Proclames figuerenques

A l'Empordà, de la mateixa manera que podem agafar una canya del riu Manol i posar-nos a dirigir la tramuntana com ho feia el sabater d'Ordis, tenim l'acreditada mania de pujar al balcó de l'ajuntament de Figueres, un parell o tres de cops al segle, i proclamar la república. Ja feia massa anys que cap proclama era cridada solemnement des de la capital que inventà tant el submarí com el republicanisme a Catalunya, i ahir ho féu el mestre i company Carles Coll. Des del mateix escenari que Abdó Terrades proclamà, per primera vegada, la república a Figueres l'any 1843, ahir en Carles volgué deixar constància del seu somni d'una república catalana independent, i el poble de Figueres, amb la plaça plena a vessar, el correspongué amb grans aplaudiments.

Per molts anys, Carles! Gràcies per donar banda sonora als imaginaris col·lectius empordanesos. Gràcies per assenyalar el camí, batuta a la mà, de nous horitzons de llibertat. Gràcies per la teva creació musical, pel teu compromís i, sobretot, per la teva vitalitat i bonhomia.

Vull agrair també l'encert de l'ajuntament de Figueres i del seu alcalde per haver escollit Carles Coll de pregoner per les fires.

Finalment, bones fires i festes de la Santa Creu als qui, republicans o no, feu militància de Figueres i de l'Empordà!

Notícia a El Punt

Notícia al Diari de Girona

La Policia de Catalunya

Fa dies que tenia ganes d'escriure sobre el cos de Mossos d'Esquadra. Ho faig avui i aquí recuperant la meva intervenció, com a Delegat del Govern a Girona, en l'acte del Dia de les Esquadres de les comarques de Girona de divendres passat a Salt.

"Vull començar adreçant una salutació especial als representants del municipi de Salt, que avui ens acull. És un honor celebrar aquí l’acte central a la Regió de Girona del Dia de les Esquadres (que per primera vegada surt de la ciutat de Girona) signe inequívoc de la voluntat del cos de ser a tots els municipis, d’actuar des de la proximitat i de ser una policia integral i renovadora.

Com a ningú se li escapa, en els darrers mesos els Mossos han estat objecte de molta atenció, molts focus s’han encarat cap a aquest cos policial (“ha estat mirat amb lupa”). Evidentment qualsevol servei públic és criticable, també el policial, però com també s’ha dit aquests dies, no es pot caure en l’error de desacreditar globalment un cos tan professional i vinculat al nostre autogovern com ho és la Policia de Catalunya.

Cal tenir en compte a més que en la nostra societat, oberta i complexa, les variables que conformen la seguretat pública, a part de la feina estrictament policial enconamada als Mossos, tenen a veure també amb polítiques públiques per a la inclusió social, educatives i amb la lluita contra qualsevol tipus de precarietat.... És evident doncs que no es pot delegar a la Policia l’abordatge exclusiu de tot tipus de conflicte a la nostra societat.

En qualsevol cas, sí que és cert que el dia a dia i la voràgine informativa no ens ha d’impedir constatar la importància de la tasca que desenvolupa la Policia de la Generalitat. L'escola de Mollet imparteix una formació de qualitat reconeguda arreu. Els Mossos d’Esquadra participen amb les mateixes condicions que altres cossos policials (que aprofito també per felicitar avui aquí) de polítiques de seguretat transfronterera (com ara en el centre de coordinació de El Portús), sense deixar de banda el treball de proximitat, com es demostra a Girona amb les intervencions de les unitats de relacions amb la comunitat o amb la decisiva participació dels Mossos a la comissió de violència domèstica de les comarques de Girona, intervenció que vull agrair. També vull destacar l’elevat índex de resolució de fets delictius així com l’important paper dels Mossos en la substancial reducció de les víctimes mortals a les carreteres gironines els darrers anys.

Que la tasca que ha desenvolupat el cos a les comarques gironines i a tot Catalunya ha estat encomiable i positiva, ho constato també dia a dia parlant amb ciutadans, entitats i representants del món local de les nostres comarques. Només remarcar que en aquest temps que he tingut la responsabilitat a la Delegació del Govern només he rebut un tipus de demanda en relació als Mossos: que si pot ser n’hi hagin més. Mai el contrari!. Un bon indicador de la valoració del cos per part de ciutadans, actors socials i institucions. Una valoració que vé avalada per una trajectòria llarga, vinculada al territori, i que ha configurat una estructura de policia sòlida. Us en felicito.

Però sortosament, ara ja no estem en temps de congratular-nos pel fet de tenir policia pròpia, sinó en el moment de treballar intensament per millorar-la any a any i dia dia. Millorar-la per donar millor servei als ciutadans i per fer possible un marc de convivència òptim. Aquest és el nostre principal repte de futur.

I precisament de cares a un futur, aquest més immediat, disposarem durant el 2009 i 2010 de major nombre d’agents a les nostres comarques producte de la finalització del desplegament a tot Catalunya, i gaudirem també al nou edifici de la Generalitat a Girona d’una moderna oficina d’Atenció al Ciutadà dels Mossos d’Esquadra, oberta les 24 hores del dia i que permetrà una major proximitat i comoditat a la ciutadania. Aquestes són dues realitats palpables i imminents.

I acabo, no sense felicitar-vos a tots i a totes pel dia de les Esquadres i encoratjar-vos a seguir treballant amb la mateixa professionalitat, i ho dic amb tot l’orgull que com a representant del Govern i sobretot com a ciutadà d’aquesta nació, sento per disposar d’una policia catalana professional i consolidada. Felicitats a tots els guardonats i moltes gràcies a tots i a totes".

A algú li sóna aquesta melodia?

Assenyalem-los amb el dit

Aquests dies hem vist com els líders del món occidental han certificat el fracàs del model econòmic i social capitalista basat en el dogma de l'autorregulació del mercat. Ho recordava ahir Castells a La Vanguardia. Mentre, el cor d'intel·lectuals, tertulians i setciències neoliberals que hem hagut de suportar els darrers anys en aquestes terres, ha fet silenci. És curiós, però ara ja ningú et titlla de marxista quan defenses més regulació pública de l'economia, ja ningú t'insulta quan proclames la necessitat de control estatal dels fluxes financers, ja ningú t'alliçona despectivament quan dius que cal limitar determinats beneficis i retribucions d'alts executius de les empreses... Perquè resulta que tot això ho proclamen ara els governants del G20, que han entès que la superació dels principals reptes globals passa per reforçar el control públic del mercat.

Els ho haurem de recordar sempre, el que han arribat a dir els darrers anys tota aquesta gent. No pas per demostrar-los quant d'equivocat era el seu dogma neoliberal (d'això ja se n'ha encarregat la realitat dels darrers mesos), sinò per recriminar-los el mal que ha fet la pràctica del capitalisme desregulat que defensaven amb la seva verborrea sectària. Els hem d'assenyar amb el dit, en nom de tants ciutadans i empreses damnificats.

Ja tenim web

A la Delegació del Govern a Girona estrenem web. No ens n'hem pas de penjar cap medalla, ans el contrari, em fa una mica de vergonya que fins ara no hagim estat capaços de tirar-la endavant. Però, en fi, més val tard que mai!.

En quasevol cas, hem pensat un espai web que primi els contiguts dinàmics, que s'actualitzen constantment, i de relació amb els ciutadans. Així, a aquesta web del Govern de Catalunya a Girona hi trobareu l'agenda diària de tots els càrrecs territorials de la Generalitat, una sala de premsa amb totes les notes relatives a Girona que emeti qualsevol organisme del Govern, una bústia de contacte, butlletins mensuals d'informació de l'acció de Govern a les nostres comarques, etc.

També hi trobareu els continguts clàssics d'un espai web institucional, com ara informació normativa, la salutació de rigor, adreces d'interès i també tota la informació que va generant el complex procés de trasllat de les dependències de la Generalitat a la nova seu institucional a l'antic hospital Santa Caterina de Girona.

Espero que aquesta web pugui ser d'utilitat i que la podem anar complementant i millorant, amb les aportacions de tots, en el futur.

La democràcia no serà 2.0 si es limita a informatitzar la vella democràcia

Al fil de l'excel·lent conferència del president Benach d'avui sobre la Catalunya 2.0, he recordat un treball que vaig fer l'any 2000 sobre el paper de les noves tecnologies aplicades a la participació ciutadana en l'àmbit local. Es tractava de la memòria final en el marc del Mestratge de Gestió Pública, que aleshores dirigia Joan Subirats.

Rellegint aquell treball de gairebé una dècada d'antiguitat, m'adono que ja aleshores es depositaven moltes esperances en el paper de les noves tecnologies aplicades en la millora del sistema democràtic representatiu. El treball, que podeu trobar a l'apartat Els meus escrits d'aquest bloc, recull alguns exemples d'iniciatives participatives basades en les TIC realitzades ni més ni menys fa prop de 40 anys!. Permeteu-me la gosadia d'autocitar-me un fragment del treball:

"En aquest context, torna a rebrotar el concepte de “democràcia electrònica”, que no és nou en el món de la ciència política. És un dels conceptes sorgits d’algunes de les utopies tecnològiques suggerides per estudiants, polítics i activistes des dels anys 60 (Tsagarousianou i altres, 1998). Ja molt abans de l’ús d’internet en processos de participació ciutadana, s’havien posat en pràctica diverses experiències basades en l’ús d’instruments tecnològics com ara la televisió per cable interactiva, les conferències telefòniques i les primeres computadores.

A mitjans dels anys vuitanta, per exemple, la fundació American Talk Issue Foundation va idear un sistema d’entrevistes per telèfon anomentat American Talk Issue. La tècnica consisteix en entrevistar un nombre considerable de ciutadans escollits a l’atzar i plantejar-los diverses qüestions d’interès polític, amb l’objecte de què els entrevistats puguin expressar lliurement la seva opinió. Amb les respostes obtingudes es feia una anàlisi de les opinions més consensuades, que després es trametia a tots els actors. També basades en l’ús de la xarxa telefònica s’han realitzat experiències participatives a Amsterdam o Alaska, i d’altres consistents en experiments de televotació (Font, N. 1998). La televisió, en canvi, ha servit de suport en modalitats participatives portades a terme al Regne Unit i als Estats Units durant la primera meitat dels noranta, de les quals Fishkin (1995) en realitzarà un anàlisi crític.

(...) aviat es constata també que les possibilitats interactives de les xarxes informàtiques poden ser útils en processos de participació ciutadana. Aleshores sorgeixen les primeres iniciatives de seguiment de l’activitat política a través de la xarxa. S’acostuma a citar el caràcter pioner de l’experiència que va tenir lloc a l’estat de Minnesota, als Estats Units, amb el naixement del projecte E-democracy (que originàriament pretenia efectuar un seguiment des d’internet de la campanya electoral de 1994). El sistema, promogut per Steven L. Clift, ha esdevingut un referent en experiments posteriors de democràcia electrònica. Actualment Minnesota E-democracy impulsa un fòrum de debats denominat MN-Politics que funciona a través d’una llista de distribució amb l’objectiu de debatre sobre qüestions polítiques de Minnesota. També s’ofereixen debats entre polítics i conferències online".

Queda clar doncs, que els intents teòrics i pràctics per a la renovació dels nostres sistemes democràtics mitjançant eines tecnologiques és molt anterior a l'aparició de les xarxes socials per internet. D'emprenedors tecnooptimistes n'hi ha hagut sempre. Afortunadament.

Però l'experiència ens demostra (i així ho apuntava el president Benach al final de la seva intervenció d'avui ala UDG) que la tecnologia, digital o analògica, només és una solució parcial al problema. I que els canvis substancials només es produiran si enprenem una substitució profunda de l'actual sistema de partits, que ja fa temps que evidència greus símptomes de cansament. Una nova llei electoral més avançada o les llistes obertes poden oferir-nos, per exemple, camins força efectius.

I és que de la mateixa manera que les noves tecnologies han servit per millorar el funcionament de determinades organitzacions, com ara algunes empreses que gràcies a les TIC han aplanat estructures, agilitzat procediments i adaptat contínuament els seus productes, en d'altres només han servit per informatitzar allò que ja funcionava malament. Hi ha qui diu per exemple que l'administració electrònica només ha servit per informatitzar la vella burocràcia i, informatitzant-la, impedir una superació real del model burocràtic. Que no passi el mateix amb la Democràcia 2.0, que no sigui el salvavides que necessitava per sobreviure la vella democràcia...

Tres pensaments

Amb el creixent centralisme barceloní que patim, em plantejo deixar de commemorar l'onze de setembre. I és que la nostra derrota no fou el 1714, nosaltres ho perdérem tot amb la fi del Comtat d'Empúries.

---

La pressumpta trama de corrupció de diverses autoritats del PP a València, amb l'episodi del sastre del president Camps, ¿no serà extreta d'una novel·la de Ferran Torrent?.

---

Més sobre centralisme: Com és que el diari Avui dediqui dos o tres pàgines fixes a Barcelona i ni una sola a la resta del territori del país?. I això que aquest diari, nacional segons s'autoafirma, és supersubvencionat per les institucions de tot el país. De vegades sembla que a comarques només surtim a l'Avui quan hi ha una desgràcia o un concert de la Núria Feliu.