1.- ESTACIÓ DE BLANES
FITXA TÈCNICA. Adreça: Avinguda de l’Estació s/n. Trens: Línies Rodalies R1 (Molins de Rei – Massanet) i RG1 (Mataró-Figueres). Serveis: Cafeteria, Sala d’Espera, Venda de bitllets. Elements patrimonials a destacar: Edifici de l’estació, Antiga locomotora de la SAFA.
Escrivia Josep Pla que la civilització entrà a la
Península Ibèrica per Empúries. Afegim humilment nosaltres que la modernitat
ferroviària arribà a les comarques gironines per Blanes: L’any 1859 s’hi inaugurà
l’estació de tren, quan la companyia Camino
de Hierro del Este posà en funcionament el tram Arenys-Tordera, perllongant
la primera línia ferroviària peninsular. S’iniciava així a les nostres
comarques la revolucionària aventura del ferrocarril, les principals fites de
la qual intentarem descobrir en aquests escrits.
El bell edifici de l’estació de Blanes segueix el patró
de les de Sils o Caldes, construïdes per MZA a principis del segle XX, d’estructura
modular amb façana de maó vist i emmarcaments de pedra. Aquí però les
circulacions miren cap a Barcelona. Fins a l’arribada de les esperades rodalies
gironines, les freqüències han estan més orientades al Sud. Precisament, la
darrera remodelació del recinte l’ha dotat d’una aparença i funcionalitat
metropolitanes. S’hi han instal·lat tanques, màquines validadores i vigilants
malhumorats, impedint l’accés a les andanes a qui no tingui bitllet. No hi podran
entrar doncs ni jubilats observadors del pas dels trens, ni furtives parelles
adolescents, ni tampoc nosaltres, malalts del vagareig ferroviari. Com una
parada barcelonina qualsevol, l'estació ja no és una finalitat en si mateixa.
Reduït a mera instrumentalitat, el vestíbul té l’aire gris de les zones
d’embarcament dels aeroports. Només la simpatia encomanadissa de l’encarregat
del bar —supervivent de la històrica cantina que funcionà a Blanes durant
decennis—, humanitza el conjunt. Per cert, el cafè que hi provem supera el
notable alt.
En una ciutat vinculada a escriptors com Maragall, Ruyra
o Segarra, a l’estació no li faltaran mirades literàries. A la façana, una placa senyalitza l’inici de la
ruta Roberto Bolaño, recordant l'estada del gran autor xilè a Blanes, on arribà
precisament en tren:“Ya no recuerdo cuándo
llegué aquí. Sólo sé que fue en tren y hace muchos años (…). Cuando uno llega a
Blanes en tren sólo encuentra la estación y alrededor de la estación algunos
huertos y un poco más allá el cuartel de la Guardia Civil, solitario la mayoría
de las veces, y la Fábrica”.
A Blanes, parlar de “La Fàbrica” en singular i determinat
—a la manera de Martí i Pol— és parlar de la SAFA. Ara anomenada Nylstar, ha estat l'empresa més
important de la zona, definidora de l’economia i la demografia de la Blanes del
segle XX. També ha contribuït a forjar el moviment obrer gironí; sota la placa
de la ruta Bolaño, avui un cartell convoca a l’enèsima manifestació en suport a
la plantilla de la factoria, bona part de les instal·lacions de la qual,
visibles de l’estació, presenten un decrèpit estat d’abandó.
La relació entre ferrocarril i SAFA a Blanes, compartint
veïnatge, és notòria. El tren determinà d’inici la ubicació de l’empresa, la
proveí de matèries primeres i ajudà a distribuir els seus productes. Fàbrica i
estació foren conjuntament bombardejades per l’aviació feixista el 1938,
ocasionant la mort de 9 persones. I recordem també que la SAFA disposava d'un
circuït interior de tren, comptant, entre altres materials, amb una preciosa
locomotora avui exhibida en un giratori proper. Els automobilistes que hi
circulen, segurament ignoren la singularitat d’una màquina construïda el 1926
que es movia gràcies a un enginyós sistema de vapor injectat.
Volem localitzar el lloc on l’antiga via de l’empresa es
connectava a la xarxa ferroviària, tement que la remodelació del recinte n’hagi
eliminat el rastre. Seguint la tanca de la SAFA paral·lela a les vies, prop de
la carretera de Malgrat descobrim finalment al terra les traces dels antics
carrils, que s’endinsen cap a desèrtiques instal·lacions. La nostra recerca de
l’hàbitat originari de la vella locomotora ha estat seguida per la mirada
recelosa d’un vigilant de seguretat. Esquivem vigilants i filferreres, per
enfilar-nos ara al tram final de
l'andana. De lluny, l’atrotinat quarter de la Guardia Civil conserva la
força intimidatòria. En el seu dia els propietaris de la SAFA el regalaren al
benemèrit cos, per així, amb els vigilants a casa, controlar adequadament els
treballadors. Descobrim, per cert, unes càmeres de videovigilància que
possiblement han immortalitzat el nostre accés a les vies. En sortim, no sense
treure abans el cap per darrera vegada a l’interior del vestíbul, on el
taquiller ens dedica la seva pitjor cara.
Des de l’aparcament de l’estació una alenada fresca delata
el mar proper, just quan un Rodalies
surt cap a Tordera. Recordem un altre escriptor xilè, Pablo Neruda: “El ferroviario es marinero en tierra / y en
los pequeños pueblos sin marina / pueblos del bosque, el tren corre que corre
desenfrenando la naturaleza (...)”. Com un gemec, un breu grinyol trenca el
soroll elèctric i sostingut del tren. Obligats a fer via cap al no res de
Maçanet-Massanes, els vagons es resisteixen a deixar una Mediterrània que els
acompanya des del Maresme, just ara, quan s’inicia la Costa Brava. Nord enllà,
els rails ja no es retrobaran amb el mar fins a la última frontera de Llançà i
Portbou. Junt amb el tren, abandonem també nosaltres l’estació, clavada a les
nostres esquenes la mirada d’un vigilant de la frontera Sud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada