dilluns, 30 de juny del 2008

Cooperació transfronterera.

Fa un parell de setmanes ens reunírem a Empúries representants de tots els serveis territorials que té la Generalitat a Girona, amb responsables homòlegs de l'estructura que té l'estat francès (a través de la Prefectura del departament dels Pirineus Orientals) a la Catalunya Nord. La trobada fou demanada des de la Prefectura i vehiculada a través de la Casa de la Generalitat a Perpinyà (des d'on, amb en Jordi Fernández al capdavant, s'està fent una excel·lent tasca en favor dels interessos dels ciutadans dels dos territoris). I remarco aquest fet perquè em sembla rellevant que un organisme del govern estatal de França s'adreci directament, reconeguent-lo com a interlocutor, a un ens subestatal.

Amb tota la modèstia, deixeu-me dir que aquesta fou una trobada històrica, tant per la seva novetat (no s'havia fet mai) com per la importància dels temes tractats (cooperació transfronterera en matèria de seguretat, emergències, laboral, de joventut, etc...). No ens preocupa tant la gran política internacional (aquest no és el nostre àmbit) i defugim també un determinat pancatalanisme paternalista vers el nord. Ens preocupa, en canvi, les necessitats diàries de la gent, i saber estar a l'alçada a nivell de serveis públics d'uns ciutadans que cada vegada tenen més mobilitat entre una banda i l'altra de la ratlla.

Hem de treballar plegats des de Girona i amb la Catalunya Nord per adaptar els nostres serveis públics educatius i assistencials, la nostra promoció del territori, les polítiques d'ajut als joves, el mercat laboral, els transports, la intervenció en matèria d'emergències.... a una realitat en què la frontera és només una divisió administrativa. Als nous temps, noves polítiques, que han de ser de proximitat. I aquestes noves polítiques vindran des de Girona i Perpinyà, no pas sols de Paris ...ni de Barcelona.

Aquí teniu unes referències de la trobada als mitjans gironins: Notícia a El Punt, notícia al Diari de Girona.

diumenge, 29 de juny del 2008

Josep Pla - Günter Grass.

Com se sap, l'any 2004 l'escriptor, artista plàstic i premi Nobel Günter Grass, junt amb la seva esposa, féu una estada de descans de deu dies a Madremanya. En aquells moments, gairebé ningú aquí coneixia la vinguda de l'escriptor, a banda de l'editor Hans Meinke i del president Pasqual Maragall, amic de Grass, qui el visità aquells dies. L'autor, acostumat a passejar amb el bloc de notes i el carbonet, es va deixar captivar pels paisatges de l'Empordà i els plasmà en una sèrie de dibuixos que més endavant es convertiren en l'exposició Pels camins de l'Empordà. Homenatge a Catalunya, de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007.

I -vés per ón!- resultà que la incansable Anna Aguiló, directora de la Fundació Josep Pla de Palafrugell, tot visitant la mostra de Franfurt, va tenir la genial idea de posar en relació els dibuixos empordanesos de Grass amb diversos textos de Pla sobre l'Empordà que tan havia trepitjat. El projecte s'ha concretat en una meravellosa exposició a la Fundació de Palafrugell, en la inauguració de la qual vaig tenir l'honor de participar ahir dissabte, titulada Günter Grass - Josep Pla, pels camins de l'Empordà.

Gràcies a aquest projecte, els dos grans noms de les lletres catalanes i alemanyes del segle XX, aquests grans monstres de la literatura que tants punts en comú comparteixen, es retroben, tal com escriu Aguiló en el catàleg de la mostra, en un diàleg virtual que ha resultat fecund i enriquidor, fruit de l'enorme capacitat d'observació i la sensibilitat intel·ligent que els caracteritza.

Molt recomanable.

dimecres, 18 de juny del 2008

Montserrat Abelló, 40è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

La poeta i traductora Montserrat Abelló acaba de ser guardonada amb el Premi d'Honor de les LLetres Catalanes. Una bona notícia que espero ajudi a divulgar l'obra d'aquesta gran autora, una de les veus més destacades del panorama literari català. És la tercera ocasió que el premi recau en una dona, i li arriba a Abelló en els seus noranta anys. Moltes felicitats doncs a Montserrat
Abelló, i als membres del jurat del premi per l'encert en la tria. Felicito també a l'amic i senador Miquel Bofill, fill de Montserrat Abelló, per la part que li toca.


Acabo amb uns versos d'Abelló (que vaig utilitzar en l'acte institucional de commemoració del dia de la dona treballadora a Girona el passat mes de març), tot convidant-vos als qui no la conegueu a descobrir aquesta excel·lent poeta.

“Parlen les dones...”:

Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.

Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.

dimarts, 10 de juny del 2008

De "Salvem el Ter" al "Volem aigua pel Ter". La lluita continua.

Quan tenia vuit anys vaig participar en la meva primera manifestació. Fou a Torroella, acompanyant els meus pares i tot el poble, en una de les primeres manifestacions ecologistes de Catalunya. He recuperat aquest article de l'enyorat Francesc Ferrer i Gironès, extret de la seva web, que evoca l'aconteixament en motiu del seu aniversari. I és que cal recordar que durant anys la veu de Ferrer i Gironès era de les poques que s'alçava en favor del riu i, en concret, del seu tram final. A les portes d'una nova i oportuna manifestació, aquest proper dissabte, és un bon moment per recordar Ferrer i Gironès i els impulsors de "Salvem el Ter"de juliol de 1976.

ANIVERSARI DEL FLUVIOCIDI

El dia 16 de juliol de 1976, a Torroella de Montgrí tot és un clam. En el riu Ter hi baixen aigües pútrides i corrompudes que no permeten la vida. Tota espècie viva agonitza. És un emmenitzament. Els peixos morts a pilons s’han d’arraconar per no provocar una infecció més gran . Anguiles, carpes, bagres, llisses, totes cerquen l’alè que els manca a les aigües del Ter. És un espectacle dantesc.

La gent, la bona gent, aquella que mai es queixa i només comenta, està indignada. Feia temps que pel riu s’hi veia poca aigua, i que aquesta encara baixava de tots colors, segons el que hi abocaven. Però, ara la indignació és unànime i la gent davant de l’estrall ecològic, davant de tants peixos morts, tothom se sent perjudicat.

Espontàniament els ciutadans de Torroella van a l’Ajuntament, perquè és allà on naturalment han de defensar llurs interessos. Però l’Ajuntament no vol assumir les queixes dels homes i dones de Torroella, perquè mira més cap a les altes esferes que li han donat el poder que no pas cap a la seriosa i ponderada reivindicació del poble, que vol protegir i fomentar el patrimoni col•lectiu.

Però, la sana indignació del poble, sobrepassa la inhibició de la Corporació Municipal. Impulsat pel “Casal del Montgrí”, es presenta al Govern Civil de Girona la petició per celebrar una manifestació a Torroella el dia 7 d’agost a les nou del vespre, la qual anirà des de Fora Portal fins a la plaça de la Vila.

El fenomen exterminador de la vida al riu Ter ha estat esclatant. Per tots els teletips ha passat la notícia. En totes les redaccions de tots els mitjans de comunicació social s’ha comentat el gran fluviocidi. Que els peixos no puguin viure al riu Ter és notícia en una terra que en bona part viu, i pensa continuar vivint, dels seus recursos naturals.

El fet ha tingut ressonàncies extraordinàries. Per primera vegada d’una forma generalitzada, amb unanimitat absoluta, la opinió pública s’ha manifestat en contra de la contaminació del riu Ter, i ha condemnat sense atenuants la catàstrofe ecològica que no tenia precedents. La Cambra Oficial Sindical Agrària, en el seu manifest pregunta: “perquè es permet que el Ter al seu pas per aquesta zona sigui una claveguera i per tant un líquid residual pudent i insalubre?”.
La Unió de Pagesos del Baix Empordà, protesta amb fermesa per la degradació del Ter, i exigeix responsabilitats als Organismes encarregats de vetllar per la puresa de les aigües.

Convergència Socialista, denuncia a l’administració perquè permet la degradació de les condicions del nostre poble amb actitud negligent i la corrupció representada per les vinculacions amb el gran capital dominant, que ha imposat com autoritats locals a simples homes de palla.

La Diputació Provincial a corre-cuita convoca una reunió pel dimecres dia 4 d’agost, a la que hi assisteixen els Batlles, els Presidents de les Cambres Agràries, les Comunitats de Regants, els usuaris del Ter, etc. I s’adopten diversos acords, com aconseguir ajuda als Ministeris d’indústria i d’Agricultura, analitzar les aigües periòdicament per l’Escola Politècnica, etc.

Però, res no parava ni podia aturar l’impuls que la gran debacle havia provocat. El mateix dia 4 al vespre, al local “Esplai”, més de 300 persones assistien a un acte sota el lema “Volem un riu ple de vida per a les terres”, i va actuar de moderador Joan Surroca, les intervencions de Lluïsa Molinas, Josep Mª Rouric, J. René, Joan Redresa, i el Dr. Filella. Amb les intervencions del públic, hom podia copsar que el malestar general era contra els Organismes Oficials, el President de la Diputació, i el Governador Civil.

El dissabte dia 7 d’agost, sota el lema “SALVEM EL TER”, les places i carrers de Torroella, varen ser escenari d’una multitudinària manifestació que va aplegar a 3.000 persones, fins que varen lliurar a l’Ajuntament un manifest de cinc punts, en el qual es denunciava enèrgicament la negligència dels responsables; es demanava una investigació a l’Ajuntament de Torroella; es reafirmava la necessitat de constituir una Comissió; i es reclamava la participació del poble per resoldre definitivament la problemàtica del Ter.

Adherits a la manifestació, i posteriorment com a membres de la Comissió de Defensa del Ter es va arribar a 73 Entitats, entre Cambres Oficials, Associacions de Veïns, Sindicats, Partits Polítics, Cooperatives, Comunitats de Regants, Germandats de Pagesos, Assemblees Democràtiques, Col•legis Professionals, Confraries de Pescadors, etc. etc.

El 7 d’agost del 1976, és el dia de la reacció popular contra la contaminació fluvial, el menyspreu a les riqueses del comú, i contra l’actitud negligent dels Organismes Oficials.

ICONA va obrir un expedient administratiu a Torras Hostench S.A., la Comissaria d’aigües del Pirineu Oriental va multar-la, el Govern Civil va prendre mesures, però tot va quedar en un fum espès que va amagar la realitat dels fets, els quals mai s’han pogut esbrinar, ni amb les anàlisis que de tots costats es varen demanar. La incògnita dels culpables encara plana, i mai ningú ha pogut, o sabut la veritat sobre el causant de tanta mort.

Prou que la “Comissió de Defensa del Ter” va treballar amb insistència, i amb molta cura, per tal de que es cerquessin solucions a les causes de la contaminació del Ter, que segons un Informe Oficial era deguda a la ciutat de Girona, al riu Terri, i a la paperera Torras, però tot ha quedat igual.

El Governador Civil Sr. Mesa Parra, el novembre del 1977, cridà a la Comissió encapçalada per en Joan Surroca i en Josep Lloret, per informar-los de que s’havien pres totes les mesures per resoldre definitivament els tres focus contaminants. A mitjans del 1978 es subhastaren les obres de la depuradora de Banyoles i Comarca; pel gener-febrer del 1979 quedaran subhastades les obres de construcció de l’Estació Depuradora de la ciutat de Girona, i pel febrer del 1978 entrarà en funcionament la primera fase de les instal•lacions depuradores de la fàbrica Torras, i tot seguit, es farà la segona fase amb la qual es podrà eliminar el 100% dels abocaments industrials.

El Pla de Sanejament del riu Ter, auspiciat per l’Administració no s’ha complert, i encara que per aquest estiu, gràcies a les nostres demandes hem assolit que la Junta de Desembassament hagi acordat que pels mesos d’estiu hi passin 5 m3/seg. , això malgrat ésser molt, no és suficient per tenir el problema resolt de forma total i completa.

El lema “SALVEM EL TER” encara és avui vigent. No oblidem la obligació que tenim els ciutadans d’exigir dels poders públics que gestionin i vetllin el nostre patrimoni col•lectiu. Hem de recordar avui, que “La Comissió de Defensa del Ter” ha estat un exemple per tots nosaltres.


Francesc Ferrer i Gironès
Senador per Girona

dissabte, 7 de juny del 2008

Que n'aprenguin!

Sabeu que no acostumo a dedicar aquest bloc a fer autobombo partidari, però avui l'ocasió s'ho mereix. I és que les eleccions a Secretari General i a President per sufragi universal de tots els militants d'ERC, em fan sentir molt orgullós de ser d'aquest partit. Hem viscut un procés el màxim de participatiu i impecable que desgraciadament no poden gaudir els militants de base dels altres partits parlamentaris catalans. També m'alegra especialment que no hagin quallat els intents desestabilitzadors que des de fora del partit s'han perpetrat per alguns opinadors (algun amb barbeta) amb l'únic objectiu de beneficiar el principal partit de l'oposició. Però dels resultats de tot plegat ja hi haurà temps de parlar-ne... Ara només vull compartir la meva alegria. Ah!, i evidentment felicitar els guanyadors: Joan Puigcercós i Joan Ridao.

dimecres, 4 de juny del 2008

El Nord, tan a prop i tan lluny.

A la Catalunya Nord s'estan fent importants passes endavant en el reconeixament de la llengua catalana, que aquí passen força desapercebudes. A finals de l'any passat, el Consell General dels Pirineus Orientals reconegué oficialment el català com a llengua de la Catalunya Nord, tot acceptant l'autoritat lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans (aquí podeu llegir la Carta en favor del català del Consell General). Fa poques setmanes, en una decisió sense precedents, l'Assemblea Nacional francesa, també gairebé per sorpresa, acordà modificar l'article 1 de la Constitució Francesa, admetent que les llengües regionals pertanyen al patrimoni de la República. Uns dies abans, el 7 de maig, sentírem parlar en català per primera vegada a l'òrgan legislatiu francès. En aquell debat, es va tractar del reconeixement de les llengües minoritàries de l’estat, entre les quals hi ha el català i l’occità, l’alsacià, el basc, el bretó, el cors i el flamenc. Finalment, no cal oblidar la polèmica intervenció monolíngüe en català del regidor d'ERC Enric Vilanova a una sessió del Ple de l'ajuntament de Perpinyà.

Des del sud o bé ignorem aquests importants moviments o bé ens quedem amb la còmode i victimista etiqueta del jacobinisme de les institucions franceses. No valorem adeqüadament que precisament aquestes rellevants passes en el reconeixament del català, i en general el creixent interès d'estrènyer lligams vers el sud, no provenen de grans movilitzacions socials o culturals, sinò precisament de representants polítics i responsables institucionals francesos. Institucions que, reformant el sagrat article 1 de la Constitució de la República, mostren molta més capacitat d'adaptació a les noves realitats que no pas els servents de la immaculada Constitució Espanyola.

dimarts, 3 de juny del 2008

Torna Colom.

L’Àngel Colom ha tornat a Catalunya. I amb la seva tornada he recordat moments i projectes compartits amb ell i amb molta altra gent que no he tornat a veure: la Barcelona de mitjans dels vuitanta, l’època universitària, la Crida a la solidaritat, les accions pacifistes, el congrés d’ERC del 89 a Lleida, la constitució de la secció Local de Torroella, etc… Èpoques viscudes d’uns temps passats i no necessàriament millors.

Però no és de passat que volia escriure, sinò de present. I és que aquests dies l’Àngel Colom afirma a totes les entrevistes que ell no hagués fet el tripartit (referint-se a l’actual i a l’anterior govern d’esquerres de Catalunya). Doncs bé, és curiós, però jo recordo haver-li sentit a dir exactament el contrari. I no es tracta d'una mera impressió personal meva, d'un record vague, sinò que en tinc una memòria precisa i concreta. Fins i tot podria detallar el context d'alguna ocasió en què ho digué. Per allà l’any 1995, per exemple, recordo haver-li sentit afirmar que si es donava l’ocasió en les eleccions al Parlament d’aquell any s’havia de donar l’oportunitat de governar als socialistes.

I de les paraules al fets. Com per exemple que el propi Colom fundà el primer “tripartit” a l’ajuntament de Barcelona, votant Pasqual Maragall d’alcalde amb Rahola de regidora. També fou Colom un dels integrants del famós pacte de 4 contra 1 (juntament amb Vidal Quadras, Joaquim Nadal i Rafael Ribó) que desplaçà CiU de la presidència del Parlament de Catalunya i atorgà aquest càrrec al malaguanyat Joan Raventós. I és que les coses són com són i no com ens agradaria que fóssin.

En qualsevol cas, bentornat sigui l'Àngel Colom, qui em mereix tot el respecte, i a qui desitjo tots molts èxits.

dilluns, 2 de juny del 2008

Felicitats Girona!

No sóc gens futbolero però he de confessar que ahir vaig seguir amb entusiasme el partit Girona-Barakaldo, en el camí del Girona cap a la segona divisió A. Fins que Xumetra (un estartidenc havia de ser, sí senyor!) sentencià el partit, tots vam patir moltíssim a Montilivi. Ara el Girona jugarà el seu primer partit intercontinental, ja que la següent eliminatòria després d'eliminar el Barakaldo, serà a Ceuta contra l'equip d'aquesta ciutat africana. Ànims!