Quan el nom fa la cosa.

Representants del món de l’empresa i de les finances de Girona han anunciat la seva voluntat de constituir la Fundació Príncep de Girona, amb objectius d’àmbit social, educatiu i de formació dels joves. Objectius ben lloables, d’una iniciativa absolutament legítima i respectable. Vull afegir, a més, que en general crec que allò important és la feina que es fa des de les entitats o institucions, i no tant la seva denominació. El nom no fa la cosa, és cosa sabuda. I els que em coneixeu sabeu com m’avorreixen els debats sobre símbols o nominalismes.

El nom no fa la cosa però, de vegades, el nom ajuda a explicar el projecte i diu molt dels seus principis inspiradors. Hi penso en constatar que la notícia de la nova Fundació apareix la mateixa setmana que a Girona commemorem els setanta anys de l’assassinat per part del franquisme de Carles Rahola, un home que durant tota la seva trajectòria va treballar justament a favor d’objectius com els que diuen pretendre els promotors de la Fundació. Precisament, també Rahola es mostrà sempre preocupat per la formació dels joves, als quals dedicà, per exemple, el seu Breviari de Ciutadania.

Personalment penso que és una llàstima haver deixat passar l'oportunitat de donar a la nova Fundació, que segons ens diuen està cridada a tenir un paper rellevant a la Girona del futur, el nom d'algun gran gironí com ara Carles Rahola. No només per reconèixer, merescudament, la seva obra i personalitat, sinò sobretot els valors que inspiraren la seva trajectòria, i que són plenament actuals. Hagués estat una bona oportunitat doncs de renovar i projectar cap al futur a través dels nostres joves valors com la tolerància, la democràcia, l’esforç i l’accés universal al coneixament que tant pregonà i transmeté Rahola. I de mostrar-nos a tots plegats que la història, de vegades, també la poden escriure els vençuts.

Dit això, voldria desitjar a la nova entitat molts èxits a favor de l’interès general de tots els ciutadans i ciutadanes de les comarques de Girona.