Sembla que el Tren d'Alta Velocitat arriba a Barcelona. Hi arriba vint-i-sis anys més tard que es posés en servei la primera línia d'alta velocitat ferroviària entre París i Lió. Setze anys més tard que les modernes i vitals ciutats de Madrid i Sevilla quedéssin connectades per aquest mitjà. Arriba dies més tard que els francesos ja hagin presentat els trens AGE, dotats d'una nova tecnologia que supera les prestacions de l'alta velocitat tradicional.
L'alta velocitat ferroviària arriba tard a la capital d'un país que havia estat pioner en el desplegament del ferrocarril, de la mateixa manera que ho fou en d'altres infraestructures. És evident que el Catalunya ha perdut més d'un tren. Ara paguem una manca de planificació històrica. Però també potser de decisió, de voluntat, de fermesa. I no sempre les responsabilitats s'han de buscar Ebre enllà.
Tens tota la roá, Jordi. No hem de mirar Ebre aval que passa o deixa de passar, què pensen o deixen de pensar. Perquè si nosaltres ja no fem bé la feina ... menys podem anar criticant que els altres no la fan gaire més bé.
ResponEliminaUna salutació.