dijous, 27 de novembre del 2008

In vino veritas

Llegeixo als diaris que el 40% del vi que consumim els catalans prové de la Rioja. I que només un 28 % prové de Catalunya. Quan precisament no hi ha cap comunitat amb tantes denominacions d'orígen (ni més ni menys 11!) com té Catalunya. Trist.

Fem el primer pas aquestes festes de Nadal: Tots i totes a consumir vins i caves catalans! Preferiblement --permeteu-me escombrar cap a casa-- bevem vi de la D.O. Empordà. I és que a l'Empordà hi trobarem vins de molta qualitat i, en cada segment de producte, la millor relació qualitat-preu respecte d'altres zones vitivinícoles. Tindrem qualitat, a bon preu i, a més, ajudarem els nostres productors, que bé que s'ho mereixen.

Salut i bon vi!.

diumenge, 16 de novembre del 2008

Mesures per reforçar l'economia en temps de crisi

La setmana passada vàrem saber que durant el mes d'octubre el nombre de persones de les comarques gironines que estan desocupades ha augmentat un 12'31% respecte al mes anterior. Ens trobem que actualment hi ha 36.709 gironines i gironins a l'atur, 13.777 persones més que fa un any. També hem conegut que durant els mesos de juliol, agost i setembre deu empreses i persones gironines han presentat suspensió de pagaments, quan durant el mateix període de l'any 2007 se'n van presentar tres suspensions. Aquests dos indicadors ens mostren la duresa de la desacceleració de l'activitat econòmica; veníem d'uns anys de creixement econòmic sostingut, i ara aquest canvi de cicle econòmic brusc ens situa en un context diametralment oposat.

Hem de ser conscients del moment en què ens trobem, cal que l'assimilem tal com és, sense excessos de dramatisme i, sobretot, amb la necessària confiança per afrontar l'esdevenidor. En aquest sentit, el govern de la Generalitat treballa per enfortir l'economia gironina i per impulsar un model productiu competitiu.

En primer lloc, el govern, organitzacions empresarials i sindicats van aprovar fa poc la revisió i l'impuls de l'acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana 2008-2011, que precisament es va presentar la setmana passada a la comissió territorial gironina. En un escenari marcat clarament per la desacceleració econòmica, es fa encara més necessari que els poders públics i els agents econòmics i socials disposem d'un marc estable de diàleg i col·laboració per fer el seguiment de les mesures de l'acord en l'àmbit gironí.

El govern ha reforçat l'atenció a les persones desocupades, que ha representat la incorporació de 16 orientadors laborals en les nostres oficines de treball. Per últim, i no menys important, el govern va aprovar el projecte de llei de pressupostos per a l'any 2009, els quals preveuen que durant l'any que ve el creixement de l'economia serà negatiu. Són uns pressupostos basats en el context econòmic actual, que posaran l'accent en el foment de l'ocupació i en la millora de les condicions de finançament de l'economia; els seus eixos giren a l'entorn de la protecció dels sectors de la població més vulnerables i del suport a l'economia productiva. A les comarques gironines el pressupost que properament haurà d'aprovar el Parlament de Catalunya preveu un destacat increment de l'esforç inversor del sector públic.

Vull fer un aclariment de les informacions que han aparegut, les quals només recullen una part pressupostària de les actuacions que projecta el govern. Tenint en compte la provisionalitat de les xifres, només es fa esment al capítol d'inversions reals i no recullen d'altres com les inversions no territorialitzables (com el desdoblament de l'eix transversal), les obres amb finançament específic (com Bracons, el centre penitenciari de Figueres, etc.), els programes de subvencions (com el PUOSC, el PIE, el pla d'electrificació rural) o les actuacions de GISA (complex Santa Caterina, escoles, etc.) REGSA, REGESA, FORESTAL CATALANA, etc.

Paral·lelament som i serem perseverants en la negociació d'un nou sistema de finançament, les bases del qual estan establertes a l'Estatut del 2006. Des del govern continuarem negociant un bon acord de finançament amb el govern d'Espanya; no podem transigir en l'incompliment de l'aplicació del nou sistema de finançament, ni tan sols amb l'excusa d'estar immersos en un context de crisi; és més, és per aquesta raó que se'ns fa imprescindible assolir un acord just, per garantir el benestar de les persones i la cohesió social de Catalunya.

Article publicat al diari El Punt, aquest diumenge 16 de novembre

divendres, 7 de novembre del 2008

En moments complicats...

Ho he escrit aquí en més d'una ocasió. No concebo aquest bloc com un instrument per a divulgar la meva feina. En aquests Camins prefereixo el nivell més personal i reflexiu que no pas l'argumentari polític o la freda explicació de l'acció de govern. No vull parlar ara doncs de mesures anticrisi o per a la dinamització econòmica.

Tot i així, sí que sento la necessitat d'expressar en aquestes ratlles el meu suport i la meva solidaritat amb els treballadors i treballadores de les empreses papereres gironines Torrespapel i Aconda Paper. Aquest matí m'hi he reunit, en el marc de la seva manifestació a Girona, i he percebut l'angoixa per un futur laboral incert, la dignitat de la seva lluita i la responsabilitat dels gestos.
Molta sort a tots ells!.

dimecres, 5 de novembre del 2008

Obamamania

Vaig seguir a estones la nit electoral nordamericana (bàsicament a les mitges parts de Gran Hermano). M’he alegrat del triomf d’Obama (àlies el Mal Menor). De ben segur, alguna cosa es mourà amb el nou President, tal com també alguna cosa s'hagués mogut amb MacCain, no tant potser amb Hillary Clinton. M'alegra el triomf d'Obama, però sense el foll entusiasme d’alguns polítics i analistes europeus. També em pregunto quan tardarà el nou president a decepcionar aquesta legió de fervents partidaris que, des d’aquest racó de món, s’han reconciliat per fi amb Estats Units. Quan serà? Quan es signi la propera sentència de mort? Quan Obama no limiti la tinença d’armes dels ciutadans? Quan en política exterior no canvïi res de substancial?. De vegades ens entossudim a acumular somnis trencats. I no aprenem la lliçò. Al temps...

divendres, 31 d’octubre del 2008

Autumn Leaves

Per vosaltres, quina és la música de la tardor?. Per mi, si una cançò pot constituir la banda sonora de la tardor, només es pot tractar de Les feuilles mortes. La cançò de quan la vida separa als qui s'estimen, tot dolçament, sense fer soroll. De quan la mar esborra de la sorra el pas dels amants desunits. La cançò de les fulles que s'amunteguen, com els records i l'enyor. I de quan el vent del nord s'ho emporta tot cap a la nit freda de l'oblit...

La lletra de Prévert ha estat magistralment interpretada per Édith Piaf, el gran Yves Montand o la Gréco.

Però la versió instrumental que avui us proposo és la de Keith Jarret, amb els seus inseparables Gary Peacok i Jack DeJohnette. Del seu àlbum Tokyo'96 (l'Àlex Sáez de ben segur tindrà aquest disc).

Per aturar-ho tot i defallir, amb el piano de Jarret, mentre el vent remou les fulles mortes.




Les Feuilles Mortes
Jacques Prévert

Oh ! je voudrais tant que tu te souviennes
Des jours heureux où nous étions amis.
En ce temps-là la vie était plus belle,
Et le soleil plus brûlant qu'aujourd'hui.
Les feuilles mortes se ramassent à la pelle.
Tu vois, je n'ai pas oublié...
Les feuilles mortes se ramassent à la pelle,
Les souvenirs et les regrets aussi
Et le vent du nord les emporte
Dans la nuit froide de l'oubli.
Tu vois, je n'ai pas oublié
La chanson que tu me chantais.

C'est une chanson qui nous ressemble.
Toi, tu m'aimais et je t'aimais
Et nous vivions tous deux ensemble,
Toi qui m'aimais, moi qui t'aimais.
Mais la vie sépare ceux qui s'aiment,
Tout doucement, sans faire de bruit
Et la mer efface sur le sable
Les pas des amants désunis.

Les feuilles mortes se ramassent à la pelle,
Les souvenirs et les regrets aussi
Mais mon amour silencieux et fidèle
Sourit toujours et remercie la vie.
Je t'aimais tant, tu étais si jolie.
Comment veux-tu que je t'oublie ?
En ce temps-là, la vie était plus belle
Et le soleil plus brûlant qu'aujourd'hui.
Tu étais ma plus douce amie
Mais je n'ai que faire des regrets
Et la chanson que tu chantais,
Toujours, toujours je l'entendrai !

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Etxea

Us imagineu escoltar Miguel Bosé, Teresa Salgueiro, Loquillo, Andrés Calamaro, Estrella Morente, Lluís Llach, Miguel Ríos, Pau Danés, Santiago Auserón o Luís Eduardo Aute interpretant en euskera cançons tradicionals basques? Doncs ho podeu trobar a Etxea, el darrer treball de Kepa Junquera. Un disc que no només destaca per aplegar totes aquestes col·laboracions, sinò principalment per l'excel·lent producció musical que n'ha resultat. Per mi, el millor de Juquera.

Us deixo un parell de mostres del treball. En primer lloc, una cançò que posa els pèls de punta. Lili Eder Bat Badut Nik, interpretada per Maria del Mar Bonet (obriu el següent l'enllaç en una altra finestra, espereu uns segons i el tema començarà a sonar; espero que l'enllaç sigui legal, però és l'únic que he trobat).

http://www.yes.fm/musica/Kepa-Junkera/Etxea/Lili-eder-bat-badut-nik--con-Maria-del-Mar-Bonet-.html

En segon lloc, el video del tema interpretat per Calamaro, Urritia i Loquillo, Oh Pello Pello:


dimarts, 21 d’octubre del 2008

La daina


Les fotos les vaig fer durant la baixada de mulats d'Espinavell.

Just a trenc de dia, baixant cap a la vall. Presidint el paisatge, el sol tímid, un majestuós Costabona, i un silenci reverencial només estroncat pels renills d'eugues i poltres, que potser intueixen la separació definitiva que s'esdevindrà a la tria d'Espinavell. I uns homes i dones que baixàvem, tremolant, a voltes per les ràfegues gèlides, a voltes per l'indecent mostrari de groc i marró de la tardor pirinenca.

De cop i volta, una daina.

Vaig poder captar aquestes dues fotografies amb el mòbil. Lleuger, jovial, el cèrvid acompanyava els poltres en el descens cap a Espinavell. Es movia entre els cavalls amb una misteriosa complicitat. Feia costat als qui foren, durant els mesos d'estiu, companys de joc allà dalt, als plàcids i solitaris prats pirinecs. L'ancestral tradició no té aturador i el temps de descompte va corrent per eugues i poltres. I la daina que s'ho mira, amb distància foteta. O potser amb perplexitat, davant el fatal destí dels seus companys de viatge. Em miro de nou la daina en aquestes fotografies, preses just abans de què l'animal s'acomiadi del grup i torni lliure cap amunt, lluny d'Espinavell. Amunt, on coneixarà altres poltres que encara ignoren les cadenes de la vall. Em miro de nou la daina.

Quina misteriosa metàfora de la llibertat i de la fragilitat intenta llegar-nos?