Oh! Esculapi, Oh! Serapi... Una doble invocació divina, conjurada durant el cerimonial de raestitutio, culminà el ritual del retorn del déu ahir a Empúries. Per curar-se en salut (mai millor dit, en tractar-se del patró grec de la medicina), la sacerdotessa oficiant invocà dues divinitats, no fos cas que l'oblit d'algun déu provoqués la seva fúria.Ahir al matí a Empúries, damunt aquelles pedres mil·lenàries, amb el Montgrí presidint l'horitzó i la Meditèrrania interpretant el seu onatge cadenciós -Empordà en estat pur-, vaig pensar en l'afirmació de Plà de què a través d'aquest indret la civilització entrà a la Península Ibèrica. Entossudits a desmentir-lo, algunes autoritats no empordaneses s'obsessionaven a buscar lloc a cops de colze...
En qualsevol cas, el retorn del déu constitueix un esperançador tret de sortida per celebrar el centenari de l'inici dels treballs arqueològics a Empúries.
Dissabte a la tarda vaig anar a donar la benvinguda a l'Asclepi, després que fos separat del seu lloc originari fa cent anys. Si fa temps que no visiteu Empúries,us ho recomano, ja que a part del seu interès arqueològic, val la pena pel que comenta en Jordi: la seva impressionant vista amb el Montgrí com a teló de fons, l'olor a pi i la brisa marina. Tot un plaer per als sentits que ens transllada a l'essència de la mediterrània.
ResponEliminaA reveure.