dilluns, 29 d’octubre del 2007

Grazie Avvocato!.

Sense voluntat de pontificar o d'atribuir-me la funció de crític musical: Inoblidable visita de Paolo Conte a Girona. Amb setanta anys i una veu que a voltes desdibuixava la melodia fins a esdevenir recitació, Conte ens va oferir un gran concert. La completa banda que l'acompanyà sonava pulcra, impecable, i de vegades tenia la impressió d'estar assistint a un concert d'excel·lents instrumentistes jazzístics -Sotto le stelle del jazz-. També és d'agrair que Conte no sermonegi entre cançò i cançò tal com ens tenen acostumats alguns cantautors nostrats, i això que l'italià, en la seva vida civil, tampoc defuig el compromís polític i social.

El moment més emotiu del concert?. Per mi, sens dubte quan Conte, solitari al piano, interpretà Genova per noi.

Us deixo un video de la cançò més coneguda de l'Avvocato, i que no va tocar ahir a l'Auditori. Popularitzada per Adriano Celentano (Itàlia en estat pur!), Azzurro ha entrat a la categoria d'himne pels italians.



"E allora io quasi quasi prendo il treno e vengo, vengo da te,
Ma il treno dei desiderin ei miei pensieri all'incontrario va..."

1 comentari: