Municipals Torroella-L'Estartit 2007. El meu alcalde.

Josep Maria Rufí i Pagès. Un candidat honest, preparat, treballador, proper i dialogant. L'home de les petites coses de cada dia. I dels grans ideals. Des d'aquí vull agrair-li el seu compromís i dedicació dels darrers mesos. I dels anys que vindràn!.

Municipals Torroella - l'Estartit 2007. La llista.

Aquesta és la meva gent. Les moltes hores compartides -reunions, tertúlies, vivències- amb algunes d'aquestes persones al llarg dels darrers disset anys han esdevingut per a mi l'aprenentatge polític més autèntic. És un gran honor compartir la llista d'ERC amb aquests candidats i candidates. Aquest és el programa electoral.

Municipals Torroella - l'Estartit 2007. L'equip.

Els propers regidors i regidores de Torroella de Montgrí i l'Estartit:

Sarko i Tintin.

No podien fallar totes les enquestes, i la victòria de Sarkozy s'ha confirmat. Ho vaig comentar ja fa uns dies; utilitzant el vot estratègic que és possible en sistemes de dues voltes, potser el vot dels anti-Sarko hauria d'haver anat en primera volta per a Bayrou, i així concentrar esforços per a catapultar a la segona volta l'únic candidat amb possibilitats de derrotar Sarkozy, al meu modest entedre. D'altra banda, informo que els visitants d'aquest bloc no tenen res a veure amb l'electorat francès, donat que en un 91 % han votat per Ségolène en l'enquesta que vaig penjar fa una setmana.

Continuant a França, però canviant radicalment de tema, vull recordar que el febrer de 1999 va tenir lloc una històrica sessió parlamentària a l'Assemblée nationale. En el si d'una comissió constituïda amb totes les formalitats reglamentàries es va tractar, com a únic punt de l'ordre del dia, la qüestió de si Tintín és de dretes o d'esquerres. Entre d'altres personalitats convidades, assistí a la sessió l'ambaixador de Bèlgica. Precisament aquells dies jo em trobava a Paris i a banda de seguir a través dels mitjans la sessió parlamentària, vaig poder adquirir l'album Objectif Monde, amb el qual Le Monde va voler homenatjar Hergé. N'adjunto la portada com a il·lustració que acompanya aquest comentari.

Alguns diputats postulaven que Tintín és de dretes, tenint en compte el caràcter profundament anticomunista de l'album Tintín en el país dels sòviets, o el fet que Hergé continuà treballant còmodament al Soir col·laboracionista sota l'ocupació nazi de Bèlgica. D'altres polítics progressistes invocaren la defensa de Tintín dels més febles en la majoria d'històries, així com el caràcter antiimperialista i pro-indígena d'albums com el Lotus Blau, Tintín a Amèrica, etc..., per acreditar-ne la seva condició d'esquerranós. En qualsevol cas, no cal dir que no s'arribà a cap conclusió.

D'altra banda, hi ha qui postula que mentre Tintín és per definició antinacionalista, Astèrix seria clarament nacionalista... En qualsevol cas, en aquest any del centenari d'Hergé, tot esperant la trobada tintinaire que es farà a l'octubre a Figueres, recomano a tots els tintinòfils algunes cites al nostre país:

-La Vanguardia Grandes Temas, Tintín Vive. Abril 2007.
-Exposició de Jordi Tardà a la Fontana d'Or de Girona.
-Saló Automòbil de Barcelona. Tintín i els cotxes. Juny 2007.
-Tintincat.
-Comentari d'en Rufí.
I... la pàgina oficial de Tintín.

Riu de la infància, riu del futur.

Fa uns quinze anys -com passa el temps!- vaig encetar una etapa laboral a l'ajuntament de Celrà, ben profitosa professionalment però sobretot enriquidora a nivell personal. Precisament en aquells anys de mitjans dels noranta, l'ajuntament va considerar necessari incorporar a les estratègies de futur del municipi el valor afegit que representa el riu Ter. I fou així com juntament amb d'altres municipis riberencs, començaren els passos per a la creació del Consorci Alba-Ter. Recordo bé una primera reunió exploratòria (encara havia de passar un temps més per a la constitució de l'organisme) a l'ajuntament de Manlleu, a la qual hi vaig assistir en qualitat de tècnic. Hi recordo, entre d'altres, en Josep Capellà de Torroella, en Jaume Bossacoma de Celrà, en Pere Prat (aleshores regidor i ara alcalde de Manlleu), així com representants dels ajuntaments de Salt i Girona. Ara que hi penso, algunes d'aquestes persones, a qui afortunadament he anat retrobant en moments posteriors, constitueixen per mi veritables referents en l'àmbit de la gestió pública.

Aquest matí de dissabte he retornat a Celrà, ara com a Delegat del Govern. I és que la Generalitat i el Consorci Alba-Ter han signat avui un protocol per a la preservació i la millora del patrimoni natural en l'àmbit fluvial del riu Ter, aquest riu treballador com sovint l'anomenava l'enyorat Ferrer i Gironès. L'aportació del Govern permetrà actuacions com ara la restauració dels boscos de ribera o la recuperació de diversos espais al llarg dels més de 200 quilòmetres del curs del Ter.

Un cop signat el document, tots els participants a l'acte ens hem adreçat cap al riu en un itinerari que ens ha conduït fins a la illa dels Salzes, àrea plenament representativa del bosc de ribera. Caminant amigablement entre platans i pollancres, arbusts i algun salze, hem conversat amb el Conseller de Medi Ambient i Habitatge Francesc Baltasar, els alcaldes de Celrà, Manlleu i Flaçà, la Marta Payeró, regidora de cultura de Verges, en Ponç Feliu, regidor de Medi Ambient de Girona, l'Emili Santos, director de Medi Ambient a Girona, i d'altres persones a qui demano disculpes per no recordar amb precisió el seu nom i la seva dedicació. A la vora d'unes aigües mandroses, sota un sol que encara no molesta, en Ponç Feliu ens feia prestar atenció al cant del rossinyol o de l'oriol, mentre a través del canyissar podíem entrellucar les formes elegants d'un martinet blanc o d'una lluent carpa.

Tornant cap a casa pensava en la meva relació personal amb el Ter. Unes reflexions que m'han portat a la nostra única pàtria, la infància. Una infància de bicicleta, mercromina i berenars de pà amb xocolata. I he evocat entorns del tram final del Ter que ja mai podré dissociar d'una certa idea personal de riu, com ara la Gola, la Resclosa, l'antiga arbreda de Torroella, la mota, els récs de banda i banda, les basses de la desembocadura. L'Estartit, Torroella, Celrà, Girona... la vida al llarg del Ter.... però, no era Heràclit qui deia que mai ens banyem al mateix riu?.

GRANDOLA, VILA MORENA

Ahir, 25 d'abril, vaig escoltar molts recordatoris de la batalla d'Almansa. Un servidor, poc donat a celebrar derrotes, va trobar a faltar un record per a la primera alenada de democratització a la península Ibèrica de la segona meitat del segle passat. La revolució dels clavells. Portugal, 25 d'abril de 1974. Companys, si enyoreu les primaveres lliures, amb vosaltres vull anar.

...o povo é quem mais ordena...

Em cada esquina um amigo
Em cada rosto igualdade
Grândola, vila morena
Terra de fraternidade...

Vint-i-tres d'abril.

“Però un esmorzar de sardines, en la xardor
dels matins d’estiu, amb la sonsònia del
borinot o de l’abella a quatre passes,
produeix una saturació pesada. En un clima
tan benigne, tan fàcil, tan diabòlicament fàcil,
les sardines fan venir son, espesseixen les
articulacions, maten la voluntat. El tacte
esdevé tèrbol i les imatges lúbriques. Un
esmorzar de rodelles de molla és infinitament
més lleuger, potser no tan
saborós; en tot cas molt
més cívic i delicat.”


Josep Pla. Bodegó amb peixos.
Aigua de mar.


Pocs països del món poden gaudir d'un autor amb una prosa com aquesta. Avui, convidat per l'Ajuntament de Palafrugell i la Fundació Josep Pla he tingut oportunitat de llegir un fragment d'"Aigua de Mar" al teatre de Palafrugell. He pensat que una diada del llibre a Catalunya no hauria de deixar mai de comtemplar un recordatori cap a un dels grans noms de les nostres lletres.



La jornada ha començat amb un esmorzar amb escriptors i escriptores, juntament amb periodistes i representants institucionals, als Serveis Territorials de Cultura de Girona on hem aprofitat per a homenatjar l'escriptor gironí Jaume Ministral.

Ara sortirem. Anirem a fer una passejada per palpar l'ambient cívic i cultural que respiren els nostres carrers. Però creieu-me: la millor aventura, el refugi més isolat, el calfred més desassossegant, la rialla desacomplexada.... al silló de casa amb un llibre a les mans. I si pot ser d'un autor o autora de les comarques gironines!