
Aquests darrers dies he participat en presentacions de candidatures municipals a diversos pobles del Baix Ter. En unes formes molt allunyades dels grans actes electorals amb
primeres espases i càmeres de televisió, avui he assistit a la presentació de la llista d’Esquerra a Parlavà. Aquest migdia, un centenar llarg de persones, ben endiumenjades les que acabaven de sortir de missa d’onze, s’han aplegat per escoltar aquests nois i noies del poble que han decidit traspassar el llindar que separa l’elector del candidat. Sense himmes,
eslogans ni globus, la dimensió d’aquests actes permet el contacte més directe entre ciutadà i electe. Democràcia en la seva dimensió més humana; àgora rural i autèntica.
La de Parlavà és una candidatura que vessa ganes de fer feina. Gent preparada, provinent en bona part de l’economia agrària, i que ha sabut forjar-se un futur al territori gràcies a l’esforç, la innovació i una formació constant. En Quim Sabrià és el nostre alcaldable. Ja quan l’amic
Rufí me’l presentà fa uns mesos a l’explotació de vacú de llet que regenta a Parlavà mateix, vaig pensar que podria simbolitzar el jove pagès sobradament preparat. Avui en Quim ens ha fet una lliçò magistral de política. Ha parlat de la identitat. En un missatge planer i integrador ha proclamat el dret dels pobles, de Parlavà i de Fonolleres, a no perdre els signes d’identitat rural que els caracteritza. I el dret dels seus habitants a no diluir-se en processos d'urbanització física i mental. Però també ens ha fet saber com habilitaran una zona infantil a Fonolleres, instal·laran una WIFI local... o demanaran als Reis d’Orient que puguin ésser esperats a Parlavà.
Aquest migdia en una sala municipal plena de gom a gom s’ha esdevingut el misteri de la política. Mentre, un parell de jubilats -
caliquenyo a la boca, mans aspres, mirada sorneguera, Empordà en estat pur- s’ho miraven des d’una certa distància vital. Tot esperant que arribés el cava i el pica pica, en un moment donat, els dos avis han mirat les criatures que jugaven fora de la sala. M’ha semblat llegir-los un sentiment de satisfacció als seus rostres. Secretament, potser es sentien satisfets per la feina feta i pel futur del poble. I per aquesta mainada que podran esperar els reis a Parlavà.
El que us deia, avui he rebut un màster en política.