Primera.- Es veu que el Barça i TV3 La Nostra estan barallats. Tot i que per a alguns això és la fi de la nació, permeteu-me que ho relativitzi, que hi tregui una mica de ferro. El fet que dos patums es barallin no ha de ser necessàriament dolent. Ara diuen que gràcies a La Caixa es podrà resoldre el desencontre. Us imagineu que la cosa acabés malament i les tres institucions entréssin en conflicte?. Tres grans vaques sagrades del país tirant-se els plats pel damunt!. No puc dissimular un cert morbo només d’imaginar-ho…
Segona.- Sembla que ERC sotmetrà a consulta interna la proposta de finançament de Catalunya. Aplaudeixo tots els mecanismes de democràcia participativa, dels quals ERC n’ha estat tradicionalment pionera. Però a l’espera de conèixer els termes en què es plantejarà tal consulta, em pregunto quin militant d’ERC podrà declarar-se satisfet del finançament que finalment s’acordi entre els governs català i espanyol en execució de l'Estatut de 2006. ¿No ens varem oposar al nou Estatut bàsicament pel deficient model de finançament que contemplava?.
Tercera.- El president de la República Txeca i actual president de torn de la Unió Europea, Václav Klaus, ha escandalitzat les ingènues i benpensants ments europeistes. Resulta que Klaus ha gosat qüestionar l’actual procés de construcció europea, ha lamentat l’absència d’un model alternatiu, i ha assenyalat els dèficits democràtics europeus i la creixent distància entre ciutadans i institucions comunitàries. Tothom s'ha afanyat a criticar-lo i a expulsar-lo del políticament correcte europeista. Podem discrepar de les formes, però crec que fariem bé d’escoltar les raons de Klaus. I entendre que no és necessàriament dolent que no tothom combregui amb l'eurooptimisme que alguns volen vendre. Al contrari, l’euroescepticisme és una actitud no només respectable sinò assenyada en els temps que córren. I en tot cas, ben justificable venint dels txecs, país tradicionalment castigat per totes les utopies que ha generat Europa.
Segona.- Sembla que ERC sotmetrà a consulta interna la proposta de finançament de Catalunya. Aplaudeixo tots els mecanismes de democràcia participativa, dels quals ERC n’ha estat tradicionalment pionera. Però a l’espera de conèixer els termes en què es plantejarà tal consulta, em pregunto quin militant d’ERC podrà declarar-se satisfet del finançament que finalment s’acordi entre els governs català i espanyol en execució de l'Estatut de 2006. ¿No ens varem oposar al nou Estatut bàsicament pel deficient model de finançament que contemplava?.
Tercera.- El president de la República Txeca i actual president de torn de la Unió Europea, Václav Klaus, ha escandalitzat les ingènues i benpensants ments europeistes. Resulta que Klaus ha gosat qüestionar l’actual procés de construcció europea, ha lamentat l’absència d’un model alternatiu, i ha assenyalat els dèficits democràtics europeus i la creixent distància entre ciutadans i institucions comunitàries. Tothom s'ha afanyat a criticar-lo i a expulsar-lo del políticament correcte europeista. Podem discrepar de les formes, però crec que fariem bé d’escoltar les raons de Klaus. I entendre que no és necessàriament dolent que no tothom combregui amb l'eurooptimisme que alguns volen vendre. Al contrari, l’euroescepticisme és una actitud no només respectable sinò assenyada en els temps que córren. I en tot cas, ben justificable venint dels txecs, país tradicionalment castigat per totes les utopies que ha generat Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada