Torna Colom.

L’Àngel Colom ha tornat a Catalunya. I amb la seva tornada he recordat moments i projectes compartits amb ell i amb molta altra gent que no he tornat a veure: la Barcelona de mitjans dels vuitanta, l’època universitària, la Crida a la solidaritat, les accions pacifistes, el congrés d’ERC del 89 a Lleida, la constitució de la secció Local de Torroella, etc… Èpoques viscudes d’uns temps passats i no necessàriament millors.

Però no és de passat que volia escriure, sinò de present. I és que aquests dies l’Àngel Colom afirma a totes les entrevistes que ell no hagués fet el tripartit (referint-se a l’actual i a l’anterior govern d’esquerres de Catalunya). Doncs bé, és curiós, però jo recordo haver-li sentit a dir exactament el contrari. I no es tracta d'una mera impressió personal meva, d'un record vague, sinò que en tinc una memòria precisa i concreta. Fins i tot podria detallar el context d'alguna ocasió en què ho digué. Per allà l’any 1995, per exemple, recordo haver-li sentit afirmar que si es donava l’ocasió en les eleccions al Parlament d’aquell any s’havia de donar l’oportunitat de governar als socialistes.

I de les paraules al fets. Com per exemple que el propi Colom fundà el primer “tripartit” a l’ajuntament de Barcelona, votant Pasqual Maragall d’alcalde amb Rahola de regidora. També fou Colom un dels integrants del famós pacte de 4 contra 1 (juntament amb Vidal Quadras, Joaquim Nadal i Rafael Ribó) que desplaçà CiU de la presidència del Parlament de Catalunya i atorgà aquest càrrec al malaguanyat Joan Raventós. I és que les coses són com són i no com ens agradaria que fóssin.

En qualsevol cas, bentornat sigui l'Àngel Colom, qui em mereix tot el respecte, i a qui desitjo tots molts èxits.