Llibres d'amics, amics de llibres.

M’adono que d’uns mesos ençà s’han fet realitat projectes editorials d’autors en relació als quals comparteixo determinades afinitats, vivències generacionals, o proximitats diverses. Així, han decidit escriure i publicar llibre persones que en alguns aspectes han estat un referent, o amb qui he tingut la sort de compartir trajectes i projectes als darrers anys. En alguns casos, en definitiva, estic parlant d’amics –bufa!, ¿perquè de vegades ens costa tant de dir les coses pel seu nom quan parlem de persones?-.

Al marge dels tòpics relatius a la paternitat o a la botànica, difícilment trobaríem una activitat tan dipositària d’il·lusió, sacrifici i voluntarisme com l’aventura d’escriure un llibre. I més quan, com en aquests casos, cap dels autors pot etiquetar-se d’escriptor professionalitzat, malgrat tots acrediten un sòlid entussiasme per la literatura i un domini de la llengua més que solvent.

Els seus temes són els grans temes. Podríem incórrer en la temptació d’emmarcar bona part d’aquestes obres amb l’etiqueta de temàtica local. Mala catalogació: els seus temes són universals, com la vida, la gent, l’amor i la mort. La mort i els seus rituals, mites i llegendes. Sense renunciar al prisma del territori i de les identitats més properes, amb aquella filosofia de les places, les universitats i les tavernes, ens poden parlar tant del dessassossec del nostre temps com de l’alegria de viure. Hi trobarem mediterraneïtat i també una certa negror que no ens deixa. La literatura de viatges i el viatge de l’escriptura: d’Itàlia a Banyoles, de les Valls de Ribes a la Costa Brava, sempre retornant als nostres ignots territoris interiors.

Això que llegiu no és crítica literària, ni tan sols em mou cap inconfessat desig de contribuir a l’èxit editorial de l’obra d’uns autors que m’aprecio: La vàlua dels seus llibres no creixarà pas pels meus elogis. En tot cas, escric això per fer-vos una viva recomanació d’uns llibres i d’uns autors de qualitat, que han superat amb escreix el repte d'escriure des d’una proximitat esferïdora sobre les qüestions més universals. O potser en el fons faig aquest post per a redimir-me d’una sana enveja dels meus amics escriptors...

-Miquel Martin, “Llegendes de Mar de la Costa Brava”

-David Casadellà, “Negre, sempre negra”

-Josep Miquel Servià “Pluja de Sang, set narracions dels setanta”

-Miquel Sitjar “Vall de Núria, paisatges i poetes”

-Miquel Pueyo-Ernest Benach “Mort certa hora incerta”

-Josep LLuís Carod-Rovira “La Passió Italiana”

-Miquel Aguirre “La cortina de saca”

-i alguns d’altres que potser encara no han sortit a la llum, sense descartar tampoc algun enutjós oblit.