Frases "estupendes" i interrogant final.

LES FRASES

-"No ens hem presentat a les eleccions municipals per fer política, a nosaltres el que ens interessa és el bé del poble".

-Un representant d'un partit al municipi X, on és la llista més votada: "Ens correspon l'alcaldia i denunciem els pactes per a desplaçar-nos que pretenen aconseguir als despatxos allò que no s'ha aconseguit a les urnes, i que fomenten el desencís dels ciutadans."

-El mateix partit, al municipi Y, on no és la força més votada: "Estem oberts a qualsevol pacte per assolir l'alcaldia, això sí, sempre d'acord amb el nostre programa."

-"No hem sabut comunicar als ciutadans la bona feina que hem fet."

L'INTERROGANT

Si el president Sarkozy representa, tal com s'ha comentat abastament, la dreta més perillosa i aznariana, ¿com s’explica que aquesta fera ferotge incorpori al seu govern ministres procedents del partit socialista, alguns d’ells amb una trajectòria tan nítidament d’esquerres com Bernard Kouchner, fundador de Metges sense Fronteres i nou ministre d’Afers Estrangers i Europeus?. ¿I que una de les prioritats a l’agenda d’aquest nou gabinet siguin les qüestions relacionades amb l’ecologisme?.

27-M

Als qui ja sou alcaldes, felicitats i, com escrigué Espriu, no esperis mai deixar record car ets tan sols el més humil dels servidors.
Als qui teniu possibilitats de ser-ne, a trabar complicitats.
Als qui us sentiu perdedors, potser no trobareu consol en aquestes meves paraules gastades.... Però penseu que les victòries futures estan fetes de la dignitat d'aquesta derrota present.

Als qui sou secretaris d'organització.... a fer números.

Una tasca encomiable (article premsa d'avui).

El diumenge que ve viurem una jornada electoral intensa i plena d’emocions. Seguirem els flaixos de les càmeres, les retransmissions en directe de les compareixences dels diverses líders, veurem l’alegria dels candidats que assoleixen l’alcaldia i també la decepció d’aquells que no han obtingut els resultats esperats. És la cara pública d’una jornada en què es començarà a visualitzar el mapa municipal gironí per als propers quatre anys.

Però també diumenge a la nit, més cinquanta alcaldes i alcaldesses de les comarques gironines veuran completat el seu cicle polític com a màxims representants del seu ajuntament. Persones que han dedicat gran part de la seva vida a dirigir el seu consistori, a dialogar amb els veïns, a trobar solucions a problemes inimaginables; persones que han representat durant vuit, setze o, alguns d’ells, vint-i-vuit anys, el seu poble davant tots els ciutadans i la resta d’institucions.

No hem d’estalviar elogis per aquests alcaldes i alcaldesses. Com a delegat del Govern ara i com a director dels Serveis Territorials de Governació i Administracions Públiques en el període anterior, he viscut amb ells experiències difícils i satisfaccions compartides, però sempre he detectat que la seva prioritat és el seu poble, la millora dels serveis i equipaments i, en definitiva, el benestar dels seus ciutadans i ciutadanes.

Els alcaldes són la base del nostre sistema institucional. La seva credibilitat i dedicació és també la de tot el sistema. Són una figura essencial en la nostra societat democràtica; governin pobles petits o grans, amb major o menor pressupost, la seva presència és insubstituïble. I són sempre els primers receptors de totes les demandes dels ciutadans, en tinguin o no competències.

És per això que com a representant de la Generalitat em sento en l’obligació moral de reconèixer la tasca que realitzen els nostres alcaldes i alcaldesses. I no només això, sinó també, i sobretot, d’estar-hi al seu costat i de permetre que puguin desenvolupar les polítiques oportunes. En aquest mandat municipal que ara finalitza, el Govern de la Generalitat ha fet un gran esforç per millorar els recursos dels municipis. Les xifres en què s’han dotat els principals programes d’ajut al món local (Pla Únic d’Obres i Serveis, Fons de Cooperació Local de Catalunya, ajuts per a la creació de places de llars d’infants, programes per a l’atenció de població immigrada, Pla de Desenvolupament Rural, ajuts per a la millora d’equipaments locals de salut...) han arribat a duplicar, en molts casos, les quantitats del mandat anterior. Malgrat tot cal reconèixer que, camí dels trenta anys dels ajuntaments democràtics, resta molt per fer per a garantir la suficiència financera local. I aquesta és una constatació que encara fa més meritosa la feina dels nostres alcaldes i alcaldesses.

Quan diumenge a la nit els candidats obrin el cava o marxin capcots cap a casa, hi haurà alcaldes que s’acomiadaran modestament de la seva tasca política, sense estridències ni mitjans de comunicació. En tot cas, voldria que aquestes línies serveixin per acompanyar el comiat amb el reconeixament i l’agraïment que mereix la bona feina feta.

I els reis d’Orient passaran per Parlavà.

Aquests darrers dies he participat en presentacions de candidatures municipals a diversos pobles del Baix Ter. En unes formes molt allunyades dels grans actes electorals amb primeres espases i càmeres de televisió, avui he assistit a la presentació de la llista d’Esquerra a Parlavà. Aquest migdia, un centenar llarg de persones, ben endiumenjades les que acabaven de sortir de missa d’onze, s’han aplegat per escoltar aquests nois i noies del poble que han decidit traspassar el llindar que separa l’elector del candidat. Sense himmes, eslogans ni globus, la dimensió d’aquests actes permet el contacte més directe entre ciutadà i electe. Democràcia en la seva dimensió més humana; àgora rural i autèntica.

La de Parlavà és una candidatura que vessa ganes de fer feina. Gent preparada, provinent en bona part de l’economia agrària, i que ha sabut forjar-se un futur al territori gràcies a l’esforç, la innovació i una formació constant. En Quim Sabrià és el nostre alcaldable. Ja quan l’amic Rufí me’l presentà fa uns mesos a l’explotació de vacú de llet que regenta a Parlavà mateix, vaig pensar que podria simbolitzar el jove pagès sobradament preparat. Avui en Quim ens ha fet una lliçò magistral de política. Ha parlat de la identitat. En un missatge planer i integrador ha proclamat el dret dels pobles, de Parlavà i de Fonolleres, a no perdre els signes d’identitat rural que els caracteritza. I el dret dels seus habitants a no diluir-se en processos d'urbanització física i mental. Però també ens ha fet saber com habilitaran una zona infantil a Fonolleres, instal·laran una WIFI local... o demanaran als Reis d’Orient que puguin ésser esperats a Parlavà.

Aquest migdia en una sala municipal plena de gom a gom s’ha esdevingut el misteri de la política. Mentre, un parell de jubilats -caliquenyo a la boca, mans aspres, mirada sorneguera, Empordà en estat pur- s’ho miraven des d’una certa distància vital. Tot esperant que arribés el cava i el pica pica, en un moment donat, els dos avis han mirat les criatures que jugaven fora de la sala. M’ha semblat llegir-los un sentiment de satisfacció als seus rostres. Secretament, potser es sentien satisfets per la feina feta i pel futur del poble. I per aquesta mainada que podran esperar els reis a Parlavà.

El que us deia, avui he rebut un màster en política.

Municipals Torroella-L'Estartit 2007. El meu alcalde.

Josep Maria Rufí i Pagès. Un candidat honest, preparat, treballador, proper i dialogant. L'home de les petites coses de cada dia. I dels grans ideals. Des d'aquí vull agrair-li el seu compromís i dedicació dels darrers mesos. I dels anys que vindràn!.

Municipals Torroella - l'Estartit 2007. La llista.

Aquesta és la meva gent. Les moltes hores compartides -reunions, tertúlies, vivències- amb algunes d'aquestes persones al llarg dels darrers disset anys han esdevingut per a mi l'aprenentatge polític més autèntic. És un gran honor compartir la llista d'ERC amb aquests candidats i candidates. Aquest és el programa electoral.

Municipals Torroella - l'Estartit 2007. L'equip.

Els propers regidors i regidores de Torroella de Montgrí i l'Estartit:

Sarko i Tintin.

No podien fallar totes les enquestes, i la victòria de Sarkozy s'ha confirmat. Ho vaig comentar ja fa uns dies; utilitzant el vot estratègic que és possible en sistemes de dues voltes, potser el vot dels anti-Sarko hauria d'haver anat en primera volta per a Bayrou, i així concentrar esforços per a catapultar a la segona volta l'únic candidat amb possibilitats de derrotar Sarkozy, al meu modest entedre. D'altra banda, informo que els visitants d'aquest bloc no tenen res a veure amb l'electorat francès, donat que en un 91 % han votat per Ségolène en l'enquesta que vaig penjar fa una setmana.

Continuant a França, però canviant radicalment de tema, vull recordar que el febrer de 1999 va tenir lloc una històrica sessió parlamentària a l'Assemblée nationale. En el si d'una comissió constituïda amb totes les formalitats reglamentàries es va tractar, com a únic punt de l'ordre del dia, la qüestió de si Tintín és de dretes o d'esquerres. Entre d'altres personalitats convidades, assistí a la sessió l'ambaixador de Bèlgica. Precisament aquells dies jo em trobava a Paris i a banda de seguir a través dels mitjans la sessió parlamentària, vaig poder adquirir l'album Objectif Monde, amb el qual Le Monde va voler homenatjar Hergé. N'adjunto la portada com a il·lustració que acompanya aquest comentari.

Alguns diputats postulaven que Tintín és de dretes, tenint en compte el caràcter profundament anticomunista de l'album Tintín en el país dels sòviets, o el fet que Hergé continuà treballant còmodament al Soir col·laboracionista sota l'ocupació nazi de Bèlgica. D'altres polítics progressistes invocaren la defensa de Tintín dels més febles en la majoria d'històries, així com el caràcter antiimperialista i pro-indígena d'albums com el Lotus Blau, Tintín a Amèrica, etc..., per acreditar-ne la seva condició d'esquerranós. En qualsevol cas, no cal dir que no s'arribà a cap conclusió.

D'altra banda, hi ha qui postula que mentre Tintín és per definició antinacionalista, Astèrix seria clarament nacionalista... En qualsevol cas, en aquest any del centenari d'Hergé, tot esperant la trobada tintinaire que es farà a l'octubre a Figueres, recomano a tots els tintinòfils algunes cites al nostre país:

-La Vanguardia Grandes Temas, Tintín Vive. Abril 2007.
-Exposició de Jordi Tardà a la Fontana d'Or de Girona.
-Saló Automòbil de Barcelona. Tintín i els cotxes. Juny 2007.
-Tintincat.
-Comentari d'en Rufí.
I... la pàgina oficial de Tintín.