La democràcia no serà 2.0 si es limita a informatitzar la vella democràcia

Al fil de l'excel·lent conferència del president Benach d'avui sobre la Catalunya 2.0, he recordat un treball que vaig fer l'any 2000 sobre el paper de les noves tecnologies aplicades a la participació ciutadana en l'àmbit local. Es tractava de la memòria final en el marc del Mestratge de Gestió Pública, que aleshores dirigia Joan Subirats.

Rellegint aquell treball de gairebé una dècada d'antiguitat, m'adono que ja aleshores es depositaven moltes esperances en el paper de les noves tecnologies aplicades en la millora del sistema democràtic representatiu. El treball, que podeu trobar a l'apartat Els meus escrits d'aquest bloc, recull alguns exemples d'iniciatives participatives basades en les TIC realitzades ni més ni menys fa prop de 40 anys!. Permeteu-me la gosadia d'autocitar-me un fragment del treball:

"En aquest context, torna a rebrotar el concepte de “democràcia electrònica”, que no és nou en el món de la ciència política. És un dels conceptes sorgits d’algunes de les utopies tecnològiques suggerides per estudiants, polítics i activistes des dels anys 60 (Tsagarousianou i altres, 1998). Ja molt abans de l’ús d’internet en processos de participació ciutadana, s’havien posat en pràctica diverses experiències basades en l’ús d’instruments tecnològics com ara la televisió per cable interactiva, les conferències telefòniques i les primeres computadores.

A mitjans dels anys vuitanta, per exemple, la fundació American Talk Issue Foundation va idear un sistema d’entrevistes per telèfon anomentat American Talk Issue. La tècnica consisteix en entrevistar un nombre considerable de ciutadans escollits a l’atzar i plantejar-los diverses qüestions d’interès polític, amb l’objecte de què els entrevistats puguin expressar lliurement la seva opinió. Amb les respostes obtingudes es feia una anàlisi de les opinions més consensuades, que després es trametia a tots els actors. També basades en l’ús de la xarxa telefònica s’han realitzat experiències participatives a Amsterdam o Alaska, i d’altres consistents en experiments de televotació (Font, N. 1998). La televisió, en canvi, ha servit de suport en modalitats participatives portades a terme al Regne Unit i als Estats Units durant la primera meitat dels noranta, de les quals Fishkin (1995) en realitzarà un anàlisi crític.

(...) aviat es constata també que les possibilitats interactives de les xarxes informàtiques poden ser útils en processos de participació ciutadana. Aleshores sorgeixen les primeres iniciatives de seguiment de l’activitat política a través de la xarxa. S’acostuma a citar el caràcter pioner de l’experiència que va tenir lloc a l’estat de Minnesota, als Estats Units, amb el naixement del projecte E-democracy (que originàriament pretenia efectuar un seguiment des d’internet de la campanya electoral de 1994). El sistema, promogut per Steven L. Clift, ha esdevingut un referent en experiments posteriors de democràcia electrònica. Actualment Minnesota E-democracy impulsa un fòrum de debats denominat MN-Politics que funciona a través d’una llista de distribució amb l’objectiu de debatre sobre qüestions polítiques de Minnesota. També s’ofereixen debats entre polítics i conferències online".

Queda clar doncs, que els intents teòrics i pràctics per a la renovació dels nostres sistemes democràtics mitjançant eines tecnologiques és molt anterior a l'aparició de les xarxes socials per internet. D'emprenedors tecnooptimistes n'hi ha hagut sempre. Afortunadament.

Però l'experiència ens demostra (i així ho apuntava el president Benach al final de la seva intervenció d'avui ala UDG) que la tecnologia, digital o analògica, només és una solució parcial al problema. I que els canvis substancials només es produiran si enprenem una substitució profunda de l'actual sistema de partits, que ja fa temps que evidència greus símptomes de cansament. Una nova llei electoral més avançada o les llistes obertes poden oferir-nos, per exemple, camins força efectius.

I és que de la mateixa manera que les noves tecnologies han servit per millorar el funcionament de determinades organitzacions, com ara algunes empreses que gràcies a les TIC han aplanat estructures, agilitzat procediments i adaptat contínuament els seus productes, en d'altres només han servit per informatitzar allò que ja funcionava malament. Hi ha qui diu per exemple que l'administració electrònica només ha servit per informatitzar la vella burocràcia i, informatitzant-la, impedir una superació real del model burocràtic. Que no passi el mateix amb la Democràcia 2.0, que no sigui el salvavides que necessitava per sobreviure la vella democràcia...