El 9N votaré per aquest jo que m’interpel·la des del passat. Un Jordi que, amb l’ortodòxia independentista dels seus vint anys, darrerament m’interroga preocupat. Ell ho té molt clar; encara no ha desenvolupat cap mena d’escepticisme vital ni ha tingut temps per a la decepció. Utilitza sempre aquest “nosaltres” tan empalagós, instal·lat en el seu món sense tonalitats de grisos.
Votaré per tu malgrat ens separin la teva immaculada insolència, la saviesa dels matisos i una certa feixuguesa. Així com molts cabells blancs. Però jovenet: confesso que sovint envejo el teu univers de certeses. I sé que encara hi ha unes quantes coses que en nosaltres no canviaran mai!. Què carai, diumenge faré un gest que t’omplirà d’orgull!.
No t’hi acostumis.
No t’hi acostumis.
