diumenge, 3 de febrer del 2008

6 nacions, retribucions dels alcaldes i en Camil.

Cap de setmana tranquil, amb una agenda inusualment neta d'activitats vinculades a la feina, però també de familiars -obligades febres d'inici de la llar d'infants del nostre fill!-. La tarda del dissabte la passo amb uns amics tot disfrutant del 6 nacions de Rugby, amb l'Anglaterra-Gal·les. Segueixo sense entendre-hi molt d'aquest esport però m'agrada el seu joc transparent, ordenat i civilitzat, però sobretot m'agrada compartir una estona (i unes pintes de cervesa, com no!, tractant-se de rugby) amb els que hi entenen. M'assebento des apassionats debats entorn de la professionalització o no d'aquest esport existents en països emergents com ara Argentina, de la mateixa manera que existiren fa uns anys a les potències europees del rugby. Entre converses animoses deixem que flueixi la tarda del dissabte, allargant el temps del cèlebre tercer temps.

Aquesta ha estat la setmana en què que s'ha presentat el futur Decret de la Generalitat que establirà les retribucions dels alcaldes i alcaldesses dels petits municipis catalans (que són la majoria dels municipis). A partir d'ara, i gràcies a la feina del Departament dirigit pel Conseller Puigcercós, que ha aconseguit el consens de tot el municipalisme, els nostres electes locals podran percèbre una retribució digna per la seva tasca. Coneixeu la consideració i el respecte que em mereix la feina dels electes dels petits municipis, (precisament la meva primera iniciativa com a Delegat del Govern i que recull la foto que adjunto fou la de visitar l'ajuntament amb menys habitants de la nostra demarcació, Palau de Santa Eulàlia, tal com vaig recollir en aquest post). Ara el Govern ha volgut sufragar els sous dels electes i posar fi, mitjançant una regulació d'imports, a les típiques polèmiques sobre les quanties de les retribucions als alcaldes. S'acaba també amb el fet que la majoria d'ajuntaments no disposen de diners per pagar els representants de la ciutadania o, pitjor encara, en què aquests hi perden diners, donat que han de manllevar temps de les seves feines privades. Amb uns alcaldes i alcaldesses retribuïts adeqüadament, la nostra democràcia local -base de tot el sistema institucional- serà més digna i eficient, i el conjunt del país hi guanyarà.

Aquests dies també s'ha fet públic que l'amic Camil se'n va a treballar a Barcelona. I és que la UGT, en una mostra de saviesa en la presa de decisions, ha volgut portar cap a la cúpula de l'organització una de les persones que més ha treballat en l'eixamplament de la base territorial i social del sindicat. En Camil deixa de treballar a Girona i jo ja li he donat algun consell per a sobreviure en l'anar i venir de Barcelona. En Camil deixa de treballar a Girona, però aquí queda una bona emprempta de la seva feina (per si no fos suficient haver aconseguit que la, a voltes, autoenlluernada societat gironina, en només deu anys, accepti al de Vallromanes com un dels seus). Sí, en Camil deixa de treballar a Girona però som molts, i moltes, els qui esperem que no cessi d'exercir a les nostres comarques aquest amic vital, que construeix ponts, alegre, a voltes incisiu, però sempre dialogant, que ens ensenya receptes de cuina i ens acompanya en la nostra vida blocaire. Molta sort en la nova etapa, Camil!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada