Projectes sòlids d´empreses solvents tenen dificultats per trobar finançament de bancs i caixes.
Delegat del Govern a Girona. A la meitat de legislatura, Jordi Martinoy (Torroella de Montgrí, 1967) creu que s'ha d'encarar la crisi aprofitant sinergies i posant en comú les potencialitats dels diferents sectors socials i econòmiques.
LAURA FANALS GIRONA
L'atur a Girona ha crescut més d'un 7% al gener. Com s'ho farà, la demarcació, per sortir-se'n?
Estem en un moment complicat, tot i que seria un error caure en un excés de pessimisme que no permeti veure les potencialitats que tenim. Hem posat èmfasi a reforçar el Servei d'Ocupació de Catalunya, per això n'obrirem una oficina a Salt. També estem reforçant els cicles formatius. I falta relligar totes les potencialitats que tenim, que és un tema pendent. Actors socials, empreses, el Parc Científic... han de fer estratègies de cooperació. També em preocupa el paper de les entitats bancàries. Evidentment hi ha un paper de les entitats públiques, però la seva capacitat econòmica, en comparació a la capacitat de donar crèdits dels bancs i caixes privats, és molt menor. Hi ha projectes sòlids a Girona presentats per empreses solvents que tenen dificultats per trobar finançament. Trobo preocupant que les entitats bancàries, que durant anys han participat de la generació de riquesa, ara no facin el paper d'estimular la reactivació. Haurien de ser més actives.
Tenen prevista ja alguna reunió amb aquestes entitats bancàries?
No hem previst una reunió formal, però sovint tenim trobades i les empreses ens traslladen aquesta preocupació. Les patronals i la Cambra estan agafant informació de tots els casos i intenen incidir en els bancs i caixes, i nosaltres els donem suport.
La crisi ha deixat veure que el model econòmic de Girona estava massa basat en la construcció?
En certa manera, sí, ja que la frenada més brusca ha estat la de la construcció. Afortunadament, però, tenim una demarcació amb moltes potencialitats. Hi ha alguns sectors que, després d'haver fet els deures, es troben en un bon moment, i sobre aquestes bases hem de construir una economia més diversificada.
El Govern defensa l'obra pública per generar feina però, enguany, la principal inversió a Girona serà pagar el peatge a l'ombra de la C-31 Palamós-Palafrugell.
Aquest sistema els hipoteca?
És un sistema de finançament de l'obra pública com un altre, el que volem és que es faci. És necessari posar al dia els grans dèficits històrics de Girona. Han estat molts anys de desinversió, que ens han fet arribar a inicis del segle XXI amb infraestructures obsoletes. Per sort, ara totes les administracions estan fent els deures, més val tard que mai. Són obres que ja s'estan executant: desdoblaments de carreteres, els tretze programes de barris, un Puosc que ha portat més diners que mai.... Paral·lelament, també s'executen obres de l'Estat: el TAV, el desdoblament de la N-II, el tercer carril de l'autopista. I esperem sumar un aeroport gestionat per la Generalitat i un port de Palamós amb projecció internacional.
Els pobles de costa han de patir de cara a l'inici de la temporada, després dels temporals?
Estem treballant perquè a l'estiu tot estigui refet. Les infraestructures de la Generalitat ja estem treballant per reparar-les. Pel que fa a danys dels particulars, s'ha actuat ràpid, el Consorci de Compensació d'Assegurances ha estat àgil i les entitats financeres hi han ajudat. Pel que fa als danys municipals, les administracions acompanyarem els ajuntaments a arreglar infraestructures. Esperem que el gros més important estigui resolt abans de la temporada turística.
Preveu un descens de turistes?
Fa de mal dir. El turisme estarà afectat per la crisi, però això pot determinar canvis en el comportament dels visitants. Potser hi ha gent que opta més pel turisme interior, i això pot compensar la davallada de turisme exterior. També hi ha cada cop més països emergents en el mercat turístic, que abans no sortien i ara ho fan, com l'Europa central i de l'Est. I també ens hem acostumat a no valorar tant la temporada turística en termes quantitatius com qualitatius. Som la demarcació amb més estrelles Michelin per habitant, tenim una bona gastronomia, bons paisatges, bon patrimoni cultural... Això ens ha de ser molt últil. A més, en un entorn en què tots els aeroports redueixen el trànsit i les companyies aèries pateixen un descens de passatgers, el nostre aeroport encara creix.
Ara l'aeroport depèn d'una sola companyia, però la nova Spanair apostarà per Girona?
És veritat que tot ha pilotat al voltant de Ryanair, però ja voldrien molts aeroports tenir una Ryanair com nosaltres. Tenim molt poques companyies, però les que tenim són molt potents i han fet una aposta consolidada per la demarcació. És cert que hi ha companyies que han deixat d'operar a Girona, però amb Wizz Air i Transavia estem treballant perquè mantinguin vols i com a mínim a l'estiu tindrem vols d'aquestes companyies. Tan sols mantinguéssim l'escenari actual, seria un èxit, en un mapa de navegació aèria on tothom va de retirada. Si Spanair s'acaba confirmant com a nou operador amb base a Catalunya, més dinamització per l'aeroport de Barcelona significarà més oportunitats a Girona. Spanair ja té experiència a l'aeroport de Girona i no descarto que puguem establir-hi més relacions.
Joaquim Nadal creu que l'èxit de l'aeroport pot endarrerir el seu traspàs. Vostè també ho tem?
Ens inquieta molt la tardança de l'Estat per fer el traspàs de l'aeroport previst a l'Estatut, igual que les Rodalies ferroviàries. Amb les dues coses hem demostrat que, sense tenir-ne la competència, hem fet els deures. En el cas de l'aeroport, des del territori l'hem situat de no tenir pràcticament cap vol a tancar l'any amb 5,5 milions de viatgers. I hem fet una bona feina amb la promoció del transport públic a l'àrea de Girona. Ara hem d'incorporar les Rodalies, però necessitem el traspàs.
Pot fer alguna cosa, la Generalitat, davant el caos de Renfe?
El caos actual no deixa de ser un efecte puntual de les obres del TAV. Però a banda d'això, les rutes de Renfe estan planificades des de Madrid o Barcelona. No tenim l'oportunitat, des del territori, de dissenyar un sistema d'horaris i freqüències que ens sigui més beneficiós. Per això, la Generalitat ha presentat un pla de Rodalies ferroviàries, al voltant de Figueres i Girona, en el qual, aprofitant la infraestructura actual, es poden optimitzar els horaris i les freqüències i posar més trens.
Queda pendent la interconnexió elèctrica. Després que Mario Monti proposés soterrar-la i que la Unió Europea hagi garantit finançament, la Generalitat ha presentat informes en diferents sentits. Fa la sensació que, com que Energia va per un costat i Medi Ambient per l'altre, la postura del Govern no és clara.
És una infraestructura de l'Estat, nosaltres només fem la gestió dels tràmits de les al·legacions. Vaig seguir la intervenció de Monti on proposava soterrar el tram dels Pirineus, i penso que en els trams on es reprodueixin les mateixes condicions de sensibilitat paisatgística i ambiental del tram transfronterer també s'ha de fer el soterrament. En idèntiques condicions, idèntiques solucions.
El que sí que s'està a punt d'acabar és la nova seu de la Generalitat. Va tot al ritme esperat?
Sí. Tenim la previsió de complir el calendari, que el primer semestre de 2009 s'acabin les obres i puguem entrar en la fase d'equipament i proves, i sobretot en el projecte funcional i organitzatiu. El canvi serà molt important, ja que estem passant d'un funcionament departamental a un funcionament conjunt, on tots els departaments compartiran serveis.
CiU els critica que no s'ubiquin tots els departaments a l'edifici.
No és cert. L'edifici té un sistema de serveis comuns del qual es beneficien tots els departaments, una oficina d'atenció al ciutadà única, aules de formació, serveis d'informàtica i noves tecnologies... El ciutadà, anant a l'Oficina de la nova seu de la Generalitat, podrà fer tràmits de qualsevol departament. Però hem vist que teníem un edifici emblemàtic al centre de la ciutat, la casa Solterra, molt ben ubicat, a cinc minuts de la seu. Per això, hem pensat que valia la pena mantenir-lo. D'altra banda, tampoc volíem omplir de cop i volta tot el nou edifici de la Generalitat. No volem ofegar l'edifici d'inici, sinó deixar marge per a previsions de creixement. Per això hem creat una seu principal i una subseu totalment interconnectades.
Passat l'equador del mandat, què li queda per fer?
Vull veure com s'executen les obres i que no es retardin més del compte. També hem de relligar potencialitats, crec que tothom hi està disposat. Concretament, vull aprofundir en el compromís del retorn d'aigua del Ter. Un cop superada l'emergència, podem tenir un diàleg més asserenat i aconseguir el retorn d'aigua, que serà gradual a mesura que es desenvolupin les infraestructures hidràuliques de Barcelona. També vull reforçar les infraestructures de transport. He vist millores importants a l'aeroport, i el mateix s'ha de fer amb el port de Palamós. Podem crear sinergies. I finalment, ser exigents amb l'Estat per fer efectiu el compliment de l'Estatut.
