dimecres, 28 de novembre del 2007

Aznavour, novel·la negra gironina, RENFE.

M'assebento per l'article d'en Joan de Segarra -amb qui comparteixo una certa passió i vanitat francòfila- al Culturas que el gran Charles Aznavour deixa la cançò. És temps doncs per recuperar La Bohème i estremir-nos una vegada més recordant quan teníem vint anys i vivíem de l'aire dels dies. Esperàvem la glòria recitant versos i podíem passar la nit en blanc retocant el dibuix del contorn d'un pit.

Ara, quan l'atzar dels dies ens porta a fer un tomb a la nostra antiga adreça, ja no reconeixem ni els murs ni els carrers que veiéren la nostra joventut. En aquesta seva nova decoració, Montmartre sembla trist...




------

Girona ja té la seva crònica negra en forma de novel·la: Diari d'un forense, anatomia de 10 crims reals de la garrotxina Clàudia Pujol. Inspirat en l'experiència del gran professional en medicina forense (i persona d'una gran humanitat) Narcís Bardalet, el llibre beu de les fonts de la literatura de detectius i recull els casos criminals que més han sacsejat la societat de les nostres comarques. Doncs això: CSI a la Gironina. Molt recomanable.

------

En aquests temps de popularització del transport aeri, de vegades s'oblida que a Girona estem connectats ferroviàriament amb grans capitals europees. Efectivament, els amants dels viatges internacionals amb tren, a l'estil dels grans expressos europeus, des del centre de Girona podem anar a Montpeller, Paris, Gènova, Milà, Torí, Ginebra, Berna, Zuric i… Madrid... Madrid?, doncs no. Em diuen que la RENFE ha eliminat el mític exprés nocturn Costa Brava que diàriament connectava Portbou amb Madrid. Deu ser que l’empresa ferroviària espanyola, en exercici del seu dret a decidir, ha decidit desconnectar-nos de la capital d’Espanya.

dissabte, 24 de novembre del 2007

Tres

1.- Mireu un bon atles (no serveix el Google Earth) i ubiqueu-hi las Islas Desertores, el Golfo de Penas, la Bahía Inútil, Puerto Deseado, la Isla Desolada, el Seno Última Esperanza. Ben aviat navegareu pels confins del món, propers i remots. Llavors llegiu Coloane:

Solamente una vez más el whisky y esa orilla oriental
de la Tierra del Fuego, donde las resacas del Atlántico
son como los pasos de alguien que nunca llega…

FRANCISCO COLOANE
Tristana

2.- Em sento molt honorat que José Antonio Donaire m'hagi incorporat a l'apartat Altres Idees, Bones Idees del seu bloc. Tot i que no conec personalment en Donaire, trobo ben suggerents i enriquidors els seus comentaris, que defugen sempre el fum, la frivolitat i l'argumentari partidista.

3.- Mor Paco Candel. De vegades ens costa definir allò que és i allò que no és cultura catalana. Afinariem força si convinguéssim que la nostra cultura és aquella a la que pertany en Candel.

dijous, 22 de novembre del 2007

Els símbols. Carta de preus:

-Despenjar una bandera de Letònia: 3800 Euros.
-Embolcallar-se, sense cap altra roba, amb la bandera de Mèxic: 4000 Dòlars.
-Cremar fotos del Monarca: 2800 Euros.
-Publicar un dibuix satíric representant els Príceps "divertint-se": 3000 Euros.
-Afrontar la Moreneta, la Senyera, el Barça: preu segons temporada.

diumenge, 18 de novembre del 2007

Un futur de color de gos com fuig.

Aquest matí de diumenge he assistit a la cloenda del 3er Congrés de la Immigració a Catalunya, invitat per l'Associació d'Ajuda Mútua d'Immigrants a Catalunya i la UGT, celebrat a la Coma Cros de Salt. A banda de poder-hi saludar bons amics d'aquest sindicat com la Dolors i en Camil, i de comprovar la bona beina que fan, m'ha resultat força suggerent la intervenció de l'ex-president Maragall.

Un Maragall interessat en remarcar que no es considera exactament socialista (i que ha aprofitat l'oportunitat per fer un spot del seu Partit Demòcrata Europeu), ha afirmat que els moviments migratoris i l'extensió del mestissatge ens porten inexhorablement a un futur sense negres, blancs, vermells o grocs, un futur en què tots serem de color de gos com fuig. Resulta d'una evidència matemàtica que, si la barreja va creixent mentre la reclosió dins del popi grup ètnic va minvant, al final tots serem mestissos. I potser no tan a llarg termini com sembla (penseu sinò en els canvis que hem experimentat a les nostres comunitats tan sols des de la generació dels nostres avis ençà). En qualsevol cas, m'ha agradat l'expressió de color de gos com fuig, pel que té d'entranyable, intraduïble i indefinible. L'ex-president també ha considerat que Europa només podrà recuperar el seu lideratge davant d'altres realitats mundials emergents si els europeus resolem la nostra complexitat interna, caracteritzada per diversos fets nacionals i regionals que demanden major veu pròpia.

Ara que a Catalunya tothom està refundant-se, repensant-se i montant plataformes, mentre el país real es deleix per Escenas de Matrimonio, s'obliden veritats pètries com aquestes. Europa no arrencarà sinò encaixa decididament els fets nacionals dins del seu projecte. Un projecte però que a la vegada ens ha de portar a superar la tribu. Així de clar. Com el color del gos com fuig.

dimecres, 14 de novembre del 2007

El món local com a protagonista.

Un cop han passat les eleccions locals i s'han constituït els diversos governs a cada ajuntament arriba el moment d'anar desplegant totes aquelles polítiques públiques tendents a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans de les nostres comarques. I és precisament des de l'àmbit local on es porten a terme amb la major efectivitat els principals projectes que afecten directament el benestar de la gent. Disposar d'una llar d'infants, d'un consultori local del segle XXI, d'una xarxa viària de qualitat, d'un enllumenat adequat, d'un nou equipament esportiu, d'un espai urbà amigable, ajuda en bona part a conformar el bon funcionament de les nostres comunitats, més enllà de les grans infraestructures.

Precisament el govern de la Generalitat acaba d'aprovar el nou Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), el programa més important de cooperació amb les inversions locals, que ha de servir perquè els 210 ajuntaments de les comarques gironines (i tots els de Catalunya) puguin tirar endavant les infraestructures i les millores que volen implantar en els propers cinc anys.

El PUOSC 2003-2007 que aviat tancarem ja havia augmentat un 60% la dotació respecte al PUOSC 2000-2003, fet que ha permès destinar una inversió rècord de més de 105 milions d'euros a les comarques gironines i realitzar 928 actuacions. Disposem així de prop d'un miler de serveis i equipaments, doncs, que abans no existien als nostres pobles i ciutats i que ara existeixen gràcies, primerament, a l'esforç de tots els municipis, però també al finançament del PUOSC. I parlem d'obres tan importants com el condicionament d'espais públics, la supressió de barreres arquitectòniques, pistes esportives, carrils bici, serveis de sanejament urbà o equipaments museístics, per exemple.

En aquests moments s'inicia una nova fase amb un PUOSC 2008-2012 que representa un pas endavant quantitativament i qualitativa respecte al pla vigent. A tall d'exemple, la dotació mínima garantida en el programa general del pla es veurà doblada als municipis gironins. D'altra banda, aquest nou pla –aprovat per unanimitat per tots els sectors del municipalisme català– passa a ser quinquennal per afavorir la planificació municipal. El PUOSC subvencionarà específicament, com a novetat, la millora de les infraestructures de les telecomunicacions, en un intent clar de donar suport a la connectivitat a tots els ciutadans, i no només els que viuen en ambients metropolitans. Tot plegat es portarà a terme amb la màxima transparència i amb total respecte a l'autonomia local.

PLANTEJAR LES NECESSITATS Ara doncs, més enllà de discursos o de xifres, els protagonistes són els alcaldes i alcaldesses i els regidors i regidores que han de plantejar les necessitats de la seva població i han de prioritzar aquelles millores per al desenvolupament de la comunitat. Com a delegat del govern, i arran de les meves visites als municipis de les nostres comarques, detecto que en termes generals s'ha aconseguit cobrir bona part de les mancances en matèria d'infraestructures bàsiques, però també que en tots els municipis hi ha necessitats a resoldre. De vegades de tipus social o cultural, però moltes altres d'aquestes mancances tenen a veure amb el creixement o la posada al dia dels serveis bàsics. I no vull deixar-me l'aposta clara que fa i farà el govern en l'educació dels nens i nenes de 0 a 3 anys, un repte essencial per a la millora de la conciliació entre la vida familiar i laboral de les persones.

Tenim un país que forma part d'una Europa occidental moderna i pròspera, però també tenim poblacions que encara no gaudeixen de tots els serveis que els poders públics volen i han de prestar. Per això, lluny de cofoismes, ara és un bon moment per planificar el futur de les ciutats i pobles de les nostres comarques, de pensar quines mancances tenen els ciutadans i d'executar amb valentia totes les decisions. En aquest sentit, des de la Delegació del Govern i dels Serveis Territorials de Governació i Administracions Públiques, estem a disposició de tots els alcaldes i regidors per donar suport a aquest procés de creixement.

(article a El Punt)

diumenge, 4 de novembre del 2007

Un any de legislatura i deu mil visites.

En complir-se el primer any d'aquesta legislatura catalana, es dibuixa un mapa electoral força estabilitzat segons l'enquesta d'avui de La Vanguardia. De la mateixa es pot desprendre, en tot cas, una lleugera tendència de l'electorat català a premiar els partits de govern i a castigar els de l'oposició. Ep!, que ho diu La Vanguardia!.

En qualsevol cas, l'elevat grau de fidelització de l'electorat català no és un fenòmen novedós. Des de mitjans dels noranta tenim un sistema de partits força consolidat en què, quan hi ha hagut un canvi de govern, aquest ha estat decidit per poquíssims escons. I és que potser les decisions individuals de canvi de vot dels catalans tenen quelcom de costoses a nivell personal i, com a tal, són minoritàries. En qualsevol cas, vaticino força avorriment als profetes de l'apocalipsi i als somniadors d'un daltabaix electoral que ens ha de portar directes a la terra promesa (tot i que alguns no en veurem mai cap de terra promesa; ens quedarem voluntàriament a la primera taverna del camí).

Acabo amb un reconeixament a totes i a tots els lectors d'aquests modestos Camins de Ferro. Amb deu mesos i mig hem superat les deu mil visites. Gràcies!.

Girona, immortal.

S'acaben les fires de Sant Narcís, que pels exilats a Girona ens han ofert una nova oportunitat per exercir la nostra no gironitat. I és que aquesta ciutat es disfruta més amb una mirada distant, un punt sorneguera, decididament empordanesa, que, com tot allò que vé del nord, esvaeix boires (Sant-) narcisistes.