Fins fa poques setmanes, tres grans capitals europees eren governades per alcaldes de centre-esquerra. Paris amb Delanoë, Roma amb Veltroni i Londres amb Ken Livingstone. Tres polítics molt diferents però amb alguns denominadors comuns, com ara certes distàncies vers els corresponents partits, una veu pròpia en l'espectre polític del respectiu país i, sobretot, una gestió modernitzadora de les seves metròpolis. Les derrotes de Livingstone i de Veltroni (aquest darrer no tant a l'alcaldia, que abandonà voluntàriament, sinò a les presidencials italianes contra Berlusconi) han estat molt traumàtiques per les bases progressistes al Regne Unit i Itàlia.
Pel que fa a la ciutat eterna, no vull ni pensar-hi, pobra Roma... encara avui els diaris recullen la fotografia dels seguidors neofeixistes d'Alemano tot saludant el triomf del nou alcalde amb el braç alçat i la creu cèltica. De Londres, un bon anàlisi de la derrota de Livingstone el podeu trobar en aquest post de l'amic Narcís Sastre. Només Paris conserva Delanoë en actiu després de guanyar per majoria absoluta les municipals de març de 2008. Ja ho deia aquell, "sempre ens quedarà Paris".
Pel que fa a la ciutat eterna, no vull ni pensar-hi, pobra Roma... encara avui els diaris recullen la fotografia dels seguidors neofeixistes d'Alemano tot saludant el triomf del nou alcalde amb el braç alçat i la creu cèltica. De Londres, un bon anàlisi de la derrota de Livingstone el podeu trobar en aquest post de l'amic Narcís Sastre. Només Paris conserva Delanoë en actiu després de guanyar per majoria absoluta les municipals de març de 2008. Ja ho deia aquell, "sempre ens quedarà Paris".
Esperem que Roma sigui una excepció i no un model
ResponElimina