dilluns, 7 de juny del 2010

Els nostres herois quotidians

Divendres passat varem organitzar la festa de reconeixament als participants del programa de Voluntariat per la Llengua de les comarques de Girona. Aquest any la celebració es feu a Girona, i inclogué una visita a la Fira Tot Cat, finalitzant amb un magnífic concert de Els Amics de les Arts.

Novament vam ternir l'oportunitat d'agrair la dedicació voluntària, positiva i il·lusionada de tots els voluntaris, en favor de la nostra llengua, cultura i, de ben segur també, la convivència i la cohesió del nostre país. A tots els voluntaris, aprenents, professionals, establiments col·laboradors, moltes gràcies! Vosaltres sí que sou els nostres herois quotidians.




Foto de família d'alguns dels participants a la festa d'enguany.

dilluns, 17 de maig del 2010

Als detractors de la consulta sobre la Diagonal de Barcelona

Tot i que no l’he seguit massa, em sap greu com ha acabat tot el tema de la consulta per la reforma de la Diagonal promoguda per l’Ajuntament de Barcelona. Valoro molt positivament qualsevol experiència de democràcia participativa, de moment encara, desafortunadament, massa aïllades i poc freqüents.

En aquest cas, crec que els grups polítics majoritaris a l’Ajuntament de Barcelona no han estat a l’alçada. En un cas per voler aprofitar la consulta per desgastar l’equip de govern i en l’altre per intentar convertir-la en un instrument per a remuntar en les enquestes. I al voltant d’això, no m’ha agradat tampoc gens la frivolització en el tractament del tema a la majoria de mitjans de comunicació i xarxes socials.

Amb aquests plantejaments polítics i mediàtics ¿qui serà l’agosarat que s’atrevirà a promoure una iniciativa de participació ciutadana?. Els defensors de l’statu quo del monopoli de les decisions dels representants polítics (i en conseqüència de la limitació d’espais per a demanar la veu als ciutadans en qüestions i àmbits en què això sigui possible i adequat), tenen ara més arguments que mai.

De ben segur, els botxins de la consulta de la Diagonal han enterrat també moltes esperances de noves escletxes cap a una major participació dels ciutadans en els afers públics. Enhorabona!

dissabte, 24 d’abril del 2010

Trasllat a cavall del drac de Sant Jordi

A la Delegació del Govern estem de trasllat. No es tracta d'una simple mudança, d'un canvi d'espai físic de treball. Estem parlant de l'inici d'una nova organització, d'una nova manera d'entendre la relació entre l'administració territorial de la Generalitat i el ciutadà, de la generació de més espais transversals i major eficàcia en els punts de contacte amb el ciutadà. Estem davant davant d'un d'aquells grans moments estratègics de les organitzacions, allò que els experts anomenen un veritable canvi organitzatiu, que conté sempre també un canvi cultural.

Neix un nou ordre de les coses. Magnus ab integro rerum nascitur ordo, que proclamava Virgili en un vers de l'Egloga IV que m'ha "regalat" el bon amic Miquel Sitjà, enmig d'un seu text que per a mi ha estat una de les més agradables sorpreses de Sant Jordi, i a qui li agraeixo enormement el detall.

A poques hores del dia "D", demà passat dilluns, en aquest silenci serè de mitjanit de dissabte, miro enrera cap al que han estat aquests darrers dies i la sensació és de vertígen: treure tots els mobles i la documentació de la històrica seu de Gran Via 9, posar en marxa la logística del trasllat, preparar la jornada de portes obertes de Sant Jordi, organitzar la informació de servei públic i la reclamada pels diferents mitjans, etc...etc... I tot això sense abandonar les activitats ordinàries previstes: dia de les Esquadres, activitats de Sant Jordi, amb l'esmorzar literari ja plenament consolidat (aquest any amb l'inici de la lectura continuada de Pla inclós) entre d'altres.


I penso que tinc sort de treballar amb la gent del nostre equip. Amb els qui, per exemple, han fet moltes més hores de les que els pertocaria atenent visites en la jornada de portes obertes d'ahir al nou edifici. O amb els qui dirigien les tasques de trasllat i montatge de mobles, treballant voluntariosament gairebé fins a la mitjanit durant aquests passats dies. Un treball il·lusionat, del qui no espera res a canvi.

Donaria molt perquè els ciutadans coneguéssin bé aquests treballadors públics. Que ràpidament caurien determinats tòpics!

diumenge, 11 d’abril del 2010

Semprún i la memòria jueva: Buchenwald, 65 anys després.

Avui, l'intel·lectual apàtrida i exconfinat Jorge Semprún ha participat, juntament amb un centenar d'exdeportats més, en els actes de commemoració del 65è aniversari de l'alliberament del camp de concentració de Buchenwald, el més gran construït durant el nazisme en territori alemany.

En el seu discurs, Semprún s'ha adreçat a aquell lluitador comunista de 22 anys que fou ell mateix: "En la frontera última d'una vida de certituds destruïdes, d'il·lusions mantingudes contra vent i marea, permetint-me un record serè i fraternal cap a aquell jove portador de bazooka de 22 anys". Aquell 11 d'abril de 1945, juntament amb d'altres joves deportats, Semprún agafà les armes contra els nazis del camp tot intuïnt proper l'exèrcit nordamericà. En el seu discurs, l'autor ha recordat que els primers alliberadors de l'exèrcit dels Estats Units que arribaren a Buchenwald foren, paradoxes de la història, dos jueus nordamericans d'orígen alemany!.

Conscient també d'assistir possiblement a la darrera commemoració de l'alliberament del camp (donat que es celebren cada cinc anys), Semprún ha reflexionat sobre l'extinció per raons d'edat de la memòria directa dels sobrevivents als camps d'extermini. Ben aviat doncs, segons Semprún, la darrera i única memòria de l'horror serà la memòria del poble jueu: "Així, en la memòria dels nens i adolescents jueus que segurament sobreviuran encara el 2015, és possible que perduri la imatge global de l'extermini, una reflexió universalista. Això és possible i penso que fins i tot desitjable; en aquest sentit, doncs, una gran responsabilitat que afecta a la memòria jueva... Totes les memòries europees de la resistència i el sofriment només tindran, com a darrer refugi i baluart, d'aquí a deu anys, a la memòria jueva de l'extermini. La més antiga memòria d'aquella vida, ja que fou, precisament, la més jove vivència de la mort".

Aquí he trobat el discurs sencer, traduït pel diari El País.

diumenge, 21 de març del 2010

Lliçons per a després de la nevada

Una setmana després de l’excepcional nevada que ha afectat les nostres comarques, mentre encara molts dels nostres conciutadans no han recuperat la normalitat i quan comencem la ingent tasca d’inventariar els danys i perjudicis soferts i d’implementar línies de suport, voldria compartir algunes reflexions sobre els fets viscuts i la manera com s’han gestionat. Tot plegat en positiu, intentant extreure’n un aprenentatge cara el futur, i en clau estrictament gironina.

La prevenció

Dies abans del dilluns 8 de març tots estàvem avisats que un intens temporal de neu afectaria les nostres comarques. Des de finals de la setmana anterior s’havien activat els avisos de Protecció Civil, i la predicció meteorològica era clara, precisa i abastament difosa pels mitjans de comunicació. Recordo per exemple com el diumenge 7, en horari de màxima audiència i per part del propi Director General de Protecció Civil, s’alertava des del TN de TV3 del risc d’agafar el vehicle privat l’endemà.

Pla Neucat activat, predicció clara, recomanacions amplament difoses... El mateix dilluns al matí vaig intervenir en les principals emissores de ràdio gironines insistint que els ciutadans evitessin el vehicle privat. Es va dir expressament que no s’utilitzessin les carreteres de l’entorn de la ciutat de Girona. Tot i així, ben entrada la tarda, encara hi havia cotxes que sortien de Girona amb tota temeritat, sense cadenes. Comportaments clarament incívics d’alguns conductors van impedir també el pas de vehicles de servei, com llevaneus o d’emergències. No es tracta de traslladar la responsabilitat als ciutadans. Només apunto un primer motiu de reflexió entenent, a més, que quan un missatge no arriba adequadament al seu destinatari sovint hi té una responsabilitat clara l’emissor.

Els serveis de provisió pública

Des de mig matí de dilluns ens vam mobilitzar a Girona per tal de garantir en tot moment la provisió al ciutadà dels serveis públics essencials durant la situació d’emergència. Vam estar reunits o en contacte permanent comandaments policials i d’emergències i tots els serveis territorials implicats. Operatius similars es van desplegar també a tots els ajuntaments afectats. En aquest sentit, es va fer un esforç molt important per netejar la xarxa viària. Així, i amb l’excepció d’un tram de la N-II, a primera hora de la tarda de dimarts les principals vies estaven obertes al trànsit.

Aquella nit i matinada també vam posar en marxa una massiva tasca de recuperació de persones aïllades en vehicles i combois ferroviaris. Gràcies sobretot a l’esforç dels ajuntaments en habilitar espais, es van poder acollir unes dues mil persones en equipaments municipals. Al llarg del matí de dimarts es va tancar aquest dispositiu sense lamentar cap afectació per a la integritat física de les persones.

També ens vam ocupar de mantenir els nostres centres sanitaris en funcionament, així com bona part dels geriàtrics i equipaments residencials de caràcter social. Vam gestionar, fins i tot durant el pitjor moment de la nevada, diversos trasllats de pacients que s’havien de dialitzar i d’embarassades en risc, resolts en tots els casos de manera satisfactòria gràcies a l’acció del SEM, Bombers i Mossos, sota la coordinació de l’operatiu que vam instal·lar a la seu de la Regió d’Emergències de Girona. També vam mobilitzar el màxim d’efectius policials a les nostres viles i ciutats que, sumats a les policies locals, van treballar per a garantir la seguretat i el servei al ciutadà. En aquest sentit, cal destacar la ràpida resposta de totes escoles en garantir el retorn segur dels alumnes als seus domicilis, tasca conjunta de totes les administracions locals i la Generalitat.

Gràcies a tota aquesta feina feta, al capvespre de dimarts la mobilitat dels ciutadans estava garantida en les principals vies de comunicació gironines, el transport públic tornava a funcionar i la gent recuperada de les carreteres i ferrocarrils ja era als seus domicilis, havent-se restablert la majoria de serveis públics de caràcter essencial (municipals o de la Generalitat). Raonablement, no sembla pas desmesurat aquest termini de vint-i-quatre hores, donada l’excepcionalitat de la tempesta de neu.

Els serveis de provisió privada

A partir de la mitjanit, quan ja portàvem diverses hores sense subministrament elèctric, vam començar a perdre el contacte telefònic, tant de la xarxa fixa com la mòbil, amb alcaldes i d’altres interlocutors. La xarxa de telefonia anava caient sigui per l’esgotament de les bateries dels repetidors o per la caiguda dels cables. La manca de subministrament energètic va perjudicar també diverses xarxes de distribució d’aigua potable, en fallar bombes d’impulsió i d’altres mecanismes que s’alimenten de l’electricitat. Així es va produir una situació d’incomunicació que a través de tots els mitjans possibles vam intentar solucionar.

Ben aviat doncs ens vam adonar que la intensitat del temporal, la quantitat de neu acumulada i la caiguda d’arbres afectaven greument les nostres línies de transport elèctric, en alta, en baixa o en mitjana tensió. Els danys en la xarxa elèctrica en fenòmens meteorològics d’aquesta excepcionalitat poden ser comprensibles. I el cert és que les afectacions es van donar tant en línies noves, com la de les Gavarres, com en antigues. Insisteixo, això no deixa de ser lògic en un episodi com el de la nevada que ens ocupa. Quan fins i tot cauen arbres aparentment robusts, no és d’estranyar que les torres elèctriques acabin afectades. També s’ha de reconèixer la ràpida mobilització de tècnics i operaris de Fecsa-Endesa. El gran problema en relació amb l’actuació de la companyia ha estat la poca fiabilitat de la informació que s’ha donat a l’usuari i a les administracions. Els interlocutors de l’operador elèctric van errar successivament les previsions que ens van donar sobre el termini de recuperació del servei i la diagnosi de les afectacions a la xarxa de la seva titularitat. I en moments així, la incertesa i la manca de fiabilitat de les informacions fan tan o més mal que la mateixa mancança del servei.

La manca de subministrament elèctric ha generat molt de patiment als gironins i gironines. A tots els que ho han sofert cal demanar-los disculpes i compensar-los degudament. En tot cas aquesta serà la línia de treball des del Govern a Girona. Cal arribar al fons de tot el que ha passat en l’àmbit del subministrament elèctric i fer efectives totes les responsabilitats exigibles.

I finalment, ha quedat clar que no podem ajornar més temps el debat sobre el model energètic gironí. Un model fràgil que ha manifestat tossudament la seva precarietat i que constitueix un fre a la nostra competitivitat i a la qualitat de vida dels nostres ciutadans.

Epíleg

Agraeixo expressament la dedicació decidida i el treball per a superar la situació que han fet molts voluntaris, servidors públics i, sobretot, molts ciutadans anònims.

I no vull acabar sense fer un reconeixement als alcaldes i alcaldesses dels municipis afectats. El seu treball de vegades solitari, sovint incomprès i sense els recursos òptims, ha estat fonamental per a la recuperació de la normalitat després de la nevada. El món local, de la mà dels nostres alcaldes i alcaldesses, ens dóna un exemple de dignitat de la política i del servei públic. En podem estar ben orgullosos.