dissabte, 3 de maig del 2008

Desemmascarant Hillary

M'han resultat molt revel·ladors, a banda d'interessantíssims, els dos darrers articles del prestigiós sociòleg resident a Califòrnia Manuel Castells a La Vanguardia, en el seu Observatorio Global dels dissabtes. Dissabte passat Castells, a l'article "Grandezas y miserias de la política", definia la precandidata demòcrata Hillary Clinton com a representant de la vella política, de la política de les èlits del país i dels importants grups de pressió que tan bé es relacionen amb el matrimoni Clinton, tot rematant-ho amb la frase "Es triste que sea precisamente una mujer quien esté matando la ilusión que volvió por unos meses a la vida política de Estados Unidos".

Avui, a "Los Clinton", el professor Castells retrata molt bé la parella. Explica com han utilitzat sofisticades tàctiques de destrucció de qualsevol contrincant polític, així com han acumulat diners a canvi de favors, privilegis i contactes. També recorda que la senadora Clinton votà a favor de la guerra d'Irak i donà suport a les amenaces del president Bush a Iran.

Mentre per aquí encara sentim veus, com ara alguna de procedent del més tradicional, retòric i tronat feminisme (disculpeu tanta redundància), postulant-se a favor de Hillary pel sol fet de ser dona, als Estats Units les dones i els homes allunyats dels grans centres de poder i amb esperances reals de canvi, somnien il·lusionats amb una victòria d'Obama. Contrastos entre la vella i la nova política.

3 comentaris:

  1. Un article molt interessant el d'en Castells.

    Ara bé, no sé si hi ha una ment tan recargolada com la de Rove.

    Marc

    ResponElimina
  2. Benvolgut Jordi, es deu tractar de l'edat, segur, aposto mil vegades mes per Hillary que pel "blufff" de Obama. Si guanya Obama s'adonarà quin peu té que calçar per poder pintar com a president de la nació mes poderosa del món, haurà de triar i no ho dubtis, agafarà la poltrona.
    Hillary és mes del mateix de sempre però és una dona i aquí, aqui si que veig que pot ajudar a canviar les coses de com han estat sempre...........

    ResponElimina
  3. Jordi,

    molt interessant l'article d'en Castells, amb el qual estic molt d'acord. Em sap greu discrepar del meu amic "saltenc", però crec més en la possibilitat de renovació que representa Obama, malauradament el fet de ser dona no assegura res, i ho diu una dona que fa temps que porta la bandera de la lluita per les dones arreu; però per tenir-ho clar, les que volem tot el dret per a les dones, volem també valorar les persones per sobre de tot, sinó no tindrem mai una igualtat real.
    Una abraçada

    ResponElimina