concentrar esforços per tenir-hi una intervenció clara i decidida.

Fa unes setmanes vaig assistir al Fòrum E-Tech de Noves Tecnologies de les comarques gironines i vaig percebre no només el dinamisme del sector, sinó també la consciència dels empresaris gironins de la necessitat d'afrontar amb valentia el repte que suposen les noves tecnologies. El recentment creat Observatori de noves tecnologies de les comarques gironines, liderat per AENTEG, l'associació d'empresaris del sector, contribuirà a crear dinàmiques cooperatives entre empreses tot superant l'excessiva fragmentació existent. També cal felicitar el sector per la seva decidida aposta en favor del català: si en el comerç i l'economia tradicionals és important que ens puguem desenvolupar amb normalitat en la nostra llengua, més important encara ho ha de ser en un mitjà relativament recent, però amb enormes potencialitats de futur.

Tenim davant nostre dos reptes absolutament ineludibles. El primer repte és la retenció de professionals. Hi ha a les nostres comarques personal qualificat que representa en aquest àmbit un autèntic lideratge. Malauradament, si la competència que representa la ciutat de Barcelona en tots els sectors és evident, en el dels professionals de les noves tecnologies estem davant d'una veritable sagnia de talents. Hem d'oferir oportunitats de millora professional a casa nostra i evitar una fuga de cervells no volguda. Tothom qui ho desitgi ha de disposar a les nostres comarques de les suficients eines per poder desenvolupar-se professionalment, més encara en un àmbit on el treball presencial es relativitza.

El segon repte inclou un element de qualitat, l'equilibri territorial: cal estendre la banda ampla a tot el territori. Pels professionals, pels empresaris de turisme rural, pels teletreballadors, disposar de banda ampla és absolutament bàsic. El Govern de la Generalitat, a través del projecte Banda Ampla Rural del Departament de Governació i Administracions Públiques, vol garantir les possibilitats de connexió a tota la ciutadania, visqui on visqui. Dels 665 nuclis de més de 50 habitants de la demarcació de Girona, 541 disposen ja de servei de banda ampla, dels quals bona part ho fan a través de la tecnologia sense fils Wimax del projecte de Banda Ampla Rural.

Per tal de dotar d'infraestructures de telecomunicacions a aquells nuclis de les comarques gironines que encara no en disposen, hi ha en marxa 53 actuacions de compartició o construcció que oferiran, a més de serveis d'Internet, telefonia mòbil i televisió digital terrestre. L'objectiu és doncs assolir l'accés de tota la ciutadania als principals serveis de telecomunicació a un preu assequible, independentment de la seva ubicació, ampliant així els objectius de Lisboa. Tot i que el 98% de la població ja té avui aquesta cobertura, no hem de renunciar a assolir la plena connectivitat de tots els nuclis habitats.

A més a més, el Govern, a través del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (Puosc) també del Departament de Governació i Administracions Públiques, ha formulat per primera vegada un programa específic per ajudar els ajuntaments que vulguin avançar cap a la connectivitat dels seus ciutadans i ciutadanes.

Per afrontar aquests dos reptes i per sortir-ne d'una manera exitosa cal un treball conjunt de totes les institucions i de tots agents implicats. Si per les infraestructures tradicionals des de Girona hem treballat plegats i exitosament -la promoció de l'aeroport de Girona n'és un exemple- ara es fa necessari un nou compromís per les infraestructures del segle XXI.

(Article publicat al Diari de Girona de 20 de desembre de 2007)

diumenge, 16 de desembre del 2007

Exposicions i emocions.

Dues exposicions absolutament recomanables aquests dies a Girona. La primera, que es pot visitar a la Sala de l'Obra Social de La Caixa, és una mostra de l'obra del fotògraf Henri Cartier-Bresson, l'"ull del segle XX". Anoto a la meva Moleskine una frase que apareix en un plafó explicatiu de la mostra: fotografiar és contenir l'alè quan totes les nostres facultats convergeixen per captar la realitat fugissera. Captar l'efímer, allò que aviat ja no serà, és l'essència també, penso, dels grans instants de la poesia.

L'altra exposició que us recomano vivament és la mostra Ramon Barnils, periodista de referència, que podeu veure a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona. Admiro Barnils des de les meves èpoques universitàries quan vaig descobrir-lo en les excel·lents intervencions radiofòniques a la Catalunya Ràdio de finals dels vuitanta. Posteriorment vaig seguir-lo en diverses reunions i trobades. A Girona, en concret, recordo una trobada amb gent d'ERC a l'antic local de la Plaça Poeta Marquina. També en un emotiu homenatge al poeta Gabriel Ferrater i, això ja no ho recordo tan bé, crec que també vingué a la Casa de Cultura en l'acte de protesta per la supressió del mític programa l'Orquestra de Catalunya Ràdio, dirigit pel també malaguanyat Jordi Vendrell i eliminat de la programació per decisió política. Efectivament, el periodisme rigorós i crític, té a Catalunya un referent: en Barnils.

Cap de setmana també d'emocions, com les que ahir vaig sentir durant la visita al Museu Memòria de l'Exili de la Jonquera, on un exel·lent contingut -basat en el meritós treball del comissari del Museu, l'historiador Enric Pujol-, encaixa de manera sublim en el millor continent, un edifici que de ben segur se'n sentirà a parlar. O l'emoció que també em produí retrobar-me amb persones del meu poble amb qui feia anys i panys que no ens vèiem -en algun cas des de l'època escolar- en motiu de la trobada de gent de Torroella nascuda el 1967. En algun moment de la nit una reconfortant esgarrifança em sorprenia: quan en el rostre d'un company de quaranta anys hi reapareixia, sense avisar, gairebé furtiva, la gestualitat intacta d'aquell adolescent amb qui compartírem hores de carrer, il·lusions, pà amb xocolata i tramuntanades.

Acabo agraïnt molt sincerament a en Joan Margall i a la Trini Millán el nomenament immerescut d'aquests modestos Camins de Ferro com a bloc solidari. M'honora especialment que uns blocaires que segueixo de fa temps i que ja han esdevingut per a mi un referent quotidià, em facin aquesta menció. Intentaré seguir la cadena tant aviat com pugui. Però, en qualsevol cas, moltes gràcies.

dimecres, 12 de desembre del 2007

Trens que fan història

GRANS MOMENTS FERROVIARIS: Instant en què el primer tren de mercaderies després de més de mig segle atravessa, ahir dimarts, la frontera entre les dues Corees.

dissabte, 1 de desembre del 2007

Independentisme majoritari flamenc?. No gràcies.

La situació política a Bèlgica continua a la deriva. Avui mateix, després de 174 dies de crisi, ha dimitit l'encarregat de formar govern i candidat més votat a les eleccions del passat juny, Yves Leterme.

Paral·lelament, al nostre país s'han escoltat algunes veus emmirallades amb l'independentisme flamenc. Em resulta sorprenent. Tot i que d'independentistes, a Flandes, com arreu, n'hi deu haver de tot tipus, el majoritari està representat al Parlament de Flandes pel Vlaams Belang ("Interès Flamenc"). És el partit amb més escons al Parlament Flamenc, a banda de ser el més votat en moltes ciutats i disposar de tres eurodiputats. Abans de 2004 s'anovemava Vlaams Blok, però aquell any hagué de canviar de nom ja que la formació fou il·legalitzada per racista (aquí trobareu la decisió de la Cort Suprema de Bèlgica).

El seu programa polític es basa en (segons Viquipèdia):
-L'autodeterminació de la nació flamenca per tal de formar un nou estat.
-L'oposició a l'ingrés de Turquia a la Unió Europea.
-Inicialment advocava per la expulsió de tots els inmigrants que no s'integressin, malgrat que a la actualitat els seus líders afirmen que es conformarien amb que aprenguessin el neerlandès i assimilessin els constums flamencs, tot i que, consideren el vel islàmic com a suficient motiu d'expulsió.
-L'eliminació del dèficit fiscal anual (12.000 milions d'euros/any, any 2005) amb Valònia que permetria millorar substancialment les pensions.
-És un partit de dretes, fortament conservador, independentista, republicà.

El meu admirat Jacques Brel, amb ascendents flamencs, dedicà, que jo sàpiga, un parell de cançons als flamencs. Una d'elles la titulà Les F.. I és que li repugnava escriure el nom complet dels flamencs. Aquí podeu llegir la lletra. Entre altres "perles" Brel afirma que els flamencs són nazis durant les guerres i catòlics entre elles. La crítica als seus compatriotes és despiatada: Messieurs les flamigants je vous emmerde. En la segona cançò, Les Flamandes, no tan dura, Brel ofereix una visió més irònica dels flamencs. Els canta com un poble conservador, tancat, rústic, ancorat als costums... Us n'ofereixo el video (aquí la lletra).





No m'estranya que en morir Brel, a Flandes aparegúessin pintades celebrant-ho.

La meva manera d'entendre la defensa dels drets nacionals parteix d'un reconeixament previ de la democràcia i dels drets personals i socials. En la línia de la gran manifestació d'aquesta tarda als carrers de Barcelona. A Flandes, en canvi, els independentistes majoritaris no serien els meus companys de viatge. No, a Flandes, jo no menjaria patates fregides ni musclos ni votaria mail el Vlaams Belang.