No deixa de sorprendre'm la "necessitat" de molts catalans de prendre partit per alguna de les parts en el conflicte Israel-Palestina. Novament ho comprobo arran dels atacs d'aquestes setmanes a la franja de Gaza. Només cal donar un cop d'ull a a la comunitat blocaire catalana o al Facebook. No questiono l'interès per seguir aquest conflicte, ni les ganes, sempre saludables, d'estar-ne informat. El que em sorprèn és aquesta necessitat de prendre partit.
Una necessitat que no observo a Catalunya en relació a d'altres conflictes internacionals. En aquest punt, potser cal recordar que la capital d'Estat més propera en línia recta de Barcelona (exceptuant Andorra la Vella) és Alger. I a Algèria (és a dir, a casa dels nostres veïns de la cantonada) hi ha un conflicte armat latent i oblidat. I més al Sud, a l'Àfrica sub-sahariana, hem de lamentar, encara avui, com moren milers i milers de persones en guerres que ni surten als diaris d'aquí, tan ocupats com estan en publicar articles d'opinió o cartes al director a favor de jueus o palestins per part d'autors que potser ni sabrien situar al mapa la franja de Gaza. Perquè els catalans no prenem partit a favor d'alguna de les parts en els conflictes de El Congo, al Xad, a Sudàn o a Somàlia? Perquè (i si voleu, canviem de continent) no ens posicionem en la guerra civil no declarada que pateix Colòmbia?. Alguns d'aquests conflictes són més propers que el remot Orient Mitjà, i fins i tot han patit més víctimes que les que hem de lamentar allà. Un darrer exemple: poques setmanes abans dels atacs a Gaza, Bomai va patir una acció armada que va comportar la mort de gairebé dos centenars de persones, en el marc d'un enfrontament que va provocar, només al 2007, més de mil morts en atemptats a la Índia. Tampoc en aquest cas, no he vist ningú a casa nostra que surti al carrer, cremi banderes o escrigui articles demagògics a favor d'algun dels contendents.
D'on vé, doncs, aquesta necessitat dels catalans (que no percebo en tanta intensitat en altres països del nostre entorn) de prendre part en aquest conflicte?. Perquè tants prejudicis, tants slogans i banderes?. Perquè l'adhesió abans que el coneixament?.
Deu ser cosa del nostre fet diferencial... O que ens agrada sublimar les renúncies properes en els conflictes llunyans.
Podem intuïr els motius (històrics, culturals, ideològics, etc.) d'aquesta presa de partit en aquest conflicte a casa nostra.El que no té justificació és la descarada presa de partit dels mitjans de comunicació públic de casa nostra.
ResponEliminaBones.
ResponEliminaJo crec que no es pot reduïr ni responsabilitzar només als mitjans de comunicación (públics i privats), ja que el consumidor pot triar que vol llegir o escoltar per informar-se i prefereix quedar-se amb una síntesi preparada per a deglutir.
Es a dir, també hi ha una gran desinformació personal, de "coneiximents històrics, polítics i culturals" que permetin posar-se a favor o en contra d'una posició. És responsabilitat de l'individu qui ha de fer l'esforç per saber què passa realment.
I generalment, la primera opinió ja està preparada o llegida d'un diari del matí.
Amb relació a algunes manifestacions de polítics d'esquerres, s'han manifestat també amb la mateixa passió (a favor o en contra) per les bombes que llancen des de el Líban o Gaza els palestins, o pels atacs suicides, o pels atemptats a l'India, Pakistan o Afganistan?, on també moren diariament cents de persones(per accions d'exèrcits regulars o irregulars). Sense mencionar la resta de conflictes armats arreu del món.
Que s'ha de prendre partit?. Amb uns o amb uns altres?.
Ja que hi ha un estat Jueu, evidentment doncs, treballar, col·laborar per tal d'assolir l'estat Palestí.
Estic convençut que amb pedres, bombes o tancs no hi arribarem mai.
Tinc en la memòria la lletra d'una cançó important de "Los Jaivas" (banda xilena, coneguda arreu del món)http://es.youtube.com/watch?v=Me4gBn3sb48:
"Todos Juntos"
Hace mucho tiempo
que yo vivo preguntandome
para que la tierra es tan redonda
y una sola no mas
si vivimos todos separados
para que son el cielo y el mar
para que este sol que nos alumbra
si no nos queremos ni mirar
tantas penas que nos van llevando
a todos al final
cuantas noches cada noche
de ternura tendremos que dar
para que vivir tan separados
si la tierra nos quiere juntar
si este mundo es uno para todos
todos juntos vamos a vivir.
Salutacions,
Korsanskai.
Crec que hi ha massa pòsit històric en aquest conflicte; Espanya ha fet fora els jueus i els musulmans de la península però no podem obviar les arrels compartides i això fa de mal païr...no ho tenim assumit culturalment. De tota manera això no justifica ni els atacs a periodistes, ni les manipulacions informatives, ni la manca d'equilibri en l'anàlisi...només demostra que no acabem de tenir una societat madura per a aquest conflicte....salut Jordi
ResponElimina